Qui són les empreses de mercenaris que reparteixen l'ajuda de la fundació de Trump a Gaza?

BarcelonaEls Estats Units I Israel han engegat a Gaza Units un nou sistema de distribució de l’ajuda humanitària amb l’anomenat Fons Humanitari de Gaza que treballa amb empreses militars privades estatunidenques. Amb l'ONU i tot el sector humanitari en contra, ja s'han obert dos centres de distribució d'ajuda gestionats per aquests mercenaris on en les primeres 48 h han mort almenys 10 palestins i una seixantena han estat ferits per foc israelià. La ràdio militar israeliana ha anunciat que s'obrirà un tercer centre i que el pla està pensat per forçar el desplaçament dels palestins del nord i el centre de la Franja cap al Sud. Les imatges d'aquests llocs són distòpiques: gàbies enmig del no res on els palestins han d'esperar durant hores fent cua a sota el sol i envoltats d'homes armats, que els lliurin una caixa d'aliments.

Dues empreses de mercenaris ja van començar a operar a Gaza durant l’alto el foc que va durar de gener a març, per l'acord dels Estats Units, Egipte i Qatar, en concret al corredor de Netzarim, que l’exèrcit israelià va obrir per separar el nord de la resta de la Franja. Quan es va acordar l’alto el foc i Israel va permetre el retorn dels palestins desplaçats per la força al sud cap al que quedava de les seves cases al nord, aquests contractistes es van desplegar als controls del corredor per inspeccionar els vehicles. Els soldats israelians s’ho miraven a curta distància.

Que se sàpiga, les dues empreses que van fer aquesta feina i que han estat contractades en el pla de Trump per a Gaza són Safe Reach Solutions (SRS) i UG Solutions. El seu personal anava armat amb rifles M4, usats tant per l’exèrcit israelià com pel dels Estats Units, i pistoles Glock.

SRS, que es va fundar aquest gener, està dirigida per Philip Reilly, un exagent de la CIA que havia servit a l’Afganistan i a les forces especials estatunidenques. Reilly també havia estat vicepresident de Constellis, el resultat de la fusió d’una altra empresa amb Academi, que és la nova marca de Blackwater, el contractista estatunidenc que va ser acusat de cometre una massacre a l’Iraq l’any 2007. Un altre dels alts càrrecs de SRS és Joe L’Etoile, que havia dirigit la Close Combat Lethality Task Force, una unitat d’elit del departament de Defensa dels Estats Units.

UG Solution, l’altra empresa contractada en el pla de Trump per a la distribució d’ajuda humanitària a Gaza, va ser fundada per Jameson Govoni, un membre dels Boines Verdes (les forces especials estatunidenques) que segons el diari israelià Haaretz es presentava com "un degenerat de Boston": "Em vaig unir a l'exèrcit tan aviat com vaig poder per infligir dolor a la gent que ens infligia dolor a nosaltres", va dir en un vídeo promocional de la seva beguda contra la ressaca, que ja no està disponible.

Qui paga?

Una de les grans incògnites és qui paga la factura d’aquests mercenaris i si podria ser directament el govern israelià o bé actors privats proisraelians als Estats Units. Tampoc queda clar si operen en els seus propis termes o en els d’Israel.

UG Solutions va contractar el 30 de gener un centenar de veterans de les forces especials estatunidenques per vigilar un punt de control a Gaza oferint-los 1.100 dòlars diaris i un avançament de 10.000 dòlars més, segons una oferta de feina enviada per correu electrònic a què va tenir accés l’agència Reuters. Segons els plans als quals han pogut tenir accés algunes ONG, el seu paper seria controlar el perímetre d’un punt de distribució d’ajuda pel qual passarien diàriament entre 2.000 i 3.000 palestins sota controls biomètrics i altres mesures de seguretat.

"Per a la població palestina això serà una ajuda militaritzada i prou. Per obtenir l’ajuda del Fons Humanitari de Gaza els palestins hauran de travessar línies de l’exèrcit israelià, passar per un control armat, recollir el que els donin i tornar a passar pel mateix", alerta a l’ARA Jeremy Konyndyk, president de Refugees International.

L’ús de mercenaris a les guerres és mil·lenari, però aquest tipus d’empreses es van convertir en vitals a l’era contemporània, sobretot arran de les invasions dels Estats Units a l’Afganistan i a l’Iraq. El principal avantatge per als governs, igual que en el cas dels mercenaris russos de Wagner, és que no estan subjectes a les estrictes normes de combat dels exèrcits convencionals.

Segons els detalls que s’han fet públics, l’operatiu es basa en quatre punts de distribució d’aliments, aigua, i productes d’higiene per uns 1,2 milions de palestins, el 60% de la població de Gaza. La manca de fons, el cost operatiu, la interferència israeliana, els problemes logístics i, sobretot, el fet que la prioritat de Trump no és humanitària han fet que l’ONU i totes les ONG sobre el terreny rebutgin d’arrel el pla.

Un dels objectius declarats d’Israel és acabar amb l’estructura operativa de l’UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, que s’ocupa de les necessitats humanitàries de la població de Gaza, que en un 80% són refugiats des de 1948, l’any de creació de l’Estat d’Israel.

Amjad Shawa, director de la Xarxa d’ONG palestines de Gaza, alerta a l’ARA que "l’UNRWA ha estat el pal de paller de la infraestructura humanitària de Gaza i això és sobretot un intent d’esborrar no només un actor humanitari vital, sinó també un símbol de la qüestió dels refugiats palestins". Shawa afegeix els problemes logístics: "Només ofereix una petita part del que és necessari en aquesta catàstrofe" perquè no té en compte ni l’aigua, ni l’ajuda mèdica ni el sostre ni cap altra necessitat bàsica a part del menjar i la higiene. També adverteix que "no hi ha cap garantia contra les detencions, la violència o el tracte inhumà en els punts de distribució". I sobretot creu que només servirà per perpetuar el desastre humanitari: "En lloc d’aixecar el bloqueig o aturar la guerra, manté la crisi humanitària i a sobre dona a Israel el control de la distribució de l’ajuda".