Una dècada de l'Espanyol en mans xineses: i ara què?

BarcelonaRastar Group complirà d’aquí pocs mesos una dècada al capdavant de l’Espanyol. Un viatge ple d’alts i baixos, marcat per dos descensos, dos ascensos i una classificació europea. Chen Yansheng, propietari del hòlding xinès i des de finals de 2015 també del club blanc-i-blau, fa gairebé tres anys que no trepitja Barcelona, però des de les oficines a Guangzhou supervisa i entra al detall de totes les decisions vinculades amb la gestió del club. Cap decisió transcendental s’autoritza sense el seu vistiplau. Sigui un fitxatge per a la primera plantilla o un nou patrocini. 

Des de la seva arribada han estat constants els rumors d’una possible venda a diferents grups inversors, però el missatge de la propietat sempre ha estat clar: manté ferm el seu compromís amb l’Espanyol. Que no tingui cap intenció de vendre, però, no implica que, si en algun moment arriba una oferta prou atractiva, no pugui canviar de parer. Mentrestant, no té cap més alternativa que seguir apostant per un club que ja li ha costat uns 255 milions. 

Prop de 40 els va destinar a aconseguir la majoria accionarial. La resta, més de 220 milions, han anat a parar directament al club. Primer, amb la primera ampliació de capital de 75 milions del 2016. Arran de la prohibició del govern xinès, les dues ampliacions posteriors (50 milions el 2019 i 38 milions el 2021), així com la prevista aquest estiu, arriben a través de la capitalització de préstecs participatius (convertint deute en accions). Però, com s’ho ha fet per esquivar la normativa del govern xinès, que des del 2018 prohibeix explícitament que les empreses del país exportin capital en sectors com el del futbol?

La filial de Rastar a Hong Kong salva l'Espanyol

Els mecanismes que ha trobat Rastar Group per seguir proporcionant liquiditat a l’Espanyol posen de manifest la intenció del grup de no abandonar l’entitat. En el cas de la segona i la tercera ampliació de capital, els diners no van entrar des de la Xina, sinó que ja havien entrat al club en forma de préstec abans del canvi de normativa, com ja va explicar l’ARA el 2022. Sense marge per aportar més diners de fora a través de noves ampliacions de capital, el hòlding xinès se les ha empescat com ha pogut en els darrers anys a través d’una petita escletxa legal, que ha acabat sent un salvavides per a l’Espanyol: la sucursal que Rastar té a Hong Kong. Allà l’empresa acumulava capital procedent de les exportacions o de les vendes de la divisió de videojocs i enviava part dels diners que facturava a Barcelona. 

A través de petits préstecs mensuals, que podien arribar al milió d’euros, l’empresa asiàtica ha anat acumulant una línia de crèdit que ha donat tresoreria a l'Espanyol amb unes condicions econòmiques més avantatjoses que les que li oferiria el mercat. És a dir, que la liquiditat que altres clubs haurien sol·licitat a entitats financeres posant com a aval els drets audiovisuals, l’ha anat proporcionant Rastar Group amb aquests petits préstecs. L’Espanyol manté actualment un deute d’uns 52 milions amb la seva matriu, de forma que un cop capitalitzi els mencionats 38 milions –el màxim que la Lliga li deixa computar aquest estiu pel que fa al límit salarial– encara n’hi deurà uns 14. Una xifra que podria tornar a incrementar a futur, si la tresoreria del club així ho reclama, i que es podria tornar a capitalitzar per la mateixa via. 

L’Espanyol podrà beneficiar-se aquest estiu de la darrera flexibilització anunciada per Lliga, que permet distribuir en dos anys –i no en quatre– les aportacions de capital en els clubs que compleixin amb certs requisits de sostenibilitat financera. L’entitat ha sobreviscut en els últims anys gràcies a les aportacions de Rastar, però aquest mecanisme no és infinit: la intenció de la propietat és que el club sigui autosuficient. I per assolir-ho cal que es consolidi a Primera i generar plusvàlues amb traspassos. Aquest estiu li tocarà a Joan Garcia, pretès pel Barça i grans clubs de la Premier.