Josep Maria Pou és un Roald Dahl antisemita al Teatre Romea

BarcelonaHi ha dos motius pels quals Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) va tirar-se de cap a portar Gegant de Mark Rosenblatt als escenaris catalans. La raó més egoista, admet l'actor i director del Teatre Romea, va ser descobrir que el protagonista era Roald Dahl (Llandaff, 1916 - Oxford, 1990). "A banda de ser un grandíssim escriptor, feia 1,95 m i tenia la mobilitat reduïda després de patir ferides de guerra i moltes operacions. A més, era un home amb un caràcter estrany i complicat. El paper semblava escrit per a mi", bromeja Pou. L'altre motiu –el principal– és la temàtica de l'espectacle. Gegant, que s'estrena el 5 de juliol al Teatre Romea dins del festival Grec, recrea un dia en la vida de Roald Dahl l'agost del 1983, just després que publiqués una ressenya incendiària contra els israelians a la revista Literary Review. En aquell text, Dahl es referia al conflicte amb el Líban del 1982 i deia que durant la invasió "tots van començar a odiar Israel".

Han passat 40 anys dels fets, però el conflicte entre Israel i Palestina fa que l'espectacle ressoni directament amb la geopolítica actual. "És un teatre d'urgència, que parla del que està passant. Hi ha molt poca diferència entre el que es diu a l’escenari i el que es diu al carrer o a casa de cadascun de nosaltres", afirma Pou. Gegant és una coproducció de Focus i del Grec i és la primera traducció del muntatge (a càrrec de Joan Sellent), que es va estrenar la tardor passada al Royal Court de Londres i que actualment s'està representant al Harold Pinter Theatre de la capital britànica.

Josep Maria Mestres en dirigeix la producció catalana, que també té Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló al repartiment. Segons Mestres, l'espectacle "és un mirall del que vivim cada dia", que posa de manifest "com ens hem acostumat a la deshumanització, a sentir xifres de ferits i de morts cada dia". La funció acompanya Roald Dahl en un sol dia, durant la preparació d'un dinar, l'àpat i la sobretaula. A banda de l'escriptor, que s'acaba de separar i viu en una casa en obres, per l'escenari hi passen també la seva amant, l'editor britànic, l'editora nord-americana, el jardiner i la cuinera.

Veritats i barbaritats

Després de la publicació de la ressenya, un grup de llibreters jueus van exigir disculpes a Dahl sota l'amenaça de deixar de vendre els seus llibres. "Es va engegar una gran maquinària per protegir la seva figura, la seva imatge i les vendes de Les bruixes, que estava a punt de publicar-se", explica Mestres. "Aquell moment va ser un pròleg del que viuríem anys després, amb l'arribada de la política de la cancel·lació", afegeix Pou. Tot el que l'escriptor diu a l'escenari ho va pronunciar realment en declaracions i entrevistes i només un personatge (el de l'editora nord-americana) és fictici. "Potser algú del públic se sentirà ofès, perquè diu moltes veritats però també moltes barbaritats. El que veureu a l'escenari és el que passa els últims mesos en tertúlies i televisions, però aquí sense crits ni baralles, amb educació i amb raonaments intel·lectuals", subratlla l'actor.

"El text és brillant perquè no adoctrina. No vol generar un posicionament clar sobre cap dels personatges, sinó que tothom surti i reflexioni", afirma Clàudia Benito. Una de les particularitats de l'obra és que contraposa els dos editors de Dahl: tots dos són jueus, però cadascun d'ells té una manera diferent de veure la situació i de reaccionar-hi. "El meu personatge trencarà la suposada pau de l'obra i generarà la discòrdia, obrint el debat dialèctic", avança Benito.

Roald Dahl no es va retractar mai de les seves paraules ni va demanar perdó. Fa cinc anys la seva família va emetre un comunicat en què es disculpava "pel dolor durador i comprensible causat per algunes declaracions de Roald Dahl" i lamentava els "comentaris plens de prejudicis", que definien com a "incomprensibles". L'autor de clàssics com Matilda i Charlie i la fàbrica de xocolata és un dels escriptors anglesos de llibres infantils més venuts de tot el món.