Shahzaib Khan: "Si no m'entenen en català els dic que es busquin un traductor "

BanyolesA la llibreria Dictum, que Shahzaib Khan (conegut per tothom com en Miquel) va obrir fa cinc anys on les grans naus del polígon industrial de Banyoles limiten amb el senyorial barri vell de la població, les prestatgeries plenes de llibres retornen el llibreter d’origen pakistanès a la seva infància al Caixmir, on va néixer. Fill d’una mestra i un cap de policia, en Shahzaib recorda que casa seva era plena de llibres i que el sorprenia que a les cases dels seus amics als prestatges només hi hagués objectes decoratius. "Que no llegeixen, en aquesta casa?", li preguntava a la seva mare, a qui deu la seva afició a la literatura. En lloc de dur-lo a ell i als seus germans al parc a jugar, la mare els portava a clubs de lectura, al cinema o a veure un espectacle.

Sempre en català

La llibreria Dictum és també una mostra que en Shahzaib trenca estereotips, no només perquè, com diu ell, deu ser "l’únic immigrant d’origen pakistanès que ha obert una llibreria en lloc d’una botiga de queviures", sinó també perquè, malgrat el seu origen, al seu establiment –com en qualsevol àmbit de la seva vida diària– parla sempre en català, per militància, perquè està convençut que "tot immigrant ha d’aprendre la llengua del lloc que l’acull", perquè creu que cap català hauria de canviar al castellà quan se li adrecen en aquesta llengua. "Per què han de renunciar a parlar la seva llengua a casa seva, al seu país?", es pregunta.

Si ha de parlar amb proveïdors de Madrid o de Bilbao, ell els parla en català. "Si no m’entenen els dic que busquin un traductor", assegura, i afegeix: "La meva llengua materna, el caixmiri, es troba en una situació semblant al català, menystinguda a la resta del Pakistan. Per això he après a defensar la llengua com una propietat que tens des que neixes i que ningú té dret a prendre’t".

El Procés

En Shahzaib va venir a Catalunya el 2017 com a turista. Des de ben jovenet tenia un negoci de fabricació i exportació de teixits a Turquia amb altres socis i viatjava sovint. Atrets pel FC Barcelona, ell i un dels socis van viatjar a la capital catalana, on, segons explica, van descobrir que no eren a Espanya, "sinó en un lloc amb una llengua i una identitat pròpies". En les tres setmanes de vacances a Catalunya, en Shahzaib va viure les manifestacions del Procés, va connectar de seguida amb les reivindicacions independentistes i va conèixer la que posteriorment seria la seva dona, la Marta, bibliotecària a la Biblioteca de Banyoles, amb qui avui comparteix vida i afició pels llibres a la capital del Pla de l’Estany.

La Festa del Xai i Nadal

De la que és avui la seva ciutat en valora especialment una de les seves joies paisatgístiques, l’estany, que li regala passejos reconfortants, i també la seva gent, l’activitat cultural i les festes tradicionals que s’hi celebren. El seu origen musulmà no li impedeix participar com a patge a la cavalcada de Reis de Banyoles o com a figurant de picapedrer al Pessebre Vivent de la veïna població de Fontcoberta. "Celebro la Festa del Xai i Nadal", diu en Shahzaib, que lamenta que la gran majoria dels ciutadans de Banyoles d’origen immigrant, inclosos els que han après català, "no participen en cap de les festes o tradicions pròpies d’aquí, com la diada de Sant Jordi o la cavalcada de Reis". Amb un 19,32% de població d’origen estranger, majoritàriament del Marroc i de l’Àfrica subsahariana, Banyoles destaca per la intensa activitat en favor de la integració que es fa des de l’Ajuntament i molt especialment des del teixit social, amb nombroses entitats dedicades a aquesta finalitat. En Shahzaib, però, lamenta que malgrat això, a Banyoles, com a altres municipis on hi ha taxes elevades d’immigració, hi ha vist "moltes més dones tapades amb vel que als seus països d’origen". "Quan venen aquí es radicalitzen, es veuen en la necessitat de demostrar que són musulmanes per la pressió de la seva comunitat", indica.

De Banyoles, el llibreter també en destaca la gran generositat de nombrosos veïns que li han allargat la mà. Entre ells, la seva dona i també en Josep Alsius, propietari de la llibreria Fòrum. "Quan vaig decidir obrir la llibreria Dictum, tot i que representava una competència per al seu negoci, es va adreçar a mi per oferir-me el seu suport incondicional. Davant de qualsevol dubte o dificultat, ell sempre hi és per donar un cop de mà. Li agraeixo tot el que m’ha ensenyat sobre el món de la venda de llibres i totes les portes que m’ha obert", diu.

Veure créixer la llibreria és per a en Shahzaib veure fet realitat el seu somni. Assegura que és feliç entre llibres i que ja no es veu fent cap altra feina que aquesta. La presència a les xarxes socials, que la Greta, la jove que treballa a la llibreria, s’encarrega d’assegurar, ha ajudat a guanyar clients i activitat a la llibreria, amb presentacions de llibres d’escriptors com Jair Domínguez o Xavier Pla.

Rodoreda, Casasses i Raimon

Amb la mateixa entrega i rapidesa amb què ha après català, en Shahzaib s’ha submergit en la literatura catalana. Adora Mercè Rodoreda, que s’atreveix a qualificar de "la millor escriptora de Catalunya i del món"; el poeta Enric Casasses, de qui diu que els seus versos "fan posar la pell de gallina", i el també poeta Miquel Martí i Pol. I assegura que s’emociona escoltant Raimon, perquè ell també ve "d’un silenci antic i molt llarg" i perquè també pensa que "qui perd els orígens perd la identitat".