La crisi de Sumar que pot acabar amb Pedro Sánchez

MadridEl "soroll" mediàtic que empaita el PSOE no només complica la vida a Pedro Sánchez, sinó que també repercuteix en Sumar. El soci minoritari de la coalició a l'Estat ha hagut de capejar la situació aquesta setmana davant dels embats de la dreta, que ha intentat esquitxar Yolanda Díaz situant-la com a "còmplice" de la presumpta corrupció que atribueix als socialistes. Les formacions a l'esquerra del PSOE admeten que aquest marc els perjudica i aprofundeix en la crisi que travessa aquest espai polític des de fa temps. Ara bé, hi ha factors que van més enllà d'aquesta conjuntura i que poden ser determinants perquè es pugui repetir una majoria plurinacional al Congrés. Les últimes enquestes publicades per diversos mitjans, de fet, dibuixen unes perspectives catastròfiques.

Segons un sondeig d'Ipsos per a La Vanguardia, fet a mitjans de maig, Sumar es quedaria amb només cinc diputats al Congrés. Podem, que a les eleccions del 23 de juliol del 2023 va concórrer sota la mateixa marca, n'aconseguiria dos anant per separat. Aquest espai polític perdria, per tant, 24 escons respecte als que va obtenir en els comicis de fa dos anys. Una desfeta que convertiria en impossible revalidar el govern de coalició progressista. És el mateix pronòstic que fa DYM per a 20 minutos, que dona entre 9 i 11 escons a Sumar i entre 4 i 5 a Podem en un escenari de majoria absoluta del PP i Vox. Una enquesta del mes anterior feta per SocioMétrica per a El Español enfonsa una mica més Sumar, a qui dona set escons. Deixa amb quatre la formació lila. La suma (11 diputats) també queda lluny dels 31 del 23-J.

En les tres enquestes és l'espai a l'esquerra del PSOE el que pateix més el desgast, mentre que la formació del president del govern espanyol resisteix millor. Fonts de Sumar de l'executiu treuen ferro a aquests pronòstics i recorden que abans de les últimes eleccions espanyoles totes les enquestes donaven per fet que Alberto Núñez Feijóo aconseguiria governar i no ho està fent. Ara bé, al mateix temps, dins d'aquest espai polític hi ha un reconeixement d'una situació que "els ocupa i els preocupa". El líder d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, apuntava aquest divendres a Onda Cero que "les dades són implacables" i instava a respondre amb "una política més a l'ofensiva". Maíllo, que ha estat una veu crítica amb Díaz tot i mantenir-se ferm en la defensa de la unitat, va admetre que "haurien pogut fer les coses molt millor del que s'han fet".

Emparedats entre el PSOE i Podem

Una de les crítiques recurrents que fa Esquerra Unida al projecte de Sumar és que considera que és massa tou en algunes posicions. Un retret que també fan veus d'altres partits que integren el grup parlamentari, com és el cas de Compromís. Aquesta setmana, mentre Díaz i el seu nucli dur van mantenir inicialment un perfil baix davant les informacions sobre una presumpta trama socialista per desprestigiar la Guàrdia Civil, tant la formació valenciana com Esquerra Unida se'ls hi van avançar i van sortir a demanar explicacions al partit de Sánchez. La vicepresidenta segona va trigar dies a seguir-los el pas amb unes declaracions aquest dijous. Amb altres temes, com el posicionament davant del rearmament, també s'han viscut discrepàncies internes i Esquerra Unida ha optat per aixecar la veu pel seu compte.

En aquests temes, Sumar queda atrapat entre el PSOE, a qui està lligat perquè governen plegats, i Podem, que en el seu paper d'oposició ha radicalitzat el seu discurs amb atacs frontals contra l'executiu del qual havia format part la legislatura anterior. "Governar amb el PSOE sempre mata l'esquerra", apunta una veu de la cúpula de Sumar, que reflexiona sobre la necessitat d'aconseguir que l'electorat identifiqui la part minoritària de la coalició com la garantia que "es pressiona" en la direcció del progrés social tot i la limitació de no tenir pressupostos i, alhora, sense caure en la bel·ligerància del partit lila, al qual veuen ancorat en un nínxol ideològic.

De moment Díaz s'ha bolcat en una gira per diversos punts de l'Estat per reivindicar la reducció de la jornada laboral, encara sense la garantia, per l'oposició de Junts, que es pugui tirar endavant. En matèria d'habitatge, Sumar topa amb l'intent del PSOE de portar una iniciativa més tèbia a través del ministeri que lidera la socialista Isabel Rodríguez. Les mateixes fonts de Sumar al·leguen que, més enllà d'impulsar mesures concretes, cal fixar-se l'objectiu de crear un relat que "ofereixi horitzons" davant d'una desafecció política i una tendència reaccionària que, subratllen, és global.

La divisió interna

Ara bé, Sumar també topa amb el problema intern. En els últims dos anys, Díaz s'ha vist obligada a gestionar la sortida de Podem i el malestar de la resta de formacions de la coalició, que durant mesos la van acusar de manca de democràcia interna. Això, sumat als mals resultats de les eleccions europees i autonòmiques de l'any passat, la van forçar a abandonar les responsabilitats orgàniques a Sumar i a reformular el projecte. De moment els canvis de funcionament intern han apaivagat les queixes que van arribar a ser sonades, però les peces que van quedar dins del grup parlamentari de Sumar eviten comprometre's obertament amb el projecte de Díaz de cara als pròxims comicis espanyols. Sumar, amb motiu de la seva assemblea de fa un parell de mesos, va fer una crida a la unitat, de la qual Podem sembla cada dia una mica més lluny.

Si finalment es fragmenta el vot, serà un dels factors que faran davallar el nombre d'escons, advertia Maíllo. "Cal prioritzar els projectes comuns a les fílies i fòbies. [...] Si un és un obstacle, ha de fer un pas al costat", deia aquest divendres sobre la possibilitat de superar lideratges desgastats sense ensenyar el camí de sortida directament a ningú. L'enemistat entre Irene Montero i Yolanda Díaz és coneguda, i l'exministra d'Igualtat també va plantar Maíllo en un acte fa un parell de setmanes a Andalusia. El partit lila defensa aferrissadament la candidatura de Montero mentre que a Sumar no s'ha proclamat oficialment que ho serà Díaz. Ara bé, al seu entorn dona gairebé per fet que es postularà i, de moment, més enllà de les insinuacions de Maíllo, que obre la porta a situar una cara nova al capdavant d'un projecte unitari, cap soci ha demanat el cap de la vicepresidenta.

Les eleccions andaluses de l'any vinent seran una prova de foc de cara a les possibilitats de pacte en les pròximes espanyoles. Mentre que Sumar i Esquerra Unida estan determinats a anar junts, Podem no sembla disposat a cedir a les seves peticions. La foto final marcarà les negociacions posteriors a l'Estat. I d'això en depèn el futur de Pedro Sánchez.