La punta de Manresa, la defensa de la frontera marina

PalmaEl següent itinerari és una proposta de passejada, reposada i tranquil·la, sense gaire desnivell, que ens ha de permetre desxifrar una part dels nombrosos encants que atresora una part del litoral alcudienc, el que guaita sobre la badia de Pollença, històricament conegut com la mar Menor d’Alcúdia. El castell de Manresa, ubicat sobre la punta del mateix nom, ens remet a les defenses que durant segles va anar desplegant la fidelíssima ciutat d’Alcúdia al seu voltant, més enllà de les històriques murades, per protegir-se dels perills provinents de la mar. Es tracta d’un espai de llarga tradició marinera: hi tenim constància de l’existència d’unes drassanes i d’una serradora, propietat de Jaume Ramis Mut en els anys 30 del segle XX, a la zona coneguda com el Barcarès. Juntament amb el Clot, el Morer Vell, la punta de Manresa i el Malpàs, des d’aquesta riba s’estenia cap a la mar un dels dominis habituals dels pescadors alcudiencs, ja que els pollencins sortien a la mar per Cala Sant Vicenç. Com sempre, abans d’iniciar la caminada, recomanam l’ús del transport públic. En el cas d’Alcúdia anam ben sobrats, aquestes són les línies que podem fer servir: 231, 302, 322, 323, 324, 325, 327, 334 i A32 (consultau-ne horaris i disponibilitat al web tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la parada de bus mateixa, a l’avinguda dels Prínceps d’Espanya, davant les runes de la ciutat romana de Pol·lèntia, o des de l’aparcament de la plaça de la Porta Roja, al costat oposat de la ‘fidelíssima ciutat’. Tot dependrà de si hem fet servir el transport públic o el vehicle privat. Tanmateix, les primeres passes de la ruta són voltant per l’esquerra la plaça de toros d’Alcúdia, bastida a l’interior de l’antic baluard de Sant Ferran, de la vella murada renaixentista. Tot seguit, giram a la dreta per davant el quarter de la Policia Local i continuam orientats cap a gregal pel camí del Morer Vermell (també dit carrer d’Antoni Torres, en un primer tram). [05 min] Deixam a la dreta el carrer de Tito Cittadini, final del camí de l’Hort dels Moros, per on tornarem de la punta de Manresa.

Sortim a la mar, a l’altura de la platja del Clot [20 min]. A l’esquerra tenim el Barcarès, topònim que en si mateix expressa el seu ús tradicional (conjunt de barques d’una platja, segons el DCVB). I a la dreta, el Morer Vermell, per on continua la nostra ruta. Paga la pena deturar-se un moment sobre aquesta punta, que separa un lloc i l’altre, per l’especial significació que té a la història contemporània d’Alcúdia i que es relaciona amb els dos casals que ara ens queden a la nostra esquena. Si ens giram, el de la dreta és el que popularment es coneix com a ‘ca la Princesa’, inconfusible pel seu caràcter senyorial, i el de l’esquerra, més senzill, la casa d’Skorzeny, l’home d’acció de Hitler. La història comença el dia de Sant Jaume de 1964, quan una partida grossa d’alcudiencs es manifestà contra el tancament d’aquesta rada, arran de l’acord pres per l’administració franquista que permetia la construcció d’un mur, una passarel·la, un balneari i un embarcador. Tot plegat, per afavorir els interessos particulars de la noble romanesa Maria Lucia Yvonne Sturza, protegida pel règim de Franco. A l’esquerra, també a primera línia, podem veure la casa que des de 1965 fins a la seva mort, deu anys després, habità l’oficial nazi Otto Skorzeny. Actualment, ambdós immobles són vius i totalment aliens al seu passat polèmic.

Continuam la caminada cap a la nostra dreta, paral·lels a la mar i d’esquena al Barcarès. Entram dins l’espai del Morer Vermell [25 min], per la punta de l’Emperador, dita així perquè sembla que va ser aquí on desembarcà el rei Carles V el 4 de juny de 1535 durant la seva visita a la ‘fidelíssima’ ciutat d’Alcúdia, bastió de la noblesa mallorquina durant la revolta de la Germania (1521-1523). Actualment, l’indret està format per dos establiments hotelers i un grup de xalets de ribera, elegants i jolius.

La nostra caminada progressa en tot moment per primera línia, sobre el domini públic maritimoterrestre. Poc després del Morell Vermell, vorejam carrers i places amb noms tan curiosos com el carrer de Miramar o la plaça del Die Balearen, que ens remeten a la figura immensa de l’arxiduc Lluís Salvador. El sender litoral acarona un caló amb dos escars, just a l’altura de l’esmentada plaça, vestida d’un atapeït pinar [40 min]. A partir d’ara, la garriga irromp sobre el terreny rocallós, a mesura que l’empremta etnogeològica sobre el territori es fa ben visible a través de les pedreres de marès. De fet, en topam una de ben fonda i curiosa, sobre la riba de la punta de Manresa [50 min]. Continuam pel camí marcat, el qual circula vora la reixa que limita la propietat del castell. Descendim suaument cap a les penyes que guaiten sobre la platja de la Font de Sant Joan.

Castell de Manresa

El castell de Manresa ens queda a la dreta, rere la tanca i camuflat entre una espessa foresta, la qual cosa el fa invisible als ulls del caminant. Data del segle XVIII, la seva construcció va anar a càrrec de Mathias Rosselló amb contracte signat el 27 de juliol de 1751 i es realitzà sota la supervisió de l’enginyer Joan Ballester i Zafra com a reforç de la bateria que s’havia instal·lat a aquell lloc l’any 1701. La bateria fou nodrida cap a 1740 amb sis peces de diferents gàlibs. Com que tan sols tenia cinc troneres per disparar, un dels canons havia de fer-ho a barbada, és a dir, per damunt el parapet. Els darrers es varen produir el 1823, no a causa d’un acte de guerra, sinó amb motiu de les festes patronals. L’any 1876 la fortalesa va ser subhastada i venuda a la família Domènec. Durant la Guerra Civil, el castell va ser confiscat per l’exèrcit sollevat com a observatori militar.

En voltar la punta, ja sobre la platja, localitzam un niu de metralladora de la Guerra Civil que custodiava la rada que hi ha a peu de penyal. Des d’aquest punt són ben visibles algunes cases emblemàtiques com can Jaume Beltran i can Jeroni Beltran, que fiten el territori. [1 h 00 min] Sortim a un camí asfaltat que seguim cap a l’esquerra. Deixam a l’esquerra la platja de la Font de Sant Joan i giram a la dreta pel carrer de Sant Joan, que ens duu fins al camí de l’Hort dels Moros [1 h 10 min], que prenem cap a la dreta. El vial avança vorejant xalets i, cap al final, camps de conró amb restes interessants d’obra de pedra en sec. D’aquesta manera, tancam el circuit que hem desenvolupat sobre la punta de Manresa en el mateix baluard de Sant Ferran, actual plaça de toros d’Alcúdia [1 h 30 min].

@Fita_a_Fita