Prohens capitula davant Vox i farà el castellà vehicular a l’escola

PalmaUns nous pressupostos –amb mig any de retard– a canvi de més cessions a Vox en educació, la seva obsessió permanent. La presidenta Marga Prohens, que va negar-se a modificar la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims, ha concedit finalment a l’extrema dreta la Llei d’Educació. En compliment de l’acord per als comptes de 2025, el Govern la modificarà perquè reconegui el castellà com a llengua vehicular a les aules. “No hem transgredit les nostres línies vermelles en matèria lingüística”, va defensar Prohens divendres en roda de premsa. Però Vox –en paraules de la seva portaveu, Manuela Cañadas– va celebrar haver fet una passa més en l’objectiu d’anar “esborrant” aquestes línies “a poc a poquet”. 

El pacte –només es va lliurar a la premsa en castellà– inclou altres mesures per reforçar el castellà a les aules i rebaixar el requisit de català a l’Administració. També estableix mecanismes contra la immigració irregular i l’ocupació d’habitatges, a més de proclamar el rebuig dels dos partits al Pacte Verd Europeu. A més, inclou la derogació de la Llei de memòria democràtica, que es va salvar de ser fulminada el desembre passat, quan es va produir la segona ruptura entre el PP i l’extrema dreta.

Castellà a l’educació

S’eximiran més alumnes d’avaluar-se de l’assignatura de català

Els portaveus del PP i Vox no varen concretar de quina manera es modificarà la Llei d’educació per definir el castellà com a llengua vehicular. Segons fonts del Govern, s’afegirà un apartat a l’article 133 de la llei, que estableix els principis rectors del model lingüístic de les escoles de les Illes perquè es reconegui que les dues llengües oficials al territori tinguin “caràcter de llengües vehiculars”. Les mateixes fonts recorden que aquest apartat s’havia inclòs en la norma durant la seva tramitació parlamentària, però al final es va suprimir perquè MÉS per Mallorca hi va presentar una esmena. I insisteixen que “no es tocarà l’autonomia dels centres a l’hora de fer projectes lingüístics”. D’altra banda, la mateixa llei també haurà d’especificar en el seu articulat que s’han de promoure “les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa” –Vox diu que a les Illes no es parla català, sinó balear.

A més, s’ampliarà l’exempció de l’avaluació de l’assignatura de Llengua Catalana per als alumnes “de famílies que es desplacen de manera temporal a les Illes” fins als quatre anys –fins ara n’eren tres. L’acord també preveu eximir docents d’acreditar el coneixement del català en llocs de “molt difícil cobertura” fins que n’hagin obtingut la plaça. Pel que fa al Pla d’elecció de llengua, els dos partits han acordat promoure’n l’ampliació a educació Primària i Secundària amb vista al curs 2025-2026. En el mateix sentit, es comprometen a “garantir als pares el dret a l’elecció de primera llengua a l’ensenyament dels seus fills” en el formulari de matriculació i de manera telemàtica. Quant a l’obtenció de títols de català, es rebaixarà la nota necessària en acabar ESO i Batxillerat per obtenir l’acreditació del coneixement de la llengua dels nivells B2 i C1. 

Català a l’Administració

Es rebaixarà o eliminarà el requisit de coneixement de l’idioma

Vox havia exigit cessions al PP en funció pública. Les dues formacions han acordat rebaixar o eliminar el requisit de català en determinades borses públiques per a llocs de treball on no hi ha tracte directe amb la ciutadania, com també l’exempció del requisit en aquelles places deficitàries o de difícil cobertura. “Cap lloc a l’Administració ha de quedar pendent de cobrir”, va justificar el portaveu del grup parlamentari del PP, Sebastià Sagreras. L’acord també destaca la modificació legislativa per blindar 145 treballadors estabilitzats que no havien acreditat el coneixement de català en el seu lloc de feina i que l’Executiu va aprovar fa unes setmanes.

“Redefinir” ajudes

Es retiren les subvencions a patronals i sindicats

En matèria tributària, es retiren les subvencions a patronals i sindicats i es redueixen les partides per al “desenvolupament de polítiques de caràcter ideològic”. En el mateix sentit, aposten per “redefinir” les partides de “promoció del català per centrar-les en cursos de formació, la difusió d’autors locals i les modalitats lingüístiques pròpies de les nostres illes”. Vox havia reclamat eliminar les ajudes que rep l’Obra Cultural Balear (OCB). La majoria de les subvencions a què accedeix l’entitat són justament per al foment de la llengua i per a revistes locals.

Immigració

Atac als menors migrants no acompanyats

El document recull la voluntat dels dos partits de “no acollir més menors migrants procedents del repartiment d’altres comunitats autònomes, ni finançar nous centres d’acollida”. També es faran proves d’edat als joves que arriben per expulsar-los si tenen més de 18 anys. En el mateix sentit, els dos partits han acordat establir un “mínim de tres anys de residència per a l’ajuda d’emancipació a extutelats”. A més, han acordat “condicionar la Renda Social de nous perceptors a acreditar tres anys de residència legal i, tret de causa justificada, participar en itineraris d’inserció laboral”. Se suprimirà l’atorgament de subvencions a associacions i ONG que, segons els dos partits, “col·laboren amb el tràfic de persones i la immigració irregular”. També han consensuat la supressió de les “subvencions a entitats islamistes”, malgrat que el portaveu popular ha admès que desconeix si actualment se n’estan atorgant. Finalment, es traslladarà al govern espanyol el rebuig de les Illes al “Programa d’Ensenyament de Llengua Àrab i Cultura Marroquina”.

Oficina ‘Antiocupació’

Sancions als ocupes i beneficis fiscals als propietaris afectats

En matèria d’habitatge, ambdues formacions han acordat establir ajudes per als residents, fomentar la construcció d’immobles, “simplificar la legalització dels habitatges” i establir rebaixes fiscals per als propietaris afectats per l’ocupació. També es crearà una sanció als ocupes perquè no puguin rebre ajudes socials. En el mateix sentit, es crearà una Oficina Antiocupació.

Derogació de la Llei de memòria

El PP sempre ha estat disposat a fulminar la normativa

Per petició expressa de Vox, es derogarà la Llei de memòria democràtica. El PP va optar per mantenir-la el mes de desembre passat, quan les relacions amb l’extrema dreta estaven trencades, a canvi del suport de l’esquerra en dos decrets llei. Tot i això, des del primer moment ha estat obert a fulminar-la, malgrat les crítiques de l’esquerra per haver desfet el seu acord.

Pacte Verd Europeu

S’invertiran més recursos en promoció del producte local

El PP i Vox han expressat el rebuig al Pacte Verd Europeu. Així, han pactat “dotar d’una partida pressupostària per a un fons de maniobres per compensar els efectes de les polítiques europees”. A més, han acordat “implementar mesures fiscals per fomentar el relleu generacional en les explotacions agràries de les Illes”, i també “augmentar la partida destinada a la promoció del producte local”.