PP i Vox lleven el català de la sanitat per segona vegada i en dues lleis diferents

PalmaL'obsessió de Vox per eliminar la llengua pròpia de les Illes Balears a tot arreu i les concessions del PP a canvi del suport de l'extrema dreta als pressupostos dibuixen situacions normatives que freguen l'absurd. Resulta que a la Cambra autonòmica ha aprovat dues vegades en tan sols un mes la mateixa cosa a dues lleis diferents: eliminar el català com a requisit no tan sols als metges i sanitaris —amb el pretext que no volien venir a les Balears per aquest motiu—, sinó per a tot el personal sanitari de qualsevol departament de Salut, amb l'excepció dels administratius i funcions similars.

Aquest dilluns, el PP i Vox varen aprovar un nou articulat que elimina el requisit del català per al gruix del personal dels serveis sanitaris de les Illes Balears. Es tracta d'un text idèntic al que ja s'havia aprovat fa poques setmanes dins la Llei de macrogranges. I ho varen fer, de nou, dins una llei que tampoc no té res a veure amb el tema: la d'obtenció de sòl, que permetrà construir dins el sòl rústic. També aquesta vegada a partir d'una iniciativa de Vox que el PP va decidir donar suport, amb el vot en contra de tota l'esquerra.

El més curiós del cas és que els articles ara aprovats modifiquen la Llei de la funció pública, que establia el català com un requisit per a tots els treballadors de l'administració autonòmica, insular i municipal. El que ha provocat aquest desgavell és que s'hagi hagut d'incloure "una disposició derogatòria a la Llei de macrogranges dins la pròpia Llei d'obtenció de sòl, aprovada aquest dilluns", explica el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, i això per evitar que hi hagi dos articles idèntics aprovats a dues normes diferents amb només tres setmanes de diferència. "Un veritable caos normatiu", diu Llabrés, per a qui "el contingut d'aquest nou articulat és el mateix que ja es va incloure a la Llei de macrogranges. Es un despropòsit", assegura.

A més, el PP i Vox varen aprovar també aquest dilluns augmentar el termini perquè les persones dins processos d'estabilització puguin acreditar els coneixements de català. I ho han fet, de nou, dins la normativa per desregular el sòl rústic. Es duplica de dos a quatre anys el termini perquè els funcionaris estabilitzats acreditin el nivell de català que se'ls exigia abans de donar-los la plaça.

En mans del Constitucional

La reducció del requisit del català i la seva eliminació específica entre els professionals sanitaris és en mans del Tribunal Constitucional des de fa temps. L'alt tribunal va admetre a finals de maig el recurs impulsat per l'Obra Cultural Balear contra el segon decret llei que rebaixava l'exigència de competència lingüística en sanitat. El Ple ja va resoldre sobre el primer dels recursos sobre la mateixa qüestió però sense entrar en el fons, atès que el decret llei recorregut ja no estava en vigor. El president de l'entitat assenyalava en aquell moment que el que segurament passarà és que hagi de ser un tercer recurs el que entri en el fons.