L'Erasmus i la política al Cercle d'Economia

BarcelonaNo és una casualitat que el premi a la construcció europea amb el qual ha acabat la Reunió Anual del Cercle d'Economia, que ha celebrat a Barcelona la seva edició número 40, hagi estat per a Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva i comissària europea de Drets Socials, Habilitats, Ocupació de Qualitat i Preparació. És la representant de l'organisme que s'ocupa del programa Erasmus, i ha estat reconeguda amb un discurs del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch.

Ressaltant l'europeisme amb què va néixer el Cercle, el seu president, Jaume Guardiola –el mandat del qual s'acaba amb aquesta trobada anual–, ha volgut remarcar aquest perfil que es troba en l'ADN de l'entitat des del seu naixement, el 1958. Una qüestió destacada és que l'Erasmus ha estat un dels elements essencials per reforçar la idea de ciutadania europea, i ha sumat més de 16 milions de participants des de la seva creació, el 1987.

I aquest és un pilar fonamental, en unes jornades en què s'ha reclamat que Europa es desperti –en un món convuls pels conflictes i per la política proteccionista dels EUA– com a espai d'estabilitat. Un espai reivindicat també pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha tancat la reunió de tres dies. El cap de l'executiu català ho ha aprofitat per llançar als empresaris i directius presents al Palau de Congressos de Catalunya el seu missatge d'aposta per la prosperitat compartida i ha remarcat les previsions de creixement del país en un entorn de menys dinamisme global.

Illa, al mateix temps ha reiterat el compromís de recuperar el terreny perdut en matèria d'energies renovables, i l'objectiu que suposin el 54% de l'oferta el 2030, així com l'aposta per l'habitatge com a eina per combatre la desigualtat. Guardiola, a la conversa final mantinguda amb Illa, no ha desaprofitat l'ocasió de fer-li alguns retrets, especialment pel que fa a la política d'habitatge, que al seu entendre no té en compte el sector privat.

Aprofitant el lema de la reunió, l'altra meta que ha explicat el president de la Generalitat és que Catalunya retorni a Europa, que hi sigui present i que hi jugui un paper important, o "el paper que li pertoca", ha dit. Al marge d'assumptes que han planat sobre aquestes trobades tot i no formar part del programa –com ara l'opa del BBVA al Banc Sabadell, sobre la qual també s'ha pronunciat Illa ("Preferiria que no sortís", ha afirmat quan l'hi han preguntat)–, en les jornades s'ha tornat a parlar del paper que ha d'assumir el Vell Continent.

I de nou s'ha plantejat la necessitat de reforçar la política de defensa comuna, amb més autonomia respecte dels EUA, i de superar els reptes de la desigualtat i les fake news. Són qüestions de les quals han parlat personalitats i especialistes de primera línia, imbuïts de l'esperit europeista de programes com l'Erasmus.