IA: del codi a les cures
Fa un parell de setmanes el Media Lab del MIT presentava el projecte AHA (Advancing Humans with AI), un programa de recerca que reuneix 14 grups d’investigació de la prestigiosa universitat al voltant de la pregunta "Com podem dissenyar la intel·ligència artificial al servei del floriment humà i d'unes vides plenes?". Enmig del festival corporatiu de models d’IA generativa, és esperançador veure com proliferen els projectes de recerca per entendre com la interacció amb la IA està modificant comportaments, expectatives i imaginaris.
El fet que puguem parlar-li a un xatbot com si fos una persona ha permès que aquestes interfícies entrin a formar part de moltes quotidianitats com a companyia de conversa, assistents o oracles. Molt més enllà dels usos professionals per delegar-los tasques rutinàries, en el darrer any el que més ha crescut és el suport emocional, amb especial intensitat en el combat contra la soledat.
Malgrat que la major part del finançament en innovació i IA prové de fons privats, en l’àmbit acadèmic també hi ha grans esforços per poder mesurar i analitzar les implicacions que s'estan desencadenant. El projecte AHA del MIT que mencionàvem abans és un gran exemple de fer recerca per inspirar els professionals de la IA de qualsevol àmbit i per ajudar-los també a escapar-se del relat d’eficiència i productivitat. Una de les línies de treball és precisament oferir indicadors per mesurar com la IA ens acosta o ens allunya de la plenitud vital interior, social, vocacional i creativa.
Projectes com aquest –però també tots els esforços anteriors per impulsar una IA ajustada als drets humans fonamentals i alineada amb principis ètics i de justícia social– són cabdals per a la fase de negociació en què estem. Cal destacar que les iniciatives més provocadores es troben en la intersecció entre l’art i la recerca, fent emergir qüestions latents, expressant-les de forma visual i recolzades en mètode i evidències. Un àmbit en què també destaca la presència de dones.
Segons States of knowledge. The co-production of science and the social order, editat per Sheila Jasanoff, la ciència és fruit d’una producció compartida que passa per tres fases: emergència, contestació i estabilització. Si extrapolem aquestes fases a l’adopció de tecnologies, en el cas de la intel·ligència artificial generativa tot apunta que ens trobem de ple en la fase de contestació: s’ha desplegat ràpidament i s’està integrant en múltiples àmbits, però encara no hi ha consens social sobre com, per a què i amb quins límits hauria de ser utilitzada.
En aquesta fase és fonamental disposar d’evidències i d’indicadors, perquè encara som a temps de decidir col·lectivament quin rol volem que jugui la IA en les nostres vides. És ara quan podem deliberar sobre quines eines mereixen la nostra confiança i quins usos considerem acceptables i, sobretot, enmig dels algoritmes, els codis i les dades, seguir buscant vides més plenes i vincles que ens sostinguin i ens nodreixin.
