La medallista olímpica catalana que atura desnonaments

Barcelona“La paraula activista no m’espanta. A casa em van educar amb uns valors i una manera d’entendre el món que m’empeny a prendre partit contra les injustícies”. Clara Basiana no és una exesportista olímpica com les altres. Lluny d’utilitzar el seu passat a l’elit de l’esport per treure'n un benefici econòmic, tan aviat es dedica a aturar un desnonament com a impartir una formació sobre perspectiva de gènere. “Tinc un altaveu i l’utilitzo de la manera que considero més útil”, confessa.

Blasiana, que és periodista i col·labora amb diferents mitjans de comunicació, entre els quals l’ARA, té una visió crítica del sector. “Les dones hem d’aconseguir grans gestes per aparèixer als mitjans de comunicació. A més, si analitzem com i quan hi apareixem, detectem diferències molt importants. Per exemple en la manera de mostrar els cossos”, alerta. La cosificació de les esportistes inquieta molt Basiana. “El meu esport és la natació artística. Si llegeixes el reglament, no diu res de quin tipus de cos has de tenir, però totes han de ser fortes i primes. Hauria de primar el rendiment, tot i que no segueixi el cànon estètic”, explica.

“Durant una època es va posar l’accent en l’aparença estètica de les dones i no tant en els seus èxits esportius. Es posava el focus en la part artística i no tant en els mèrits o en la superació física que es necessita en l’esport. Hi ha aspectes com el lideratge o l’entrega que es deixaven en un segon pla. Ara s’està produint una revolució de gènere i moltes de les creences que semblaven inamovibles s’estan trencant per encetar noves perspectives”, diu.

La societat ha evolucionat, però no tots els sectors evolucionen al mateix ritme. “Hi ha hagut una evolució positiva als mitjans de comunicació. Encara queda molta feina per fer, però a poc a poc les dones tenim més presència als mitjans de comunicació. El tractament que es fa posa més en valor les esportistes i les seves competicions. Es valora la feina que fan i no tant l’aparença, però encara queda molta formació i molta sensibilització per fer a les redaccions perquè tinguin una visió de gènere i puguin trencar els estereotips d’un sistema que està basat en l’estructura de gènere. Les arrels del sistema són profundes”, analitza Basiana, que dijous va participar en una jornada organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol a Blanquerna – Universitat Ramon Llull.

El discurs de Basiana és molt directe i és fàcil sentir-la parlar del patriarcat en les seves formacions. “Sembla una paraula molt lletja, però serveix per explicar que l’home dominava antigament la família. El sistema patriarcal té milers d’anys d’història i hi ha autors que fins i tot el situen en el paleolític. S’ha anat visualitzant de maneres diferents, però encara existeix. Les dones actuals practiquem esport, però el gènere, la raça i la classe social encara determinen massa coses. Les arrels estructurals acaben determinant molt els nostres desitjos, les nostres prioritats i la nostra manera de relacionar-nos amb l’esport”, aclareix Basiana, que va aconseguir una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Londres 2012.

"Cal reeducar la mirada"

El seu objectiu és sacsejar pensaments. “Es poden fer moltes coses per reeducar la mirada. Quan fem una anàlisi general, espanta perquè hi ha molta feina. La clau és que cadascú faci el que pugui en el seu entorn. La formació i la sensibilització són claus per visibilitzar les desigualtats. Si no les veiem, no les podrem canviar. També cal molta feina de prevenció de violències i d’actituds discriminatòries. Es necessiten protocols clars perquè tothom tingui clar què ha de fer. Fan falta recursos, lleis i mecanismes per fer-les efectives. Si no, queden en paper mullat. El món no és just, segur ni còmode per a tothom”, conclou.