"Cada cop que surto de casa penso si tornaré o si em detindrà Immigració"

ENVIADA ESPECIAL A LOS ANGELESEl sol del migdia es filtra a l'interior del restaurant a través dels estors, mig abaixats. La propietària, una dona cubana d'uns quaranta anys, s'afanya a despatxar els clients que han acabat de dinar mentre les cambreres recullen les taules. "Li porto el compte, que tenim una reunió de staff i hem de tancar mitja horeta", diu Carmen García (nom fictici per preservar l'anonimat). De les 16 treballadores que hi ha en aquest negoci del barri de Westlake de Los Angeles, 13 no tenen papers. Cinc carrers més enllà, a uns 15 minuts caminant, hi ha el Home Depot on divendres passat els agents d'Immigració (ICE, per les sigles en anglès) van dur a terme una batuda. "La cosa s'està posant molt lletja, per això avui he decidit fer una reunió amb les noies per preparar un pla per actuar si arriba l'ICE".

Fa una setmana que el govern de Donald Trump executa una campanya de terror a gran escala sobre la ciutat californiana. L'agressivitat i l'arbitrarietat de les detencions dels agents d'Immigració el cap de setmana passat van desfermar les protestes, que cada nit prenen els carrers del centre. Malgrat els aldarulls, les accions de l'ICE no han fet més que intensificar-se i les batudes en negocis, esglésies i pàrquings s'han convertit en part del dia a dia. La Casa Blanca va informar dimecres que des del 6 de juny els agents d'Immigració havien detingut 330 migrants a Los Angeles. La intensificació de les accions de l'ICE respon al malestar intern de la Casa Blanca, que veu com el nombre d'expulsions diàries ha caigut en comparació amb les xifres del seu predecessor, Joe Biden. Per complir la promesa de la "deportació massiva més gran de la història", a finals de maig es va ordenar a l'ICE ampliar el focus de les batudes.

"Divendres, quan va haver-hi la batuda al Home Depot, una de les noies em va trucar plorant perquè vingués a tancar el restaurant. Les vaig portar jo mateixa a casa seva, perquè ara també busquen gent al transport públic. I per si no en tinguéssim prou amb la migra [el nom que la comunitat llatina dona a la policia d'immigració], el pendejo de Trump a sobre ens ha enviat la Guàrdia Nacional per protegir-los", es queixa la Carmen. El cos militar ha estat escortant aquests dies les operacions dels agents d'Immigració.

El restaurant el va obrir la mare de la Carmen el 1986, després de marxar de Cuba i de molts anys de treballar netejant cases. "Els meus pares van immigrar amb el que portaven a sobre buscant una vida millor. Les dones que treballen aquí han vingut pel mateix. Tenen dret a poder millorar la seva vida. Mai havia vist un escenari tan extrem com el de les batudes d'aquests dies. És un malson".

La Carmen només és capaç de recordar un episodi semblant, ja fa anys: "Van començar a detenir gent al mig del carrer. Per sort en aquella època els taxis de la ciutat es van organitzar i amb els walkie-talkies avisaven d'on era l'ICE. Ara amb els ubers això ja no és possible". Es planteja pagar taxis a les seves treballadores perquè les portin directament del restaurant a la casa i la perspectiva que la Guàrdia Nacional i l'ICE estiguin desplegats fins a seixanta dies ha fet que comenci a pensar en un pla. "De moment he començat a tancar el restaurant més d'hora pel que pugui passar, i he de calcular quants dies puc tenir tancat. Em plantejo tancar la terrassa i només deixar obert el patí interior, així si veuen que ve l'ICE poden tancar ràpidament el restaurant. Sense una ordre judicial no poden entrar. Necessito que se sentin segures".

"Cada nit truco al meu fill perquè sàpiga que no m'han detingut"

Sulma Edelmira Lopez Ortiz és una de les tretze empleades del local que no tenen papers. Encara porta el davantal i la reixeta per als cabells posats. "Amb tot el que està passant intento sortir al carrer el mínim possible. Cada cop que surto de casa penso si tornaré o si em detindrà l'ICE. Per venir fins aquí he d'agafar dos autobusos, i quan soc a la parada no puc deixar de preguntar-me si alguna de les persones que hi ha és un agent de l'ICE disfressat de civil. Perquè ara també n'hi ha que van de paisà. És molt difícil, perquè a més has d'aparentar que estàs tranquil per no aixecar sospites", explica. S'està plantejant deixar d'agafar el transport públic i anar amb un uber per evitar riscos.

La Sulma va arribar als Estats Units fa dos anys amagada dins del maleter d'un autobús per la ciutat de Roma, a Texas. Els coyotes que la van ajudar a creuar fins a Los Angeles li van cobrar 20.400 dòlars per al viatge. "M'he plantejat no venir a treballar, però no m'ho puc permetre. No tinc estalvis i he de seguir pagant el deute, el lloguer, les factures... A més d'enviar diners a la meva família". La dona, de 35 anys, és originària de San Vicente, a El Salvador, on va deixar enrere la seva mare i el seu fill de 18 anys. "Soc mare soltera, així que només em tenen a mi per enviar-los diners. Cada nit truco al meu fill perquè sàpiga que estic bé i que no m'han detingut. Ells saben el que està passant aquí. M'ajuda molt, em diu «Mami, no et preocupis, tot sortirà bé»".

Des que han començat les batudes l'únic lloc on va la Sulma és al restaurant. El dijous és l'únic dia lliure que té i ara se'l passa tancada al pis, que fa tot just uns 30 metres quadrats –diu que té la mateixa mida que el pati interior del restaurant on estem assegudes– i que comparteix amb altres tres dones sense papers. "Dues dormim al dormitori i dues a la saleta d'estar, on també hi ha la cuina". Fins i tot a l'hora d'anar a comprar intenta no entretenir-se gaire a la botiga. "Agafo el que necessito i marxo ràpidament", explica.

La Sulma reconeix que no té un pla per si es troba amb l'ICE. "Em fa por pensar que em puguin deportar, ja no pel que em pugui passar a mi, sinó a la meva família. A ells els hi carregarien el deute. Cada cop que veig un nou vídeo de les batudes no puc parar de pensar en el meu fill –els ulls marrons se li aigualeixen–. Jo només vaig venir a aquest país per treballar, no soc cap criminal, només volia una millor vida per a la meva família. El meu pla només és aconseguir diners perquè estiguin millor i al cap d'un temps tornar a El Salvador amb ells", diu amb la veu trencada.

"Per què els meus pares han de viure amb por?"

Entre els manifestants que cada tarda surten al centre de Los Angeles hi ha el Michael González. El jove té pràcticament la mateixa edat que el fill de la Sulma, 19 anys. "Tinc pares hispans sense papers, i soc aquí per donar-los una veu. Ells no poden sortir, tenen por d’anar a treballar, de fer coses normals que hauríem de poder fer. I, sincerament, és una vergonya el que el govern està fent a persones treballadores", denuncia González. Ell sí que té la ciutadania gràcies a l'esmena constitucional que estableix que qualsevol persona nascuda als Estats Unit és ciutadà de ple dret. Una de les primeres ordres executives que va firmar Trump en la seva ofensiva contra els migrants atacava precisament aquesta esmena. L'acció va ser bloquejada immediatament per diversos tribunals federals i ara s'hi ha de pronunciar el Suprem.

El jove explica que ha hagut de deixar els estudis per posar-se a treballar, ja que els seus pares no poden sortir de casa. "Estava inscrit per fer infermeria, però ho he hagut de deixar córrer. Però no m'importa anar a treballar, ho faig amb molt d'orgull pels meus pares", diu. Així i tot, reconeix que aquests dies se li estan fent durs. "Sincerament, em sento molt sol. He d’anar a treballar cada dia i ells són a casa, i em diuen que tenen por que en qualsevol moment l'ICE truqui a la porta. Per què han de viure amb por? No és just".