"Deixem L'Auditori en un molt bon estat de forma"

BarcelonaRobert Brufau (Mollerussa, 1980) parla pausadament, amb serenor, fins i tot amb fredor. Potser per contenir una emoció comprensible. Té l'aval d'haver fet prou bé les coses després de set anys com a director de L'Auditori de Barcelona, la institució musical pública més important del país, tant pel volum de l'activitat com pels compromisos patrimonials i de suport a la nova creació que ha de complir estatutàriament. L'1 de juliol deixa el càrrec per assumir la direcció de programació de la Konserthuset i l’Orquestra Reial Filharmònica d’Estocolm. Podia haver-se acomiadat amb un acte informal, per fer balanç relaxadament. S'ha estimat més inserir l'adeu en la presentació de la temporada 2025-2026 de L'Auditori. Ho ha fet davant la premsa a l'escenari de la sala 2 i envoltat de l'equip que l'ha acompanyat en la preparació del curs, que té com a fil conductor el concepte de renaixements.

"Deixem L'Auditori en un molt bon estat de forma", diu Brufau, que després d'explicar els trets generals de la temporada, dona la paraula a Marta del Olmo, cap del servei educatiu; Jordi Alomar, director del Museu de la Música; Verònica Rodríguez, cap de programació i producció, i Santi Barguño, programador artístic i cap del segell discogràfic. També intervenen, en vídeo enregistrat, els directors de l'OBC i de la Banda Municipal, Ludovic Morlot i José R. Pascual-Vilaplana, respectivament. "Hi haurà més de 500 concerts, 6 festivals, 15 cicles, 11 estrenes mundials, 15 estrenes nacionals, 65 obres patrimonials, 9 encàrrecs...", detalla. I obres de "36 compositors i compositores catalanes", com ara Juli Gareta, Eduard Toldrà, Leonora Milà, Benet Casablancas, Joan Magrané i Salvador Brotons.

La posada en escena transmet la importància de la feina en equip. I el relat de Brufau es projecta cap al futur, la temporada vinent, i alhora serveix per recordar els mèrits acumulats. Per exemple, quan explica que l'OBC tornarà a actuar a la cobejadíssima Elbphilharmonie d'Hamburg, fa notar el creixement que ha experimentat l'orquestra, una millora a la qual també ha contribuït la reforma acústica de la sala principal, un projecte que calia haver fet molt abans. L'OBC inaugurarà la temporada amb la Novena de Beethoven, i més endavant abordarà la Simfonia del Nou Món de Dvorak, la Fantàstica de Berlioz, el Concert per a orquestra de Bartók... I a més d'Alemanya, viatjarà a Madrid per participar en la temporada d'Ibercamera sota la direcció de Jonathan Nott, i farà un intercanvi amb l'Euskadiko Orquestra. També treu pit de la política d'enregistraments de l'OBC, especialment dels discos dedicats a Ravel, i dels més de 450.000 oients mensuals a Spotify. I, esclar, de la determinació amb què ha defensat la igualtat de gènere, "sobretot en el podi de l'orquestra": en el curs 2025-2026, a més de Stephanie Childress com a directora convidada, hi haurà Eun Sun Kim, Giedre Slekyte i Anja Bihlmaier.

Amb la Banda Municipal, "l'orgull de la casa", admet que fa set anys ja estava en un punt molt alt, així que més que atribuir-se'n cap mèrit, Brufau prefereix entusiasmar-se davant el 140è aniversari de la formació i una programació que inclourà "una trobada històrica" amb l'Escolania de Montserrat, a més d'estrenar obres d'Hèctor Parra, Elisenda Fàbregas, Albert Guinovart i Marc Timón. En un cas semblant està el servei educatiu, un altre orgull de la casa des que Joan Oller va ser director de L'Auditori entre 2001 i 2011. "Ho he après tot a L'Auditori. Hi porto gairebé divuit anys i he fet tots els papers de l'auca. Ha sigut un aprenentatge constant", ha dit Brufau potser en l'únic moment de la presentació en què no ha pogut retenir l'emoció.

En general, Brufau sí que pot presumir en primera persona de l'impuls que ha donat a la nova creació, a les propostes híbrides i al jazz i el pop de perfil menys convencional. És a dir, a una modernitat que un equipament com L'Auditori no podia defugir perquè, encara que la resposta del públic no sempre sigui l'esperada o no s'encerti en la proposta, en té la responsabilitat com a institució pública, de la mateixa manera que ha de ser constant en la recuperació patrimonial i més divers en la programació de cambra i música antiga. "Hem aconseguit prestigiar l'equipament amb modernitat, i esperem que això quedi per sempre en l'ecosistema musical del país", ha dit confiant que el seu successor, Víctor Medem, mantingui aquesta singularitat.