Contra el canvi climàtic: ciència i universitats
"Tan de bo et toqui viure temps interessants!" Aquesta maledicció oriental palesa que la vida plàcida és més avorrida, però resulta més desitjable que els moments de grans èpiques destinades a respondre a grans dificultats. Sortosament, també hi ha qui troba en les grans dificultats la inspiració per imaginar solucions innovadores. Siguin quins siguin els nostres desitjos, el canvi climàtic és una amenaça que se’ns atansa perillosament, altera el nostre entorn i compromet les nostres formes de vida. Vivim temps interessants.
La revolució industrial va catapultar el món a dos segles de progrés material sense precedents, per l’acceleració del coneixement científic del món, el progrés tecnològic actual, incomprensible fins i tot per al més educat dels il·lustrats del s. XVIII, i un creixement humà vertiginós assentat en els progressos de la medicina, la higiene i la disponibilitat d’aliments. Tot plegat, però, nodrit pel consum en tres segles d’energia acumulada al llarg de milions d’anys en forma de carbó, gas natural i petroli, que en cremar-los alliberen CO₂. El químic Svante Arrhenius ja va descriure el 1896 que aquest gas deixa entrar la llum visible a l’atmosfera, però reté la sortida de radiació IR (calor) i promou així l’escalfament intern, com el vidre als hivernacles de les metròpolis on es cultivaven plantes que els exploradors duien de les zones tropicals.
Sense l’efecte hivernacle, estaríem gelats i no podríem viure a la Terra, però els efectes de l’increment de CO₂ provinent dels combustibles fòssils es feren ja perceptibles a mitjans del segle XX. L'any 1977, informes interns de la petroliera Exxon predeien l’evolució del CO₂ a l’atmosfera i l’increment de la temperatura mitjana d’aquests darrers 40 anys. Un resultat tan torbador per al seu negoci va ser amagat, però avui, ja públics aquells papers, s’ha demostrat la seva extraordinària precisió. Podríem haver començat abans a preocupar-nos? Sens dubte. Però no va ser fins a 1988 que l’Assemblea General de l’ONU va constituir l’IPCC, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, que no ha parat d’emetre informes cada cop més preocupants sobre el futur del clima i l’activitat humana que n’origina el canvi.
Són molts els efectes del canvi. Un mar més calent aporta més vapor d’aigua i fa l’atmosfera inestable amb vents i pluges d’intensitat i distribució més incerta en temps i espai, i temporals devastadors més freqüents. Sequeres perllongades duen desertització i incendis forestals de magnituds desconegudes. L’erosió malmet els sòls i compromet la producció d’aliments. Més CO₂ dissolt als oceans els acidifica i altera els ecosistemes marins i la pesca. La fusió de grans masses de glaç continental pot alterar els cursos marins i canviar el clima benigne del nord d’Europa per un de molt més fred. La pujada del nivell del mar pot fer desaparèixer comunitats humanes de les àrees més poblades, els litorals. Temperatures més altes a latituds i altituds superiors poden causar alteracions irreversibles a la flora, que no tindrà temps d’adaptar-s’hi. Massa efectes negatius i massa visibles, ja, encara que incipients, per girar la vista cap a una altra banda.
A les universitats públiques catalanes, associades a l’ACUP, gent de ciència estudia aquests fenòmens amb investigadors de tot el món i els professors transmeten els seus coneixements i sentit crític als estudiants en aquest àmbit. Tenim molt a dir i demanem als poders públics coratge per pensar a llarg termini i fer servir els diagnòstics, el saber tècnic i les acurades anàlisis existents respecte als impactes del canvi climàtic sobre el medi físic, els sistemes naturals i la població humana, a fi de reconduir aquesta situació.
El canvi climàtic no ens espera. El planeta té milions d’anys per regenerar-se, com ha fet tants cops a la seva història geològica. La vida seguirà, perquè el passat ens demostra que la resiliència davant de dificultats extremes és una característica del conjunt dels éssers vius. Però també cal ser conscients que els humans, entre altres espècies, serem afectats per un canvi tan ràpid que potser no deixarà marge perquè ens hi adaptem biològicament. En el passat, la Terra ha patit almenys cinc extincions massives, i podem imaginar-nos els supervivents transitant per llargs períodes de gran dificultat abans d’adaptar-se a les noves condicions.
És per això que ara, tot pensant en les generacions futures, hem de fer les passes per donar a la Humanitat l’oportunitat de sobreviure i, amb la lliçó apresa i alliberats dels errors dels nostres temps, encarrilar un futur més prometedor.
