Joan Llinàs Cuadros: "Un dels trets de la Mallorca contemporània és la contradicció"

PalmaJoan Llinàs Cuadros (Cala Bona, 1985) va créixer escoltant històries de l'hotel dels padrins, relats d'un turisme molt diferent del d'ara. L'escala és important i hi va haver uns anys que el turisme va ser a petita escala, a una mida més humana. Amb aquesta visió del passat ben present, Joan Llinàs ha donat forma a Hotel Universal, un retrat calidoscòpic d'una manera de fer que s'ha extingit.

En el llibre parlau d’un turisme que molts no hem conegut. On situau la transició entre l’abans i l’ara?

— El turisme d'abans m’arriba amb els testimonis dels meus padrins. La meva padrina va ser de les primeres guies turístiques que hi va haver aquí. Va venir de Suïssa quan tot començava. A Cala Millor, per exemple, just hi havia un hotel. Un dels capítols està dedicat a ella i a com va conèixer el meu padrí. Ells varen muntar un hotelet que es deia Hotel Universal i m'explicaven que aquell turisme dels anys 60 era molt proper, més digne. Les famílies que venien eren hostes i els coneixies a tots. També és cert que venien amb una idea preconcebuda del que era el sud d'Europa i Mallorca. No escapaven d’una fantasia, encara que era més respectuosa amb la cultura i l'entorn. Crec que és a partir dels 80 que la cosa es massifica. Les lògiques més liberals fan que es generin cadenes i l’activitat s'industrialitzi. Es passa d’un turisme artesà a un altre de producció massiva i d'experiències. Això és el que venem. Les grans cadenes han acabat copant una gran part del territori. Al principi era un turisme més diversificat. La possessió dels hotels estava distribuïda entre famílies i era una cosa molt més cooperativa, molt col·lectiva, perquè tot estava per fer.

En un món no globalitzat, també devia ser una porta a l'exterior.

— Exacte. Molts testimonis ho expliquen. I no només per als mallorquins, també per als peninsulars. Per a molts d'ells va ser una obertura de ment i una oportunitat per progressar en la vida. Alguns fins i tot diuen que per a ells l'hotel era com una família, inclosa la relació amb els estrangers.

Parlau dels hotels com a llocs homogeneïtzadors. Però no creis que amb la massificació s’han convertit en no-llocs?

— Totalment. Vaig pensar en el concepte de no-lloc de Marc Augé, perquè són llocs que crec que en el seu inici no s’havien concebut per a això d’ara. Eren més hospitalaris i familiars. La decoració, els mobles… Tot tenia el seu toc d'aquí. Ara s'han convertit en no-llocs, i pens sobretot en les grans cadenes, que tenen productes. Tot està impostat, fins i tot els treballadors. Ja no hi ha relacions tan humanes i sinceres. Són llocs que just serveixen per transitar, per passar per davant. Fins i tot les relacions humanes s'han tornat no-relacions. Un indicador és que hi havia molts més matrimonis de mallorquins i estrangers als anys 60 i 70. Jo som net d’això.

Com han viscut els vostres padrins tot aquest canvi?

— La transformació de Cala Millor, on la família encara té un petit hotel, ha estat brutal. Però el meu padrí, que ja és molt gran, encara la percep sota una idea de progrés. He tingut debats amb ells, però ells venen d’un temps on no hi havia gairebé res en aquella zona. El meu padrí veu el que s’ha construït, l’enllumenat, que tot està net. La nostra generació ho veu tot des d’un altre prisma.

El turisme va ser una conquesta de la classe mitjana. Creis que, així com estan les coses, aquesta conquesta ha perdut sentit?

— En aquest punt pens en el concepte de ‘balearització’, aquesta urbanització desmesurada de certs llocs a favor de la indústria turística, que implica un creixement econòmic molt ràpid, però que incorpora una sèrie de conseqüències negatives, com la mercantilització de la cultura. Això està passant a molts llocs del món. D’alguna manera nosaltres ja tenim un aprenentatge fet. És veritat que la classe mitjana va assolir aquest dret a viatjar i conèixer el món, però també és una trampa. Se’ns ven una fantasia, cada lloc en proposa una, i la compram. Jo també ho faig. Ser conscients d’això almanco ens dona un punt de llibertat. Si sabem les conseqüències que tenen els nostres viatges, els nostres actes, i ens preocupam un poc del lloc que visitam i les conseqüències de ser allà, això ens fa lliures de prendre una decisió i de no anar a segons quins llocs.

En el llibre contau històries relacionades amb el món dels hotels que són entranyables. Quina conclusió treis d’aquests relats?

— Descric 24 hores dins d'un hotel, on conflueixen una sèrie de personatges. El que més m'interessava era mostrar com mostram un turisme postís, amb una imatge de Mallorca de calma, vacances amb família i felicitat. Però, realment, hi ha un turisme humà darrere dels personatges. Les històries humanes mostren un turisme més real i allunyat del que ens diuen les ideologies, siguin de dretes o d'esquerres. Quan vas a les històries tot és molt més complex. Les ideologies tendeixen a mostrar-nos-ho tot des d’una perspectiva abstracta, i això està bé perquè s’han de fer polítiques i s’han de prendre mesures. Però, quan vas al món concret, no serveix l'abstracció perquè trobes perspectives diferents: per a una persona l’hotel ha estat la salvació, o una manera de progressar, i per a una altra, ha estat l’esclavitud. Cal anar a les històries concretes, que mostren realitats particulars diferents.

Parlau de Mallorca i del turisme com a fenòmens en col·lisió. Com ubicau en aquest marc el fenomen de la turistificació?

— Hi ha una part de discurs mític, presocràtic, que el discurs racional no acaba d’eliminar, sinó que convivim amb una capa de pensament mític a la qual afegim una altra racionalitat. Ambdues conviuen i per a algunes coses som superracionals i per a altres, no. Crec que passa alguna cosa així. Mallorca té una cultura particular, que s’ha anat esculpint durant segles i que és una mena de sistema. Hi ha una manera de xerrar, unes expressions, una cuina… Aquest sistema es troba de cop amb una altra capa, que és una manera totalment diferent de veure la realitat: la mar, els aliments, la cultura, tot. Col·lideixen, però no s’eliminen. Sorgeix una cosa diferent que no hi havia abans, històries diferents. No es pot obviar que el turisme ha jugat un paper mercantilitzador de la cultura. La postmodernitat, la globalització, és això: una superposició de capes a les quals sempre trobaràs coses del que hi havia abans i del que s'imposa de nou.

Heu titulat el llibre Hotel Universal, una denominació amb moltes connotacions avui dia. 

— De fet, vaig dubtar amb el títol del llibre, perquè no m’agradava aquest concepte d’’universal’, però així es deia l’hotel dels meus padrins i a la meva família sempre s’ha xerrat de l’Universal.

Teniu un peu a cada món, un al turisme i un altre fora. Sentiu que és una situació paradoxal?

— Sí. Al final, m’he adonat que un dels trets de la Mallorca contemporània és la contradicció. És una de les coses que sorgeix amb la col·lisió de la qual hem parlat i hem de conviure amb això. Tot el temps cavil·les si les coses estan bé o malament, si hi estàs a favor o en contra.