Les expropiacions per instal·lar parcs solars ja han arribat a les Illes

PalmaFa aproximadament un any i mig, un promotor, que va llogar una finca en sòl rústic al terme de Manacor per instal·lar-hi un parc fotovoltaic, es va posar en contacte amb la mare de Francesc (nom fictici) que en té una que està ben a prop. “Vetllava ca nostra i quan va trobar ma mare i mon pare els va dir que volia instal·lar-hi una torre de mitja tensió”, explica. Malgrat la insistència de l’empresa, la família va rebutjar la proposta.

Tot i això, mesos després l’empresa s’hi va tornar a posar en contacte i els va dir que ja havien presentat el projecte al Consell de Mallorca. “Me’n va enviar totes les dades i, per això, ens vàrem adonar que ja estava en període d’exposició pública i hi vàrem presentar al·legacions que avui dia encara no ens han contestat”, lamenta.

Davant la negació de la família d’instal·lar la infraestructura dins ca seva, l’empresa els va comunicar que si la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic declarava el projecte d’utilitat pública a la mare de Francesc, li expropiarien 30 m² de l’única finca que té. “És una indefensió total. Ens indigna que hàgim de rebre nosaltres perquè una empresa especuli i en tregui benefici. Ningú vol tenir una torre de mitja tensió devora ca seva que automàticament fa abaixar el valor de la propietat”, denuncia. El Govern, demanat per l’ARA Balears, ha respost que de moment “no tenim cap petició d’expropiació forçosa”.

La declaració d’utilitat pública –que fa el Govern de les Illes i, en alguns casos, l’estatal– “obre la porta a iniciar els expedients d’expropiació que calguin”, segons explica l’advocat Pep Alonso. L’expropiació es duu a terme a les zones que estableix el Pla director sectorial energètic de les Balears i, a més, es pot aplicar per a qualsevol motiu: als terrenys on s’hagin de col·locar les plaques, les bateries i les línies d’evacuació. Però, apunta, les darreres no estan delimitades per la normativa “perquè les empreses d’electricitat estableixen a quin transformador vas i, per tant, per on va la línia”. Tot i això, si el conjunt del projecte es declara d’utilitat pública “es pot expropiar”, sentencia.

Ara bé, Alonso recalca que aquest procés es duu a terme en “casos excepcionals” en els quals els promotors no arriben a un acord amb els propietaris que, segons assegura, “és la regla general”. “Els amos de les finques les solen llogar per treure’n una rendibilitat durant 20 o 30 anys. Saben que si el promotor s’emprenya els expropiaran, els pagaran menys i, a més, perdran la propietat”, detalla. Però Francesc assegura que l’empresa no els va donar ni l’oportunitat de llogar una part de la finca i remarca que, malgrat que ho haguessin fet, la família no hi hauria accedit.

Tot plegat s’hi afegeix que els propietaris prefereixen llogar les finques perquè “les expropiacions de sòl rústic es paguen a preu de patató”, segons Alonso. Per aquest motiu, els propietaris dels terrenys on es volen desenvolupar les instal·lacions fotovoltaiques no tenen escapatòria i es veuen forçats a llogar la finca o bé, a deixar que els l’expropiïn.

Les zones que no estan previstes al pla també es podrien expropiar “en casos excepcionalíssims” com per exemple si s’hi ha de fer una dessaladora i s’ha d’ubicar una estació fotovoltaica a prop. Malgrat això, a comunitats autònomes com Andalusia, l’Administració ja ha pres terrenys a propietaris que no estaven previstes a la zonificació energètica, segons assevera el secretari de l’Ajuntament d’Estepa (Sevilla), Manuel Aguilar. “Fins i tot ja expropien terrenys protegits que haurien de quedar exempts d’aquestes extorsions, tal com ho estableixen les normatives europees. No tenen cap mena d’escrúpols per expropiar”, subratlla.

Si bé, agricultors de Jaén i Córdoba ja han tret més d’una vegada els tractors al carrer per protestar contra els macroprojectes fotovoltaics pels quals els expropien terres i, alhora, els obliguen a tallar unes 100.000 oliveres. Els afectats reclamen que aquestes instal·lacions es promouen en una zona que anys enrere es va proposar que fos declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.

Legislació que afavoreix

Alonso reconeix que “la legislació actual afavoreix aquests tipus d’instal·lacions fotovoltaiques” i admet que hi ha empreses que especulen amb aquest tipus d’energia. Per això, la plataforma Renovables sí, però així no! exigeix al Consell de Mallorca que retiri la proposta de planificació territorial de parcs fotovoltaics. De la mateixa manera, la portaveu de l’entitat, Margalida Rosselló, reclama a la institució insular que es coordini amb l’Executiu i amb les seves normatives energètiques i que no planifiqui més “a partir de criteris aleatoris”.

A més, si s’empràs el sòl industrial, els aparcaments i el sòl d’equipaments existents, no caldria consumir ni una hectàrea més de rústic per ficar-hi les 1.600 hectàrees de nous parcs fotovoltaics que estan actualment en tramitació a Mallorca. “Les plaques solars s’han de posar a sòl industrial, no a foravila”, conclou Francesc.u