Argentina

Tercera vaga general contra Milei: "No podem seguir més temps així"

El govern parla de “casta sindical” mentre treballadors i moviments socials demanen un pla de lluita sostingut contra el govern ultraliberal

Trens aturats en una estació de Buenos Aires.
4 min

Buenos AiresMilers de treballadors a l’Argentina s'han adherit a la vaga general de 24 hores convocada pels sindicats que integren la Confederació General del Treball (CGT) aquest dijous. El transport ha estat el sector més afectat, amb una aturada total de trens, metros, taxis i avions, mentre que a la ciutat de Buenos Aires han funcionat els autobusos, clau en la mobilitat de la capital. Les escoles públiques han obert amb normalitat, i algunes facultats de la Universitat de Buenos Aires (UBA) han mantingut les classes –de manera telemàtica a causa de l’aturada de transport–, com ha estat el cas de la Facultat de Dret. La de Filosofia i Lletres –històricament més combativa– ha suspès les classes i ha tancat les portes durant tot el dijous. El petit comerç i el sector privat en general no s'han adherit a la mesura de força.

És la tercera vaga en un any i cinc mesos del govern ultraliberal de Javier Milei, que en 42 anys de democràcia és el president a qui més ràpid li van convocar una primera vaga general, només 45 dies després d’iniciar la gestió. Mentre el dirigent de la CGT, Héctor Daer, ha qualificat la jornada de vaga d’“èxit rotund”, el govern de Milei comparava els dirigents sindicals amb “animals salvatges” que “quan estan acorralats, contraataquen per sobreviure”.

Com a avantsala de la jornada de vaga, milers de persones es van concentrar dimecres a la plaça del Congrés de Buenos Aires, en una manifestació que buscava mostrar suport als jubilats en la seva concentració setmanal en què reclamen un augment de les pensions, que amb el pla d’austeritat de Milei han quedat reduïdes a subsidis de misèria. L’Ana María, de 72 anys, deia a l’ARA: “No podem seguir més temps així”, i exigeix al govern “una llei jubilatòria que ens permeti viure”. Ella cobra la pensió mínima amb la gratificació que ha implementat el govern, de manera que el seu ingrés mensual és de 314.000 pesos, uns 230 euros. Com tants altres pensionistes, l’Ana María s’ha vist obligada a continuar treballant: “Per sort encara estic bé, puc treballar, cuso a casa meva i així m’entra un ingrés extra, però la situació és insostenible”, i fa una crida a la mobilització als treballadors que avui estan en actiu, o sigui, els “futurs jubilats” que “es quedaran sense res”.

"El govern estafador"

En aquest sentit, la Soledad, de 46 anys, operadora telefònica, acompanya la manifestació dels pensionistes cada dimecres: “És un reclam més que just, i és molt necessari que, com a treballadors, els acompanyem”. Té confiança en la vaga general com a mesura de força, creu que és “una manera potent de parar la mà al govern” així com “un missatge a les centrals sindicals perquè no deixin passar tot el que estan deixant passar”. Perquè fa mesos que diverses organitzacions socials i sindicals reclamen a la CGT no només una vaga general, sinó un pla de lluita sostenible en el temps, “fins a enderrocar el govern estafador de Milei”, diuen.

“Però sabem que la CGT ha estat col·laborant amb el govern”, diu la Soledad, amb desconfiança. Els alts càrrecs sindicals, a l’Argentina, han estat assenyalats per gran part de l’opinió pública per negociar a porta tancada amb la cúpula del govern. El Juan Carlos, de 73 anys, se suma a la crítica: “Els dirigents de la CGT dormen massa còmodes”, diu, “i sembla que no s’adonen de la gravetat de la situació”. Els acusa de ser “dubitatius i lents”, i lamenta que “després de la pandèmia hagi sorgit un món tan desigual”, en contra del que ell esperava que passaria: “Em vaig equivocar d’aquí a la lluna”, diu, fent que no amb el cap.

L’Ariel és treballador portuari i és afiliat a la CGT. Dubta que la vaga tingui cap efecte en les polítiques del govern, “perquè aquests dirigents són cecs, sords i bojos”, però no veu cap altra sortida que “lluitar al carrer pels nostres drets, per poder menjar fins a l’últim dia del mes”. No es creu les xifres macroeconòmiques de les quals treuen pit Milei i el seu ministre d’Economia, Luis Caputo: “Pretenen controlar la inflació amb els sous dels treballadors”, i alhora, reconeix que la CGT ha tingut “massa paciència”.

La vaga en xifres

Segons un estudi de l’Institut d’Economia de la Universitat Argentina de l’Empresa (UADE), la vaga general tindrà un impacte econòmic de prop de 208.500 milions de pesos, o sigui, uns 173.500 milions d’euros. La xifra representa un 6,4% del que s’hauria produït en un sol dia d’activitat econòmica, i els sectors més afectats seran la indústria manufacturera, l’explotació minera i la construcció. L’informe explica que l’impacte no serà més gran en comparació amb vagues anteriors pel fet que el servei d’autobusos a la capital ha seguit en funcionament i ha permès la mobilitat dels treballadors dins de la ciutat, cosa que no ha estat així amb el conurbano bonaerense, l’àrea metropolitana, d’on entren i surten milers de persones cada dia, normalment en tren, per anar a treballar a la capital.

stats
OSZAR »