Trump aposta pel pragmatisme en el dossier nuclear iranià
Els EUA haurien proposat a l'Iran un consorci internacional per a l'enriquiment d'urani
BarcelonaLa condició d’imprevisible, si no d’erràtic, del president Donald Trump s’ha expressat en moltes qüestions des de la seva reelecció. Potser un dels seus girs més sorprenents ha estat en la seva política respecte al programa nuclear iranià. Mentre que molts analistes temien que una segona presidència portaria a un increment de les tensions entre Washington i Teheran que pogués derivar en un nou conflicte bèl·lic, l’inefable líder estatunidenc ha optat pel pragmatisme i la cerca d’un acord. De fet, ja s’han celebrat cinc rondes de negociacions entre els representants dels dos països en els darrers mesos i s’ha fet públic que dissabte passat l’administració Trump va fer una proposta formal al govern iranià.
El contenciós entre Washington i Teheran pel seu programa nuclear és llarg i tortuós. Els EUA, sota la presidència de Barack Obama, van signar el 2015 un acord que introduïa límits al programa nuclear iranià per garantir que tingués finalitats exclusivament civils. Tot i que els seus líders han assegurat sempre que no pretenen adquirir l’arma nuclear, tant Washington com bona part de la comunitat internacional en desconfien. El 2018 Trump va estripar aquell acord, que també havien signat altres potències mundials, entre elles Rússia, i va reintroduir un estricte règim de sancions que ha escanyat l’economia iraniana.
Fins ara, el sultanat d’Oman havia jugat el paper de mediador, una tasca en la qual semblava gaudir d’un clar monopoli. Però els darrers dies li ha sortit un inesperat competidor. Trump ha explicat que en la seva última conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, dimecres passat, aquest es va oferir com a possible mediador en el contenciós amb l’Iran.
“Vaig fer saber al president Putin que l’Iran no pot tenir una arma nuclear i, en això, crec que estem d’acord”, va comentar Trump en un text publicat a les xarxes socials en què abordava també les perspectives de pau a la guerra d’Ucraïna. “El president Putin m’ha suggerit que participaria en les discussions amb l’Iran i que ell podria, potser, ser útil per portar-les a bon port”, va afegir, deixant les portes obertes a una implicació russa en la negociació. Darrere del suggeriment hi ha el fet que Putin i el guia suprem iranià, l’aiatol·là Khamenei, mantenen ara una relació estreta, atès que l’Iran s’ha convertit en un important subministrador d’armes per a la guerra que el Kremlin lliura a Ucraïna.
La via diplomàtica
Segons s’ha filtrat a la premsa estatunidenca, el dossier iranià va suscitar un viu debat en el si de l’administració Trump. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que sosté que la millor manera de garantir que el règim no pugui aconseguir l’arma atòmica és bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes, va intentar influir-hi. Però els seus esforços van ser en va, i el president estatunidenc va preferir explorar la via diplomàtica, ja que un bombardeig contra les instal·lacions nuclears iranianes podria desembocar en un conflicte regional que arrossegaria el país a una nova guerra a l’Orient Mitjà, un escenari que vol evitar de totes totes.
Malgrat que l’Iran es troba molt afeblit després que Israel destruís fa uns mesos bona part de les seves defenses antiaèries i escapcés el lideratge del seu més poderós peó a la regió, la milícia libanesa Hezbollah, la Casa Blanca considera que encara disposa de prou armament convencional i de potents milícies aliades, com els houthis al Iemen, per incendiar la regió. Aquest raonament, per cert, és el mateix que fan les petromonarquies del golf Pèrsic, que han mostrat una gran capacitat d’influència sobre el líder estatunidenc en el seu recent viatge a la zona.
Així doncs, les negociacions sobre el programa nuclear iranià han tornat a la casella de sortida, més o menys allà on eren fa més d’una dècada. L’acord del 2015 establia un límit a la quantitat d’urani que l’Iran podia enriquir, així com un estricte règim d’inspeccions per part de la comunitat internacional per vetllar que aquest material no es desviés cap a un programa militar secret. En les seves declaracions públiques, Trump ha afirmat que el seu objectiu a les converses és que el règim dels aiatol·làs no pugui enriquir cap quantitat d’urani, una possibilitat que Teheran rebutja categòricament. Arran de la ruptura de l’acord del 2015 per part de Trump, l’Iran va accelerar la seva capacitat d’enriquiment i ara disposa d’unes capacitats més desenvolupades, molt a prop de les necessàries per fabricar armes nuclears.
D’acord amb una informació del diari The New York Times, els EUA haurien fet arribar al govern iranià una proposta basada en la creació d’un consorci internacional per a l’enriquiment d’urani en el qual participarien tots dos països, així com altres de la regió com l’Aràbia Saudita i els Emirats. La proposta és força genèrica i deixa molts serrells encara per tancar. Segons el rotatiu, durant la construcció de les instal·lacions propietat del consorci, l’Iran podria continuar enriquint urani, però de forma limitada. Ara bé, un cop estiguessin en funcionament, no podria dur a terme aquesta activitat de forma independent. De moment, el govern iranià no sembla haver acollit la proposta amb bons ulls.
