El crim és l'amnistia
L'entrada fulgurant i sense fiança de Santos Cerdán a la presó es pot entendre com una resposta directa del Suprem a la sentència del Constitucional que avala la llei d'amnistia. És, clarament, una forma de criminalitzar l'amnistia i el fet de concedir-la a qui es concedeix: independentistes catalans. El sil·logisme és clar: primera premissa, Santos Cerdán és un corrupte; segona premissa, Santos Cerdán va negociar l'amnistia; conclusió: l'amnistia és corrupta. És tan obvi que no calen explicacions, només la retòrica per donar-li gravetat i un aire tenebrós, de traïció a Espanya. Titulars com: “Santos Cerdán reconeix que va negociar l'amnistia perquè era essencial per a la investidura de Pedro Sánchez” simplement descriuen com funcionen les negociacions polítiques, però de sobte aquestes negociacions apareixen com el que sempre repeteix la dreta: una cosa il·legal, il·legítima, vergonyosa, una traïció a Espanya a canvi de l'interès d'un partit i d'una persona. Una porqueria, com va dir Felipe González. Dilluns, dins la furgoneta que entrava a la presó de Soto del Real, no hi anava Santos Cerdán tot sol: l'acompanyava l'amnistia.
L'amnistia ha de ser destruïda perquè és l'expressió política més important d'una anomalia que el nacionalisme espanyol no va tolerar durant la República i no està disposat a tolerar ara tampoc: un govern progressista que legisli amb el suport dels catalans, dels bascos i de les esquerres. Des de la dreta s'han esgargamellat xisclant una vegada i una altra que un govern així és il·legítim: dir això és una irresponsabilitat i és profundament antidemocràtic, però des del seu punt de vista deu tenir raó de ser, perquè, per a ells, un govern així comporta la liquidació d'Espanya. I Espanya, per molta pompa nacionalista que se li afegeixi, és un gran conglomerat d'interessos. Un munt de pasta per a aquells patriotes que saben defensar-la amb el cinisme i l'energia necessaris.
És per això que ja podeu llegir i escoltar els escriptors, els periodistes i els tertulians de la pomada demanant una vegada més un acord de govern entre el PP i el PSOE. És una manera de donar la raó a allò que Feijóo i Abascal han dit de manera explícita en moltes ocasions, i que molts pensen, també: que no s'ha de donar l'oportunitat a les minories d'ocupar espais de poder, i encara menys governar-hi. Governar amb les minories és el crim, i la llei d'amnistia n'és la prova flagrant. Santos Cerdán (i Ábalos, i Koldo) els hi han posat extremadament fàcil amb les seves presumptes i repulsives aventures de lladres de diner públic, amb tota la posada en escena (vicis, converses porcines) de la corrupció de tota la vida. Però aquests no deixen de ser, dins el sistema políticojudicial espanyol, pecats venials, pels quals molts dirigents de la dreta entren a declarar, i en surten, amb el cap ben alt, i sovint fent veure que s'enfaden i tot. A Cerdán l'han engarjolat per haver-se rebaixat a parlar amb Puigdemont i Junqueras. A veure què fa ara el PP, si vol tirar endavant la seva moció de censura.
