Només cinc municipis de Mallorca tenen tècnic de patrimoni

Palma“Quan vaig arribar, l’any 2008, potser feia 10 o 12 informes cada any. I ara en dec fer entre 150 i 170 anuals”. Els informes de què parla Joan Carles Lladó, tècnic de patrimoni de l’Ajuntament d’Andratx, són els que ha de redactar per respondre les sol·licituds de llicència d’obra a béns catalogats del municipi. Una de les principals tasques a la qual dedica una part important de la seva jornada laboral és supervisar que en qualsevol intervenció que es vulgui realitzar a un bé catalogat, tant si és un element etnogràfic com si és un edifici sencer, es compleixen els criteris de protecció i conservació. I és una tasca que requereix temps, coneixement i la col·laboració de tots els implicats.

“Una intervenció petita a un bany no té gaires complicacions, però quan es tracta de convertir tota una possessió en un agroturisme has d’anar sala per sala i revisar-ho tot, i això duu la seva feina”, argumenta Lladó, qui reconeix que malgrat que la conscienciació ha augmentat en els darrers anys, encara es troba entrebancs. “He estat quatre anys per aconseguir que un arquitecte em presentàs uns plànols correctament, i de vegades et trobes amb coses com que en una proposta de rehabilitació s’han oblidat d’una sitja que els impedia projectar un menjador. Ara bé, si s’ha de condicionar la llicència a la conservació i restauració de la sitja, es condiciona”. Lladó confirma que l’augment de sol·licituds està relacionat, entre altres factors, amb la venda de possessions a estrangeres, una dinàmica que ha crescut exponencialment en els darrers anys. “Tenim un tipus de comprador nòrdic que ja no cerca un xalet de luxe al port d’Andratx, ara volen cases i edificis amb història. I això té tota una sèrie de condicionants que els tècnics ens hem d’encarregar de supervisar. I tanta sort que hi som, perquè si no, una part important del patrimoni ja hauria volat”, assenyala. 

Gestió, planificació i difusió

Les paraules de Lladó són especialment significatives perquè Andratx és un dels només cinc municipis de Mallorca que compten actualment amb un tècnic de patrimoni com a personal del mateix ajuntament: a més d’Andratx, n’hi ha un a Palma, Manacor, Santa Margalida i Calvià. A la resta, als altres 48 municipis, les tasques suposadament es duen a terme, però sense el personal especialitzat. A pobles com Alcúdia és l’arquitecte municipal qui s’encarrega d’aquestes funcions, un sistema que no compta amb el vistiplau de la majoria d’experts consultats. “Potser ja no ha de ser específicament un arqueòleg, perquè ja no som els encarregats de dur a terme les excavacions, però sí que hauria de ser algú amb estudis d’història o d’història de l’art”, manifesta Magdalena Riera, actualment l’única responsable de patrimoni de l’Ajuntament de Palma. Ho és des del 1989 i es jubilarà el pròxim setembre. 

En altres llocs, de la conservació del patrimoni se n’encarreguen diferents arqueòlegs que col·laboren amb el consistori en projectes concrets, com succeeix a Inca, un dels municipis que tot i tenir una regidoria de patrimoni no té un tècnic que s’hi dediqui, com també passa a localitats com Artà i Pollença. “I això per no parlar dels pobles que no només no tenen tècnic, sinó que tampoc tenen encara el catàleg aprovat”, assenyala Miquel Àngel Sastre, tècnic de patrimoni de Santa Margalida. Ell, a més, és el tècnic de cultura del municipi i fa ambdues tasques amb una dedicació de mitja jornada, si bé ja s’ha convocat una plaça de jornada completa per assumir ambdues funcions. “Només el patrimoni ja dona per omplir una jornada, perquè més enllà dels informes s’han de fer tasques de seguiment i d’inspecció, i quan tens centenars d’elements catalogats no és fàcil”, exposa Sastre, qui assenyala la divulgació com una altra de les potes fonamentals de la feina que duen a terme els responsables municipals de patrimoni. 

“S’ha de fer una feina molt important de conscienciació i s’ha de començar pels mateixos que es dediquen al sector de la construcció. Per sort, nosaltres ho hem anat fent tots aquests anys i vulguis o no ja se’n comencen a veure els resultats. Són els mateixos arquitectes els que ja venen a demanar-nos què es pot fer i què no, i això ja és un canvi molt gros”, admet. L’expert confirma que l’augment de vendes a estrangers també s’ha notat en els béns patrimonials de Santa Margalida, municipi que té un catàleg amb prop de 350 elements, a més d’una zona arqueològica tan important com la de Son Real, protegit com a Bé d’Interès Cultural. “I el que passa amb certes possessions, per exemple, és que mentre estava en mans de la mateixa família més o menys sabien què hi tenien i què significava, però quan passa a mans d’un estranger has de fer una feina afegida, que és informar-los sobre què s’ha de conservar i com. I no vol dir que no ho facin, eh? Però sí que has d’invertir un temps per explicar quines són les directrius”. 

“Hem de ser homes orquestra”

Joan Carles Sastre no és l’únic dels cinc tècnics de patrimoni que hi ha actualment als ajuntaments de Mallorca que ha d’assumir altres funcions. “L’altre dia, a una reunió, hi va haver un director d’un museu que es va aixecar i va dir que a més de director ell era tècnic de manteniment, administratiu i per poc no feia també de personal de neteja”, comparteix un d’ells, “i crec que és una sensació que tenim tots els que ens dedicam a la gestió del patrimoni. Tots hem de fer de tot, hem de ser homes orquestra que arriben a mil llocs”. 

Ho corrobora Magdalena Salas, qui a més de ser tècnica de patrimoni a l’Ajuntament de Manacor des de fa 24 anys és també la directora del Museu de Manacor, un centre que ha viscut un important creixement al llarg de les dues darreres dècades, tant en espais i activitats com en rellevància i visitants. I això que només té dos treballadors, la mateixa Salas i un informador. “Fa anys que deman que se separin aquestes dues places”, reconeix Salas, “perquè dur la direcció d’un museu com el de Manacor, des d’on es gestionen tres immobles i dos jaciments, més tota la feina que hi ha de patrimoni, és bastant complicat”.

I si bé la gestió de Salas ha contribuït de manera més que destacada no només a la conservació sinó també a la revitalització del patrimoni manacorí, admet que encara hi ha molta feina a fer. “Fa 24 anys, la problemàtica urbanística, i també la necessitat de divulgar el patrimoni, era molt diferent de l’actual. El terme municipal de Manacor, com tota l’illa, s’ha urbanitzat molt, i això té nombroses repercussions. La feina dels que ens dedicam a patrimoni no és només de gestió, també hi ha d’haver planificació i difusió”, argumenta. 

Posa com a exemple la cartelleria que es pot veure en immobles catalogats arreu de Mallorca. “Hi ha tota una legislació sobre això, però avui dia ningú demana permís per posar un rètol. I en veus alguns damunt edificis de 250 anys que fan por. I de vegades, potser per mala bava, però també hi ha un gran desconeixement sobre això. No em cans de dir que catalogar una cosa no vol dir directament conservar-la: per tot hi ha elements catalogats que cauen o que estan en males condicions. I per evitar-ho s’han de tenir condicions econòmiques i personal suficient”, afegeix. 

Tant Salas com altres dels professionals consultats proposen la incorporació de tècnics de patrimoni a les mancomunitats com una manera de posar remei a la flagrant absència d’aquests perfils a la gran majoria dels pobles mallorquins. “Ara que es vol revalorar la zona de l’interior de l’illa i que se’n xerra tant, no seria un bon moment per tenir un tècnic, per exemple, que s’encarregàs com a mínim de vetllar pel patrimoni del Pla?”, suggereix. 

A Calvià, en canvi, l’Ajuntament disposa d’una àrea de patrimoni integrada actualment per tres persones, entre elles l’arqueòloga Maria Calderón. “Som uns privilegiats. Des de finals dels anys 90 i independentment del color polític sempre s’ha apostat pel patrimoni. Entre altres coses, es va entendre que era una bona manera per desestacionalitzar, ara que se’n parla tant, però també s’hi han dedicat amb una perspectiva urbanística”, exposa Calderón, qui va començar la seva trajectòria en aquesta àrea l’any 2005, com a becària del departament. Tanmateix, les feines per a ells també han anat en augment al llarg d’aquests anys, sobretot amb la posada a punt del museu del parc arqueològic del puig de la Morisca, les obres del qual es varen iniciar l’any 2019. “Mira que nosaltres tenim mans i, així i tot, en falten”, afegeix l’arqueòloga. Recorda que amb la pròxima revisió del catàleg del municipi s’assoliran els 800 béns patrimonials. 

Actualitzar la Llei 

En tot cas, més enllà de les mancances de personal, una altra de les queixes recurrents d’aquests professionals és en relació amb la regulació. L’actual Llei de patrimoni de les Illes Balears és de l’any 1998 i és urgent no només revisar-la sinó actualitzar-la, confirmen tots. “És el mateix que passa amb la Llei de museus, que preveia una xarxa que sí, es va crear, però que no va ser res més que paper banyat”, assenyala Magdalena Salas. “Al cap i a la fi, tot això depèn de la voluntat política. Ara sembla que s’han posat una mica les piles, però tant uns com els altres ho haurien de tenir com a prioritat. No es tracta d’inventar res, els models els tenim, a llocs com Catalunya o Andalusia la gestió del patrimoni funciona perfectament”. Hem de dir, en tot cas, que la infradotació que pateixen els ajuntaments en l’àmbit del patrimoni afecta també el mateix Consell insular, amb només dos arqueòlegs especialitzats per a la totalitat de l’illa. I això que les Balears són la tercera comunitat amb major nombre d’elements protegits amb el més alt grau de protecció, el de Bé d’Interès Cultural (BIC). Són més de 1.200 els que hi ha actualment a l’Arxipèlag, només per darrere dels 2.300 d’Andalusia i els 1.800 de Catalunya, segons dades compartides recentment pel govern.