Un cafè fet amb aigua dels canals de Venècia? Sí, gràcies

VenèciaAmb el permís de la pasta, el cafè és una altra de les icones del patrimoni gastronòmic italià. I els italians, com acostuma a passar a tot arreu, són molt crítics quan viatgen i troben que fora no tracten prou bé els seus productes. Ara no els ha calgut sortir de casa per trobar-se amb un bon repte: seríeu capaços de beure's un cafè fet amb l'aigua d'un canal? Ara és possible, i aquest dissabte el projecte Canal Café ha rebut el Lleó d'Or a la millor participació en la 19a Biennal d'Arquitectura de Venècia. Després de prop de vint anys, els arquitectes Diller Scofidio + Renfro, juntament amb Natural Systems Utilities, SODAI, Aaron Betsky i Davide Oldani han aconseguit culminar la creació d'una "ecomàquina" que combina processos naturals i uns altres d'artificials per fer potable l'aigua dels canals.

Per al jurat, Canal Café és "una demostració de com Venècia pot ser un laboratori per especular sobre com viure a l’aigua, alhora que ofereix una contribució a l’espai públic de la ciutat". Així mateix, reconeix la importància que "l'experimentació transdisciplinària" té en la trajectòria de Diller Scofidio + Renfro i un exemple de com la Biennal pot mantenir projectes de llarga durada més enllà dels mesos que està oberta. Al recollir el premi, Elizabeth Diller l'ha dedicat al seu soci i marit Ricardo Scofidio, que va morir al març, i ha posat l'accent en el caràcter "d'equip" que té aquest experiment i en el fet de voler fer una reflexió sobre el "problema profund" de la manca d'aigua, la contaminació, els estralls del turisme, el canvi climàtic i el risc d'inundacions.

El conjunt del palmarès, que inclou algunes mencions especials, reflecteix la voluntat del jurat de reconèixer les diferents cares –les més tecnològiques i les de diferents latituds– de l'arquitectura actual. El Lleó d'Or al millor pavelló nacional se l'ha emportat el de Bahrain, la comissària del qual és Andrea Faraguna, perquè ofereix "una proposta viable per a condicions de calor extrema". Per fer-ho possible, Faraguna ha fet servir "mètodes tradicionals de refrigeració passiva típics del Pròxim Orient, que recorden les torres de vent i els patis ombrejats".

Han rebut una menció especial dos dels pavellons que més sonaven com a favorits per emportar-se el Lleó d'Or: el primer és el del Vaticà, titulat Obra oberta, que compta amb la participació de l'arquitecta mexicana Tatiana Bilbao, l'estudi barceloní Maio i les comissàries Marina Otero i Giovanna Zabotti. El pavelló consisteix en la restauració de l'antic monestir que l'acull i la instal·lació d'un menjador social i espais perquè els estudiants del conservatori de Venècia puguin assajar. "Per a mi l'arquitectura és una forma primordial de cura, primer al cos, i després és una plataforma per a la interacció social", explica a l'ARA Tatiana Bilbao. Aquest projecte continua la línia social del Dicasteri de Cultura del Vaticà a la Biennal, com el projecte que van fer l'any passat a la presó de dones. "L'arquitectura i l'art han sigut una part fonamental de la feina de l'església, però ara no han de ser uns treballs espectaculars, sinó que l'arquitectura ha de servir a la comunitat. Mai havia pensat que el nostre treball coincidís amb el que deia el papa Francesc", diu Marina Otero. Per al jurat, Obra oberta significa "la creació d’un espai per a l’intercanvi, la negociació i la restauració", així com "un espai per a l'intercanvi cultural".

L'afany del Regne Unit per sanar la relació amb Kènia

L'altre país que ha rebut una menció especial és el Regne Unit. El seu pavelló ha brillat perquè planteja una relació amb una excolònia, Kènia, amb un afany de "reparació", com diuen els organitzadors. El recorregut comença a la façana de l'edifici, coberta amb una nova pell feta entre Kènia i l'Índia amb unes peces de restes vegetals, fang i vidre, i continua a l'interior amb un reguitzell d'instal·lacions. Entre elles, destaca la reproducció a escala natural feta amb rotang d'una de les coves dels esclaus de Shimoni, un sistema de cavitats naturals que van servir com a cel·les per retenir esclaus abans de transportar-los a altres llocs. "Antigament aquestes coves estaven connectades per un corredor amagat que s’estenia diversos quilòmetres fins a les Tres Grans Coves Germanes, on els esclaus fugitius buscaven refugi. Avui dia bona part de la xarxa ha quedat colgada de sediments i el trauma del passat. L'objectiu d'aquesta instal·lació del pavelló britànic és "reimaginar un espai de trauma com un espai de reparació i guariment, desenterrant històries oblidades de sota l’acumulació de llims i sorra". Segons el jurat, el projecte planteja "una nova relació entre arquitectura i geologia".

Pel que fa al Lleó de Plata a la millor participació en l'exposició central, els guanyadors són Kate Crawford i Vladan Joler per l'obra Calculant imperis: una genealogia de la tecnologia i el poder des de 1500, sobre com les infraestructures digitals i socials han coevolucionat al llarg dels segles. El públic català no cal que viatgi a Venècia per veure-la: l'arquitecta i comissària Olga Subirós l'ha col·locat al començament de l'exposició del DHub Matter matters. Segons el jurat, aquest diagrama és una eina per comprendre millor el nostre present i construir futurs alternatius".

El jurat ha concedit dues mencions especials més en aquest àmbit: el documental Urbanisme alternatiu: els mercats autogestionats de Lagos, de Tosin Oshinowo, perquè aporten coneixement sobre els mercats d'objectes de segona mà, roba i electrònica usades a l'Àfrica. "Aquest premi és per al Sud Global", ha dit Oshinowo quan ha recollit el premi. Segons el jurat, "aquests mercats són elements clau dins d’un ecosistema robust que mereix ser estudiat per la seva adaptabilitat circular", i també els considera com a "prototips d’innovació". Per últim, el jurat ha reconegut el santuari a l'aire lliure Capella dels elefants, de l'arquitecte tailandès Boonserm Premthada, fet amb excrements d'elefant per celebrar la "convivència harmònica" d'humans i elefants durant segles.