Els correctors de les proves d'accés a la universitat: "Ja no sabia què revisava. Em ploraven els ulls"

PalmaEls 3, 4 i 5 de juny es faran les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a la UIB i, per primera vegada, hi haurà més preguntes de caràcter competencial, d’acord amb els sabers que la LOMLOE fixa per a segon de Batxillerat. Durant els tres dies, 4.860 alumnes es jugaran el futur acadèmic. Una vegada acabats els exàmens, tot quedarà en mans dels correctors, que són professors d’institut que es presenten voluntaris per avaluar els futurs universitaris i que cobren tant per vigilar els exàmens com per revisar-los. “Fa dos anys vaig posar moltíssims de 0, 1, 2 i 3, perquè em varen tocar uns exàmens nefastos. En canvi, l’any passat les proves varen ser fantàstiques i en dos dies vaig tenir els 150 exàmens corregits”, explica Maria Antònia Torrendell, cap del departament de Català a l’IES Sineu. “A mi m’encanta posar deus, i normalment en puc posar, perquè veig que aquella persona ha fet feina, s’ho sap…”, afegeix.

Cada corrector rep 150 proves de mitjana, segons informa la UIB. “Abans, l’examen de Català era el primer que es feia el dimecres i ara és el tercer de dimarts. Això és un avantatge, perquè així ens els entreguen més aviat. Entre dimecres capvespre i dijous ja ens els donen, quan estan els de tots els punts d’examen i illes”. Si res no canvia enguany, els docents correctors hauran d’haver lliurat els exàmens corregits, com a molt tard, dimecres 11 a les 12 hores, perquè els alumnes han de poder consultar els resultats a partir de les 15 h”.

Si bé ara hi ha més marge temporal per corregir amb calma –això redunda en benefici dels alumnes– no sempre ha estat així. “Anys enrere eren les 15 h del divendres i encara no tenies les proves”; exposa Torrendell. “L’any que vaig corregir (2014) se’ns varen entregar un divendres horabaixa per retornar dilluns al matí”, recorda Guillem Barceló, professor de Geografia i Història a l'IES Santa Margalida. “Diumenge ja no sabia ni què corregia. I al vespre els ulls em ploraven de mal. Quan et passa això, puntues per amunt. Si t'equivoques, que sigui en benefici de l'alumne”, afegeix.

Feina minuciosa

La manera de corregir una prova de Selectivitat pot diferir de com es revisen els exàmens que es fan a l’institut durant el curs. Per exemple, quan Torrendell corregeix les proves que prepara ella, va pregunta per pregunta, de manera que fa totes les primeres de tots els alumnes i així amb cadascuna. “Em permet ser més justa, perquè record que han posat els anteriors i ho tenc en compte a l’hora d’avaluar els següents, per compensar”, explica. A Selectivitat ho fa diferent i revisa prova per prova. De mitjana, pot dedicar-hi entre 20 i 30 minuts a cadascuna. “No és el mateix haver de corregir un bon examen que un de dolent, opina la professora de català. Un de bo vas rodat, perquè no té faltes, cerques les paraules clau i després llegeixes la pregunta, però ja saps que aquella persona ha respost el que tocava. No fa falta llegir dues vegades cada contestació”, exposa.

En el cas dels exàmens més dolents, la situació varia. Hi ha una idea no escrita que la majoria dels estudiants tenen clara: respondre totes les preguntes encara que no en tinguin ni idea, omplir i no deixar res en blanc. “Les proves que són de 3, 2 o 1, si no responen, ja està, però ho solen omplir tot. Perquè clar, els professors d’institut els deim que encara que s’ho inventin, responguin”, diu. Aquestes proves “duen una feinada, perquè no s’entén res, has de rellegir i corregir ortografia".

Nou tipus d'examen

La PAU del 2025 tindrà canvis significatius en comparació amb edicions anteriors. A cada matèria es lliurarà un únic model d'examen. Si s'estima convenient, en alguns apartats es podrà incloure l'elecció entre diverses preguntes, però això no implicarà la disminució del nombre de competències específiques objecte d'avaluació.

Per altra banda, les proves tindran un disseny competencial que permetrà comprovar el grau de consecució de les competències específiques de les matèries. La Comissió Organitzadora de la PAU a les Balears ha aprovat que, en aquelles matèries que tradicionalment no tenien un disseny competencial, segons l'acord de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), entre un 20 i un 25% de la puntuació correspongui a preguntes amb caràcter competencial, amb l'objectiu que aquest percentatge s'incrementi progressivament.

Els alumnes que es presentin a la Selectivitat 2025 podran fer més faltes en català que en castellà. La Comissió Organitzadora de la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) a les Balears ha aprovat que, en les matèries no lingüístiques, es pugui penalitzar amb un màxim d'1 punt per aquests conceptes a raó de 0,1 punts per falta d'ortografia, a partir del tercer error. A Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura es podran restar un màxim de dos punts a raó de 0,125 punts per falta d'ortografia a Llengua Catalana i 0,25 punts per falta a Llengua Castellana. El primer error ortogràfic no descomptarà.

La penalització per falta d'ortografia a català passarà a ser de 0,25 punts en l'edició del 2026, i s'equipararà a les de castellà. A les proves de Llengües Estrangeres, es podran restar un màxim d'1,5 punts segons una rúbrica de producció de texts.