Festa sardanista a Nova York (1933)

De la crònica signada per Newyorker (pseudònim desconegut) publicada diumenge vinent farà anys a La Veu de Catalunya (8-VI-1933). El periodista i escriptor John Langdom-Davies va desvetllar l’interès per la sardana en l’àmbit anglosaxó amb el seu llibre Dancing Catalans (1929). Durant una estada seva de tres anys a l’Empordà havia après a sardanejar i a aprofundir en el significat de la nostra dansa. El 1936 va tornar a Catalunya com a enviat especial del diari britànic News Chronicle alhora que ajudava refugiats.

A Nova York, i a l'ample teatre de la Christodora House, ha tingut lloc una festa catalana, interessant i magnífica. John Langdon-Davies, autor de Dancing Catalans i gran amic de les coses de la nostra terra, ha donat una interessantíssima conferència sobre la sardana, organitzada sota els auspicis de la International Poetry Society de Nova York, i amb l'entusiasta cooperació de valuosos elements artístics americans i catalans. Entre els primers, la gentil actriu americana Betty Barr; entre els segons, l'eminent compositor i pianista català, fill de Sabadell i avui una de les figures artístiques més destacades de la Columbia Broadcasting Company, Agustí Borguñó, qui executà al piano, com ell sap fer-ho, les seves sardanes Comiat i Idil·li camperol. El nostre compatrici Ventura Sureda, en representació de la Catalan Cultural Society, obrí la vetllada amb un parlament en anglès. Glossà l'obra realitzada fa uns anys pel mestre Kurt Schindler — director de l'Schola Cantorum de Nova York, fins fa poc, i professor, avui, d'Història de la Música a Bennington College— per a la introducció de la nostra dansa nacional als Estats Units, obra que ha reprès amb gran entusiasme i intel·ligència Langdon Davies. [...] Tot seguit aquest autor, amb paraula senzilla i ensems eloqüent — Langdon-Davies és un bon conferenciant — feu història del passat gloriós de Catalunya [...] Parlant del present, digué que Catalunya semblava que finalment s'havia retrobat a si mateixa i havia definitivament emprès la marxa vers un futur esplendorós. Parlà del renaixement literari català i dels seus escriptors i poetes actuals, els quals tant han influït en el desvetllament polític de Catalunya. [...] Llegí excel·lents traduccions en anglès de La vaca cega i La sardana, de Maragall, que foren molt aplaudides, així com versos de López Picó, Folguera, Carner i Manent. [...] El tenor Agustí Miquel, qui sovint fa sentir cançons catalanes a la ràdio, cantà Cançó d’amor i de guerra. [...] Tots els qui prengueren part a la festa duien vestits típics catalans. El públic americà, al qual la magnífica descripció de la sardana per Langdon-Davies havia preparat pel plat fort de la vetllada, acollí els primers compassos d'El cavaller enamorat, de Manén, sardana ballada, entre altres, per Betty Barr i John Langdon-Davies, amb forts aplaudiments. El públic demanà un “encore", i aleshores fou ballada La Santa Espina, enmig d'un entusiasme delirant. D’entre els balladors solament Josep Gelabert, palamosí, i aquest ‘Newyorker’ replantat, eren catalans. [...] En un marc escenificat per Betty Barr, ella mateixa i Langdon Davies interpretaren la sardana Davant la Verge, de Morera. Aquesta sardana, evocadora del contrapàs, fou escoltada amb religiós silenci pel públic i celebrada amb xardorosos aplaudiments. [...] L’himne Els Segadors, cantat per Maria Arabia i escoltat a peu dret per tots els presents, va cloure dignament la festa. [...]