El cabaret polític a Alemanya: una tradició que ara parodia Merz i la seva gran coalició

BerlínRenovar-se o morir. El kabarett polític berlinès renova el repertori amb el canvi del govern a Alemanya i l'arribada del conservador Friedrich Merz a la cancelleria. El diccionari alemany Duden defineix kabarett, paraula germanitzada provinent del francès cabaret, com “art menor en forma d'esquetxos i cançons que critiquen de manera paròdica i divertida la situació política o els esdeveniments actuals”.

Els cabareters alemanys saben reaccionar ràpid a cada gir de guió al gran circ polític germànic. Fan servir l'humor, la ironia i l'exageració. Es riuen dels polítics, no deixen canya dreta ni a l'esquerra ni a la dreta i passen les últimes notícies pel seu molinet satíric amb l'objectiu de divertir el públic.

Timo Doleys, autor i cabareter del cabaret-teatre Distel a Berlín, va haver de revisar de la nit al dia el guió del seu espectacle Die Ampeltherapie (La teràpia del semàfor), estrenat l'octubre del 2024, per adaptar-lo ràpidament a la nova realitat política alemanya. Ho va fer la mateixa nit de la ruptura, al novembre, de la coalició semàfor, anomenada així pels colors dels partits que la formaven: vermell pels socialdemòcrates, groc pels liberals i verd pels ecologistes.

Coincidint amb l'arribada de Merz a la cancelleria, el cabaret-teatre Distel presenta aquests dies Die SchMERZ Therapie (La teràpia del dolor), fent un joc de paraules entre la paraula Schmerz (dolor, en alemany) i el cognom del nou canceller.

Sobre l'escenari, tres cabareters –Timo Doleys com a terapeuta, Jens Eulenberger al paper de Merz i altres polítics alemanys, i Samia Dauenhauerse– utilitzen la sàtira, la farsa i les cançons per fer crítica política des de l'humor per a delícia del públic, que no para de riure durant l'espectacle.

En un país com Alemanya, on els partits estan condemnats a entendre's i governar en coalició, la “terapeuta” del Distel convida els polítics alemanys a sotmetre's a una teràpia de grup amb activitats de treball en equip. L'objectiu: enfortir l'esperit d'equip, escoltar-se mútuament, fer exercicis de confiança, empatitzar amb els adversaris polítics i bastir ponts entre ells. Al capdavall, se suposa que la nova coalició de Merz entre els conservadors i els socialdemòcrates ha de ser una unió amorosa i no un matrimoni forçat.

Els orígens dels 'kabarett'

Inspirat en el famós cabaret parisenc Le Chat Noir, del barri bohemi de Montmartre, el primer kabarett polític alemany va néixer el 1901 a Múnic amb la companyia Die Elf Scharfrichter (Els onze botxins).

El cabaret alemany era cèlebre per la seva sàtira política. Múnic i Berlín van competir per ser la capital del kabarett, que va viure la seva edat d'or als anys 20 i principis dels anys 30, a l'època de la República de Weimar, amb clubs com Schall und Rauch de Max Reinhardt i Wilde Bühne de Trude Hesterberg, tots dos a Berlín. Els escriptors Kurt Tucholsky, Erich Kästner i Bertolt Brecht són encara considerats referents del gènere.

La pel·lícula Cabaret (1972), protagonitzada per Liza Minnelli, mostra l'ambient que es respirava al Berlín d'entreguerres, on bullia la creativitat, la sàtira, la provocació i la crítica política, però on s'assistia ja a l'imparable ascens del nazisme.

Amb l'arribada del dictador Adolf Hitler al poder, ja no hi havia lloc per a la sàtira política a Alemanya. Molts autors i artistes de cabaret es van exiliar. Altres cabareters, molts jueus, van ser víctimes dels nazis.

Erika i Klaus Mann, fills del novel·lista alemany Thomas Mann, van fundar el 1933 un cabaret a Múnic anomenat Die Pfeffermühle (El molinet de pebre). Aquest cabaret antifeixista va haver de tancar i va reobrir les portes el 1936 a Zúric (Suïssa), on es va convertir en un punt de trobada per als exiliats alemanys.

La capitulació del nazisme i la victòria aliada va marcar el renaixement del kabarett polític, amb més força que mai, a l'Alemanya Occidental. Fins i tot a l'Alemanya comunista, aquest gènere va ser vist com una vàlvula d'escapament a l'època d'Erich Honecker.

Els nous reptes de la sàtira política alemanya

El kabarett polític no va morir amb l'arribada de la televisió, on solen actuar cabareters de renom, ni després de la caiguda del Mur de Berlín, sinó que va seguir reinventant-se a cop d'actualitat política.

Vuitanta anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el kabarett polític segueix viu a Berlín, en locals com Die Stachelschweine, el cabaret polític més antic de la capital alemanya; Die Wühlmäuse; el teatre BKA, o el cabaret-teatre Distel.

Doleys reconeix que ara és més difícil fer sàtira política que abans, perquè les finestres d'opinions “s'estan estrenyent una mica”. Aquest cabareter, tanmateix, considera que són afortunats de viure en una època en què, a diferència de molts dels seus predecessors, l'única cosa a què s'arrisquen quan surten a escena és a rebre “una mala crítica a Google”. La vida continua sent un cabaret (polític) a Berlín, com cantava Liza Minnelli.