Els refugiats ucraïnesos podrien quedar-se a Europa per sempre

Cracòvia, Berlín i KíivTres anys després de l’inici de la guerra a Ucraïna, el centre d’informació per a refugiats de Cracòvia, al sud de Polònia, continua funcionant a bon ritme. Però les coses han canviat. Al principi de la guerra, els ucraïnesos demanaven ajuda per trobar allotjament i feina. Ara, segons explica Ludmila Dimitrow, la coordinadora del centre, la majoria busquen assessorament sobre com obtenir la residència permanent o la ciutadania polonesa. Les classes de polonès tenen una demanda enorme. “Cada vegada que obrim un nou curs per a 25 persones, se n’hi apunten 400”, diu Dimitrow.

El programa de “protecció temporal” de la Unió Europea, que ofereix als 4,3 milions de refugiats ucraïnesos accés a habitatge, feina i prestacions, està previst que expiri el març vinent. Europa probablement no seguirà l’exemple de Donald Trump, que està considerant revocar l’estatus dels refugiats ucraïnesos als Estats Units. Però, s’allargui o no el programa europeu (per segona vegada), cada cop més ucraïnesos exiliats estan renunciant a la idea de tornar a casa.

Segons un estudi recent del Centre d’Estratègia Econòmica (CES), un grup d’investigació ucraïnès, només el 43% dels refugiats d’arreu del món tenen intenció de tornar, en comparació amb el 74% de fa dos anys. Per a molts, el que importa no és només quan acabarà la guerra, sinó com acabarà. La creixent possibilitat d’un alto el foc sense que Ucraïna entri a l’OTAN o a la UE, juntament amb l’ocupació russa continuada d’una cinquena part del país, no genera gaire confiança. Molts ucraïnesos temen que Rússia torni a atacar ben aviat.

Les dones ucraïneses, que constitueixen la majoria dels refugiats de guerra, eren en el seu moment les candidates més probables a tornar un cop acabat el conflicte. Avui dia, però, és més plausible que la fi de la llei marcial faci que encara més ucraïnesos, especialment homes en edat militar que ara tenen prohibit sortir del país, decideixin marxar. L’estudi del CES estima que més de 500.000 homes podrien abandonar Ucraïna. Com que això seria catastròfic tant per al mercat laboral com per a la capacitat de defensa del país, les autoritats ucraïneses dubten a l’hora d’aixecar les restriccions. “Això podria trigar molt temps”, afirma Oleksandr Merejko, diputat ucraïnès.

Els ucraïnesos que han fugit a països europeus hi estan arrelant. A Polònia, el percentatge de refugiats —la majoria dones— que treballen o busquen feina activament ha superat el 67%. El govern planeja permetre als refugiats canviar la protecció temporal per un permís de residència vàlid durant tres anys. El nombre de sol·licituds "podria ser d'uns quants centenars de milers, o podrien ser tots", diu Maciej Duszczyk, viceministre d’Interior.

Els ucraïnesos contribueixen molt més a l’economia polonesa com a treballadors i contribuents del que costen en assistència humanitària. El 2023 van aportar fins a un 1,1% del PIB, segons la consultora Deloitte. Fins i tot una nova onada de refugiats procedents d’Ucraïna no suposaria un problema. La taxa d’atur de Polònia és només del 2,6%, entre les més baixes de la UE. Sense immigració, la força laboral del país es reduiria fins a 2,1 milions de persones en la pròxima dècada a causa de l’envelliment, segons Andrzej Kubisiak, de l’Institut Econòmic Polonès, un centre d’anàlisi. Els refugiats ucraïnesos ajuden a cobrir aquest buit.

Reduir les prestacions socials

Tanmateix, a la major part de la UE, la situació és més desencoratjadora. A Alemanya, la taxa d’ocupació entre els refugiats ucraïnesos era només del 43% a finals del 2024. El percentatge és encara més baix a Itàlia i Espanya, tot i que està augmentant gairebé a tot arreu. A Alemanya, els refugiats consideren que la manca de serveis de cura infantil és el principal obstacle. Altres, però, en culpen les generoses prestacions estatals. Dels prop d'1,2 milions de refugiats ucraïnesos a Alemanya, més de 700.000 reben una prestació d’ajuda social de 563 euros (607 dòlars) al mes. Alguns polítics democristians han suggerit reduir aquestes ajudes per incentivar els refugiats a incorporar-se al mercat laboral.

Polònia podria fer el mateix, ja que les actituds populars envers els ucraïnesos s’estan endurint. La coalició governant, Coalició Cívica, ja ha restringit el seu programa “Família 800+”, que paga a les famílies 800 zlotys (uns 187 euros) mensuals per fill, només als refugiats els fills dels quals assisteixen a escoles poloneses. Ara el govern està considerant limitar-ho als qui treballen i paguen impostos a Polònia.

En teoria, el mercat laboral europeu està completament obert als ucraïnesos amb protecció temporal. A la pràctica, els refugiats tenen dificultats per trobar feines qualificades. A Polònia, el 48% dels estrangers, majoritàriament ucraïnesos, treballen en llocs per sota de les seves qualificacions. A Alemanya, el 72% dels refugiats ucraïnesos adults tenen estudis universitaris, però la majoria treballen en feines poc qualificades o estan a l’atur. La llengua pot ser un obstacle, i el reconeixement de títols i certificats professionals és lent o impossible. Els analistes diuen que també hi ha reticències per part dels empresaris a contractar ucraïnesos, perquè els països podrien revocar el seu estatus de protecció.

Aquests són problemes que es poden superar. En altres casos, però, és més difícil. L’Anjelika, una professora de música de Vínnitsia, al centre d’Ucraïna, neteja cases i empaqueta roba en un magatzem a Cracòvia. Com milions d’ucraïnesos a Europa, s’enfronta a una decisió difícil. Quedar-se a Polònia vol dir passar més temps lluny del seu marit, que no pot sortir d’Ucraïna. Tornar seria jugar-se el futur dels seus dos fills. “Encara que la guerra s’acabi ara, tornarà a començar”, diu. “En aquestes circumstàncies, quina mena de mare voldria portar el seu fill de tornada a Ucraïna?”