Rússia proposa una nova ronda de converses amb Ucraïna dilluns que ve a Istanbul

BerlínEl Kremlin ha proposat mantenir una segona ronda de negociacions amb Ucraïna el pròxim dilluns, 2 de juny, a Istanbul, en la qual té previst entregar el seu "memoràndum" amb les condicions per a un futur acord d'alto el foc. "La part russa, com vam acordar, ha preparat de manera operativa el corresponent memoràndum que exposa la nostra postura sobre tots els aspectes per superar de manera fiable les causes originals de la crisi", ha manifestat aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

Ha concretat que la delegació russa estarà encapçalada per l'assessor del Kremlin Vladímir Medinski. Kíiv i els seus socis europeus havien proposat que les converses continuessin a Suïssa o el Vaticà, però Lavrov ha expressat el seu agraïment a Turquia per la seva "hospitalitat", després d'acollir la primera reunió el 16 de maig.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, havia dit aquest matí en una trobada amb periodistes que el seu govern està preparat per a futures converses en qualsevol format. Ha afirmat que espera que la pròxima ronda sigui a nivell tècnic, però també ha deixat clar que estaria disposat a mantenir una reunió a tres bandes amb el president dels Estats Units, Donald Trump, i el de Rússia, Vladímir Putin.

El president nord-americà ha assegurat que està "molt decebut" amb el líder del Kremlin pels continus atacs contra Ucraïna i ha posat un termini de dues setmanes per determinar si Putin té una intenció real d'arribar a un acord de pau. "D'aquí a unes dues setmanes sabrem si ens està donant pel seguit o no. Si ho està fent, respondrem una mica diferent", ha dit Trump. "El que puc dir és que estic molt decebut pel que va passar fa un parell de nits, quan van morir persones enmig del que anomenaríem una negociació. Estic molt, molt decebut", ha remarcat.

Una futura ofensiva de Rússia?

A més dels atacs amb míssils i drons, Zelenski ha alertat que aquests moviments diplomàtics s'estan duent a terme mentre Rússia està preparant el seu exèrcit per dur a terme una ofensiva d'estiu al nord-est d'Ucraïna. Ha assegurat que Moscou ha desplegat més de 50.000 soldats a prop de la frontera de la regió ucraïnesa de Sumi per intentar crear una zona coixí de deu quilòmetres de profunditat dins d'Ucraïna en aquesta zona, un objectiu manifest de Putin.

Zelenski ha dit que Rússia està concentrant els seus millors soldats a la regió de Kursk, que fa frontera amb Sumi, després que les tropes ucraïneses s'haguessin de retirar de la major part d'aquesta província russa que havien capturat l'estiu passat. "Les seves forces més grans i més potents estan actualment al front de Kursk –ha avisat el dirigent ucraïnès– per expulsar les nostres tropes de la regió (russa) i preparar accions ofensives contra la regió de Sumi".

El president ucraïnès ha assegurat que el seu exèrcit ha pres mesures per prevenir una ofensiva a gran escala de Moscou, i ha dit que els soldats russos han retrocedit uns quatre quilòmetres en dos dies en aquesta zona. Aquest dimecres, però, l'exèrcit rus ha informat que ha capturat almenys quatre localitats a la província de Sumi. La setmana passada, Putin va declarar que les seves forces estan creant una zona de seguretat a la frontera amb Ucraïna, cosa que inclouria territori tant de Sumi com de Khàrkiv.

Visita a Berlín

El dirigent ucraïnès ha fet aquestes declaracions abans de viatjar en cap a Berlín, on ha estat rebut amb honors militars pel canceller, Friedrich Merz, que va assumir les regnes del govern federal a principis de maig. El canceller ha promès que Berlín ajudarà Kíiv a fabricar míssils de llarg abast perquè es pugui defensar millor de l'agressió russa.

"Els ucraïnesos defensen les seves vides, el país i la llibertat. Amb grans sacrificis, també defensen la seguretat d'Europa contra el revisionisme militant de Rússia", ha dit Merz en una roda de premsa amb Zelenski. “Continuarem amb el nostre suport militar i l'ampliarem perquè Ucraïna es pugui seguir defensant ara i en el futur contra aquesta agressió russa”, ha explicat el canceller.

Merz no s'ha volgut pronunciar a la roda de premsa sobre un possible subministrament a Ucraïna dels controvertits míssils de llarg abast Taurus, com Kíiv demana des de fa temps. El polític conservador havia promès durant la campanya electoral que subministraria a l'exèrcit ucraïnès aquests míssils, que tenen un rang de 500 quilòmetres. El seu antecessor, el socialdemòcrata Olaf Scholz, s'havia negat a entregar-los per por que Moscou interpretés el seu ús com una implicació directa d'Alemanya al conflicte.

El que sí que ha anunciat Merz és un acord per a la producció de sistemes d'armes de llarg abast a Ucraïna, sense precisar de quin tipus. "No hi haurà restriccions d'abast, cosa que permetrà a Ucraïna defensar-se plenament, fins i tot contra objectius militars fora del seu propi territori", ha explicat, i ha avançat que la producció d'armes de llarg abast "pot tenir lloc tant a Ucraïna com aquí, a Alemanya".

El govern alemany també ha anunciat un acord entre Ucraïna i la indústria armamentística alemanya. "Es preveu que el 2025 es produeixi un nombre considerable de sistemes d'armes de llarg abast. Estaran ràpidament a disposició de les forces armades ucraïneses i els primers podran utilitzar-se en poques setmanes", sense necessitat d'entrenament addicional per als soldats, segons ha precisat el ministeri de Defensa alemany en un comunicat.

Alemanya continuarà subministrant munició i sistemes de defensa aèria. A més, Berlín proporcionarà a Kíiv sistemes d'armes terrestres i armes petites addicionals, serveis de comunicacions per satèl·lit i finançarà equips mèdics. Les ajudes esmentades per a les forces armades ucraïneses pugen a uns 5.000 milions d'euros. “Els diners procedeixen dels fons ja aprovats pel Bundestag”, ha precisat Berlín.

"Una bufetada" de Putin

La visita de Zelenski a Berlín s'ha produït en plena escalada dels bombardejos russos dirigits principalment contra la capital ucraïnesa, malgrat els esforços liderats per Washington per posar fi a la guerra. "Morts, ferits, destrucció massiva... Tot i que Ucraïna i molts països occidentals fa força temps que advoquen per un alto el foc entre Kíiv i Moscou, la Rússia de Putin està llançant contra Ucraïna els atacs amb drons més greus des de l'inici de la guerra d'agressió russa", ha denunciat el canceller alemany.

Merz ha considerat que aquests atacs aeris russos són “una bufetada a la cara de tots aquells que lluiten per un alto el foc”, no només a Ucraïna, sinó també a Europa o als Estats Units. "Ucraïna està disposada a fer el següent pas i mantenir converses tècniques amb Rússia, independentment del lloc, ja sigui al Vaticà, a Ginebra o a qualsevol altre lloc neutral. Els europeus estem disposats a donar suport a aquestes converses", ha reiterat.