Trump prohibeix a Harvard inscriure estudiants internacionals

WashingtonL'administració de Donald Trump ha suspès aquest dijous la capacitat de Harvard per inscriure estudiants internacionals. El moviment suposa una nova escalada en la guerra cultural que el president lluita contra algunes de les universitats del país i especialment contra Harvard, que va plantar-se a les seves exigències i ha portat les pressions econòmiques als tribunals.

"La secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, ha ordenat al departament de Seguretat Nacional (DHS) que revoqui la certificació del Programa per a Estudiants i Intercanvis (SEVP) de la Universitat Harvard. Això significa que Harvard ja no pot matricular estudiants estrangers i que els estudiants estrangers que ja hi estudien hauran de traslladar-se en una altra institució o perdran el seu estatus legal", segons ha anunciat el departament de Seguretat Nacional en un comunicat.

A més, també acusa la direcció de Harvard de "facilitar i participar en activitats coordinades amb el Partit Comunista Xinès (PCX), incloent-hi l'acollida i formació de membres d’un grup paramilitar del PCX còmplice del genocidi dels uigurs". En la mateixa línia s'ha expressat Noem, que diu que el prestigiós centre ha fomentat "la violència i l'antisemitisme" i s'ha coordinat "amb el Partit Comunista Xinès dins del seu campus", i no va descartar ampliar la mesura a altres universitats.

L'abril passat, el govern estatunidenc va suspendre 60 milions de dòlars en contractes federals a la Universitat i va congelar 2.200 milions de dòlars en fons federals a la Universitat després que aquesta es negués a cedir a les exigències de l'administració per influenciar el currículum acadèmic. Sota les acusacions d"antisemitisme", Trump exigia al centre que tanqués tots els programes de diversitat, equitat i inclusió, i revisés aquelles àrees que tenen "registres flagrants sobre antisemitisme". Sobre aquesta última exigència, també s'instava la prestigiosa universitat a sotmetre determinats departaments i programes a una auditoria externa.

La institució es va negar a cedir davant unes pressions que considerava que pretenien influir en la seva llibertat de càtedra, i va convertir-se en el primer centre universitari en mantenir el pols a l'administració Trump. Setmanes abans, la Universitat de Colúmbia havia claudicat davant unes exigències similars sota l'amenaça que el govern li suspengués 400 milions de dòlars en subvencions. Poc després que Harvard decidís resistir davant el xantatge econòmic de Trump, Colúmbia també va emetre un comunicat on matisava la seva posició i rebutjava qualsevol acord amb el govern que erosionés la seva independència acadèmica.

El desafiament de Harvard a Trump va fer enfurismar el president, que el mes passat ja plantejava la idea de denegar els visats als estudiants internacionals que volguessin inscriure's a la prestigiosa universitat. "Denegar els visats és molt greu i molt estúpid. És la cosa amb la qual les universitats s'han de plantar de veritat, perquè si fa això està posant en risc l'essència de l'educació superior dels Estats Units", advertia llavors a l'ARA el professor de Harvard, Pol Antràs. Frenar l'arribada d'estudiants estrangers al centre és una manera indirecta d'atacar també la capacitat econòmica de la Universitat, ja que les matrícules i beques són altres formes d'ingressos que tenen els centres educatius a part dels fons, subvencions i donacions.

Un cop dur a les finances

Harvard és la universitat més rica i antiga dels Estats Units i compta amb una dotació de més de 53.000 milions de dòlars, una mena de reserva que li permetria resistir durant un bon temps a qualsevol retallada que vulgui exercir el govern Trump. Tot i que la prohibició dels visats per als estudiants estatunidencs pot ser un cop dur.

Segons el New York Times, aquest any hi ha matriculats uns 6.800 estudiants internacionals a Harvard, una xifra que suposa aproximadament el 27% del total d'alumnes. En els últims quinze anys, la quantitat d'estrangers ha crescut gairebé un 20%. La matrícula a Harvard és d'uns 52.500 euros anuals, però els costos poden augmentar fins a gairebé 77.000 euros si s'hi inclouen l'allotjament i la manutenció. A més, els estudiants internacionals solen pagar una part més gran dels costos educatius en comparació amb altres estudiants.

En un atac més ampli a tots els centres d'educació superior, Trump va firmar a finals d'abril una ordre executiva que apuntava directament al procés d'acreditació dels centres universitaris del país i que li servirà per atacar les fonts d'ingressos indirectes d'aquells centres que es mostrin desobedients amb el govern federal. Amb aquesta ordre, el mandatari vol excloure de l'accés als préstecs federals per als estudiants aquelles universitats que no s'alineïn amb la seva agenda.

El sistema d'acreditació dels centres universitaris afecta a si els estudiants dels centres poden tenir accés a préstecs universitaris del govern –que tenen un interès menor que els privats– i les beques Pell. Normalment, un dels criteris que molts dels futurs alumnes tenen en compte a l'hora d'inscriure's als centres és l'acreditació i el tipus de beques al qual tindran accés, de manera que aquelles universitats que quedin excloses d'aquestes prestacions resultarien menys atractives. Tot plegat, tornaria a afectar a les inscripcions d'estudiants i a l'ingrés que suposen.