Les infiltracions policials obren un nou debat sobre el consentiment sexual

BarcelonaL'estrena del documental Infiltrats ha posat en evidència l'existència de les infiltracions policials en moviments socials i l'impacte en els i les militants que durant anys van tenir relacions amb aquests agents sense saber-ho. Fins ara, cap tribunal ha acceptat investigar com agressions sexuals aquestes relacions que van denunciar vuit activistes representades per les advocades Mireia Salazar i Laia Serra. Les resolucions judicials fins ara consideren que l'engany de l'agent en ocultar la seva identitat no invalida el consentiment de les noies a l'hora de tenir-hi relacions sexuals, a diferència del que elles sostenen.

"Aquí s'obre un debat nou sobre el consentiment", reflexiona la penalista Olga Arderiu. La també presidenta de la comissió de Dones del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) assenyala que en altres jurisdiccions aquests límits "s'han explorat més i s'ha establert, per exemple, que un contracte està viciat si hi ha intimidació o coacció, i és nul". En l'àmbit penal, Arderiu fa referència a un altre delicte que també involucra la mentida: l'estafa, en què sí que està establert que l'engany s'ha d'haver desenvolupat prou perquè hi pugui haver una condemna. "En canvi, l'engany relacionat amb el consentiment i les agressions sexuals no s'ha tractat massa", afegeix Arderiu.

Consentiment viciat

L'advocada Marisa Fernández, expresidenta de l'associació Dones Juristes, assenyala la dificultat de demostrar un delicte d'agressió sexual a conseqüència d'haver amagat la identitat real. "El Codi Penal és molt limitat. Entenc les dones que diuen que s'han sentit violades per l'Estat. Ha de ser molt dolorós i fer molta ràbia. De totes maneres, hi ha hagut un consentiment viciat, però consentiment, al cap i a la fi", valora Fernández.

Arderiu també veu clar que en aquests casos hi va haver "un vici en el consentiment", perquè tal com han explicat les activistes mai haurien accedit a tenir relacions sexuals amb l'agent si haguessin sabut que era policia. "Es planteja el dubte de si amb un engany que et fa pensar que és una persona diferent, es pot interpretar que no hi havia consentiment. Crec que en algun moment determinat sí que es pot interpretar així", valora. Amb tot, Arderiu afegeix que probablement no serà fàcil que algun tribunal ho reconegui perquè és un delicte que porta associades penes de presó.

Les juristes consultades coincideixen en la falta de precedents en resolucions judicials que abordin aquest nou debat sobre el consentiment. "Estem evolucionant i hem de veure com els tribunals ho interpretaran", diu Arderiu, que indica que, d'entrada, quedarà en mans de jurisprudència i creu que pot ser complicat legislar-ho de manera que es tingui en compte tots els casos. En aquest sentit, planteja la complexitat d'acotar fins a quin punt un engany pot anul·lar el consentiment en casos que vagin més enllà de les infiltracions policials.

Altres vulneracions

Tant Arderiu com Fernández coincideixen a dir que, al marge de si van ser una agressió sexual o no, els casos d'infiltracions policials sí que poden suposar conseqüències judicials. "El que sí que és perseguible és l'actuació de l'Estat que viola drets fonamentals", diu Fernández, que veu plausible que prosperi una reclamació de responsabilitat patrimonial en què l'Estat faci una reparació econòmica i també en forma de disculpa per haver vulnerat drets fonamentals. "El dolor de les víctimes és molt difícil de superar i això sí que requereix una indemnització", afegeix l'advocada.

Arderiu apunta que sí que es pot haver donat un delicte contra la integritat moral a conseqüència de l'engany, a més d'una vulneració del dret a la defensa per haver accedit a l'estratègia de defensa d'alguns activistes, tal com explica l'advocat Benet Salellas a Infiltrats.