Un festival de música enmig d'un bosc de pollancres sense WC portàtils ni marques de cervesa

GironaL’estiu és època de grans festivals de música. Durant el juny, el juliol i l'agost, després del Primavera Sound, el Sónar, el Cabró Rock o el Cruïlla, comença la ronda d’esdeveniments musicals multitudinaris arreu del país, la majoria amb un cartell d'artistes famosos més o menys similars. Fora d'aquest circuit, però, també afloren propostes singulars i alternatives que aposten amb convicció per un model de petit format, al marge dels escenaris gegants i els patrocinis de les marques de cervesa. És el cas del Rizomes, a la Cellera de Ter (Selva), un festival creat per un grup d'amics barcelonins especialitzats en el món de la gestió musical i l'arquitectura, que el 2018 van idear una proposta sostenible i conscient amb el medi natural. Se celebra cada solstici d'estiu en un bosc de pollancres, apartat del bullici dels nuclis urbans, en un ambient de retir, pau i respecte vers la naturalesa. L'edició d'aquest any, que tindrà lloc del 20 al 22 de juny, reunirà una cinquantena d'artistes, amb noms destacats com Alosa, Rita Payés o Tarta Relena.

"Estem als antípodes dels grans festivals. De fet, no vam començar volent fer un festival, sinó una festa entre amics, però el projecte va anar agafant forma i professionalitzant-se. És una aposta cultural descentralitzada que ens ha fet adonar que som amants de la natura", explica Guillermo de Pouplana, arquitecte especialitzat en sostenibilitat i un dels membres fundadors. Katarina Grbic, productora i sòcia fundadora, afegeix: "És el festival al qual ens hauria agradat assistir com a espectadors. Volem cuidar molt el públic, oferir una experiència brutal. És el que trobem a faltar als macrofestivals: els concerts poden ser bons, però l’experiència sovint és aclaparadora, plena de cues, logotips, marques i sobreestímuls".

Més enllà del greenwashing

De base, el Rizomes neix d'una filosofia de vida que trenca amb la lògica capitalista de les grans empreses organitzadores d'esdeveniments. L'objectiu és situar una proposta cultural al mig del bosc i que, mentre es dugui a terme, no només no impacti negativament en el medi ambient, sinó que les repercussions siguin positives. Així, els més de 1.000 visitants que venen als concerts —que si ho volen poden quedar-se a dormir amb tendes al bosc— no perjudiquen l'explotació de pollancres, propietat de la família d'un dels fundadors, sinó tot el contrari: ajuden a regenerar-la. "La ubicació ens obliga a pensar des de la sostenibilitat real, no des del greenwashing. Ens plantegem com funcionen els fluxos naturals i com respectar-los. És una manera d’integrar l’ecologia en tot el procés", explica Pouplana.

Per exemple, no hi ha WC portàtils i els excrements dels espectadors es composten com a adob, l'aigua de les dutxes prové del riu, els plats i coberts són biodegradables i els escenaris s’aixequen amb estructures de bambú, també provinent de l’explotació, i no pas amb les típiques bastides metàl·liques prefabricades. A més, aquest any repartiran cinquanta quilos de llavors entre tots els assistents perquè quan passegin pel bosc germinin nous pollancres. "Fem servir tècniques inspirades en la ramaderia extensiva, que mouen el ramat pel territori amb respecte i deixar-hi una empremta positiva", defensa Pouplana.

Tot plegat amara l'experiència del cap de setmana, amb un cartell de músics i artistes visuals en perfecta sintonia amb el missatge i una posada en escena que també pretén embolcallar l'assistent dins d'aquesta energia. "Recomano especialment la tarda de dissabte, amb Rita Payés, i quan es fa fosc, l’espectacle lumínic d’Andreu Fàbregas, un dels il·luminadors més potents del país, que donarà pas a l’actuació de Tarta Relena dissabte a la tarda. Serà màgic", conclou Katarina Grbic.