Les togues convoquen eleccions
L'endemà de la manifestació del PP a Madrid, una interlocutòria del Suprem proposa un judici contra el fiscal general de l'Estat. El delicte del qual el considera sospitós el magistrat Ángel Hurtado és el mateix que fa mesos que li atribueixen el PP i la inevitable Ayuso: revelació de secrets. Se suposa que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, hauria sol·licitat, i fet circular, un correu de la parella d'Ayuso, el ja famós González Amador, en què demanava un pacte amb la Fiscalia a canvi de reconèixer algunes de les activitats fraudulentes amb què s'ha enriquit. El tòxic Miguel Ángel Rodríguez, pioner de la retòrica delinqüencial i xulesca que s'ha imposat a la política madrilenya, ja ho havia vaticinat: el fiscal general havia d'anar p'alante. Doncs aquí ho tenim. El Tribunal Suprem no tan sols coincideix en aquest cas amb l'opinió del sicari, sinó també amb la del cap de la banda (ves per on, hem anat a parar a un símil amb la màfia): tothom té present l'ordre d'Aznar en deixar caure allò de "qui pugui fer, que faci".
Aplicat, el magistrat del Suprem Ángel Hurtado fa el que pot fer: això és, veure indicis que el fiscal García Ortiz podia haver filtrat un correu que d'altra banda tothom coneixia. Que un Tribunal Suprem cerqui les pessigolles tan intensament a un fiscal general de l'Estat és un fet inèdit (darrerament la dreta espanyola s'hi ha abonat, als fets inèdits), i si el fiscal arriba a ser acusat formalment i se'l fa seure al banc dels acusats, la crisi institucional i la degradació de l'estat de dret (això que el PP diu que li preocupa tant) seran de gran magnitud. És previsible la tempesta de comentaris sobre si ara Pedro Sánchez ha de convocar eleccions o no, i la multiplicitat de respostes segons la multiplicitat d'interessos de cada comentarista. Hi ha dues coses segures: una, no acabar les legislatures s'ha convertit en un costum lleig, que entre altres conseqüències indesitjables té la d'interrompre el funcionament normal de la vida pública amb excessiva freqüència. I dues, fa de mal saber què calcularà Sánchez, però el que sí que és ben visible és la voluntat del Suprem de forçar la convocatòria d'eleccions.
La democràcia espanyola seguirà sent deficient mentre la justícia segueixi volent intervenir en la política i la governabilitat a cop d'expedients, interlocutòries i sentències. La capacitat de la justícia d'imposar un relat que desafia la veritat coneguda pels ciutadans és indubtable: al judici del Procés vam poder veure com hi desfilaven desenes de policies, dels que havien apallissat la gent als carrers, dient que no havien passat mai tanta por com durant l'1-O, i aquesta no és tan sols la “versió” dels fets que va validar el Suprem, sinó que ara el jutge Marchena ha publicat un llibre reivindicant aquell judici vergonyós, que ell en canvi considera una obra d'art feta i acabada. De la politització de la justícia el PP en té les mans brutes, però també el PSOE, que hi ha jugat a remolc durant dècades. Les conseqüències, però, les paguem tots els ciutadans.
