Com han canviat els sectors més afectats per la pandèmia?

BarcelonaLa pandèmia de covid-19 ho va capgirar tot ara fa cinc anys. La pitjor crisi sanitària de l’època moderna va impactar en totes les esferes de la vida, va fer trontollar l'economia mundial i vam haver de repensar àmbits tan importants com les residències i les escoles. Cinc anys després, alguns d'aquests sectors han canviat radicalment, mentre que en d'altres no s'ha incorporat cap de les lliçons que va deixar la covid el 2020.

Transformar el sistema sanitari

Fa cinc anys els sistemes sanitaris d’arreu del món no estaven preparats per a una pandèmia com la que va causar la covid-19. Tot i les advertències dels científics i els experts en salut pública, els hospitals es van col·lapsar i moltes persones van morir malgrat el sobreesforç dels professionals sanitaris. La crisi sanitària va fer palesa la falta de treballadors i la necessitat de transformar el sistema de salut públic català. També va deixar clar que calia un pla de pandèmies per evitar un nou sotrac com el del 2020, així com disposar d’una Agència de Salut Pública robusta capaç de detectar qualsevol amenaça.

Ara, cinc anys després, els problemes segueixen sent els mateixos i alguns fins i tot s’han agreujat. La falta de professionals sanitaris és un dels grans reptes del sistema i no hi ha cap perspectiva per incrementar i adequar les plantilles a les necessitats actuals. S’ha millorat en l’àmbit de la detecció de contagis i virus nous i la traçabilitat de les cadenes de transmissió, però l’agència continua encallada i pendent de desplegar. El govern espanyol té previst presentar el pla de pandèmies aquest 2025, i la conselleria de Salut s’ha proposat fer les transformacions que fa tan temps que reclamen des del sistema de salut. Ara bé, de moment només són compromisos polítics, i no hi ha cap calendari sobre la materialització d'aquests canvis.

Les farmacèutiques que es van fer d'or

Abans del 2020, Pfizer i BioNTech, AstraZeneca i Moderna eren noms majoritàriament desconeguts, però amb l’arribada de la pandèmia la seva popularitat va esclatar. Són les tres farmacèutiques que van liderar la carrera per aconseguir una vacuna contra la covid, cosa que ja va disparar el valor de les seves accions el novembre d’aquell any, quan Pfizer i Moderna van anunciar altes efectivitats. Aquella mateixa setmana, l'eufòria es traslladava als parquets i la Comissió Europea (CE) anunciava un contracte per la compra anticipada de 300 milions de dosis. Ara, cinc anys després, el negoci encara dura: fa uns dies Europa va anunciar la compra de vacunes a Moderna contra la covid per valor 146 milions d’euros.

La comercialització de vacunes va tenir un impacte majúscul en els comptes de resultats d’aquestes empreses, sobretot per a les que venien de registrar pèrdues el 2019, com Moderna o BioNTech. En concret, les cinc companyies darrere les vacunes de més èxit (Pfizer, Johnson & Johnson, Moderna, BioNTech i AstraZeneca) van guanyar conjuntament més de 28.000 milions d'euros el 2021, empeses sobretot per les dues primeres.

Davallada del nivell educatiu

Sis cursos després –que no anys– el sistema educatiu català no té seqüeles visibles d'haver passat per una pandèmia com la del 2020. No hi ha mascaretes, a excepció de quan algú pateix un refredat, ni queda rastre de les llistes d'alumnes contagiats, grups confinats ni escoles i instituts tancats. Ara bé, el trasbals que van suposar aquells mesos a les aules sí que ha provocat conseqüències que encara marquen la realitat de les aules. 

El fet que en molt poc temps es decidís tancar les escoles per evitar els contagis va deixar en evidència una de les mancances d'aquell moment entre els alumnes: la falta d'ordinadors i de recursos per poder seguir aprenent des de casa, un escenari que mai s'havia hagut de preveure. Tot plegat va culminar en una pèrdua important d'hores de classe, però també va fer que una de les reaccions per fer-hi front fos accelerar la digitalització del món educatiu.

Ara, cinc anys després de la crisi i després que a escala estatal el ministeri d'Educació hagi invertit 1.600 milions d'euros en digitalitzar aules, des de fa uns mesos Catalunya ha posat sobre la taula l'opció de fer passos enrere prohibint els mòbils a tots els centres educatius, però també obrint la possibilitat que es restringeixin les pantalles entre els més petits a l'escola.

Ara bé, la principal seqüela de la covid en l'àmbit educatiu ha estat, sens dubte, la davallada global del nivell acadèmic dels alumnes. Des del 2020 els resultats en matemàtiques dels alumnes de 4t d'ESO han baixat 6 punts i se situen per sota dels 70 sobre 100, el llindar que Educació considera "òptim". La caiguda en picat també s'ha evidenciat en el coneixement de llengua catalana, que el darrer curs va registrar els resultats més baixos des del 2012, tot i que en aquest cas també hi han influït altres factors, com l'augment de catalans nouvinguts o la pèrdua d'ús social de la llengua catalana.

La baixada de nivell també s'ha reflectit en proves internacionals: segons el darrer estudi PIRLS, després de la pandèmia els alumnes catalans havien perdut gairebé un curs en comprensió lectora i, segons les proves PISA, Catalunya havia perdut més d'un curs escolar en matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

Ara bé, tal com mostren diversos estudis internacionals i també les dades catalanes, la postpandèmia ha aguditzat encara més les desigualtats dintre l'aula. En els darrers cinc anys la detecció d’alumnes vulnerables a Catalunya s'ha multiplicat per cinc i, a hores d'ara, al país hi ha més de 412.000 criatures menors de 16 anys en risc de pobresa. Aquesta vulnerabilitat té un impacte directe en els estudis, ja que, segons una anàlisi de Save the Children i Esade els alumnes catalans pobres tenen sis cops més probabilitats de repetir que els rics.

Sense investigació a les residències

Cinc anys després s’ha imposat la normalitat als geriàtrics catalans. Enrere han quedat els protocols restrictius que van agreujar encara més una crisi sanitària que va acabar amb la vida de 8.000 residents. La sorpresa del nou virus, la falta de material higiènic i el dèficit de personal van multiplicar els contagis, però també hi va ajudar que no hi hagués cap coordinació entre els serveis sanitaris i les residències: gairebé no hi havia metges ni infermeres treballant-hi i, en les primeres setmanes de la pandèmia, tres quartes parts de les morts es van produir als centres perquè els malalts no es van derivar a hospitals.

La pandèmia va evidenciar la fragilitat del sistema i va fer prendre consciència de la necessitat d’un canvi de model, tenint en compte l’entrada en la vellesa de la generació del baby-boom i de la voluntat de la majoria de quedar-se a casa. Això suposa un repte per a l’administració pública perquè ha de plantejar serveis d’atenció domiciliària de suport a l’autonomia alhora que ha de fer de les residències uns llocs més semblants a viure a casa per als grans dependents.

Recentment, el Govern ha donat llum verda a l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (Agaiss), un ens plantejat en la legislatura anterior que ha de permetre que els residents siguin atesos per professionals sanitaris de centres de salut públics com qualsevol ciutadà.

L’altra gran dificultat del sector és retallar les esperes per accedir a places públiques de residència i ser capaç de donar resposta a les necessitats de les famílies, sobretot quan la dependència arriba de cop. Les demores per a les avaluacions de grau s’allarguen mesos, falten places de centres de dia, més personal i hores d’atenció domiciliària, etc.

Cinc anys després, no s'ha investigat què va fallar a les residències. El Parlament ho va intentar, però les aliances polítiques van rebaixar la comissió a un grup de treball que, després d’una quarantena de compareixences de testimonis i experts, va concloure que durant la primavera del 2020 hi va haver molts errors, però cap imputable a cap responsable concret. Els diputats del PSC, ERC i Junts van signar un document en què parlaven de descoordinació i desconcert a les residències durant els primers dies per una falta de previsió i diverses instruccions que van fer poc servei. També assenyalava les deficients inspeccions a les residències, a causa de la minsa plantilla de 29 professionals que sovint avisen les direccions dels centres abans d’anar-hi. Entre les deficiències que cal corregir, l’informe del Parlament (rebutjat per la CUP i els comuns) indicava l’augment de les ràtios de professionals i posar fi a la precarietat laboral d’aquest personal.

Per als familiars dels residents, les conclusions del Parlament van tornar a ser una decepció més a les seves reclamacions de justícia. Com també ho és que, a hores d’ara, cap dels tres casos que han aconseguit arribar als tribunals hagi estat jutjat. El més avançat és el de les 64 morts de la residència Filella de Tremp, encara en fase d’instrucció. Els familiars que van entrar-hi per la falta d’informació van descriure l’escena com “la casa dels horrors”, amb persones mortes lligades als llits.

Adeu al teletreball

La crisi provocada per la pandèmia va fer que, per primera vegada, milions de llars arreu del món es convertissin en oficines improvisades. Abans de la covid-19, segons l’Enquesta de Població Activa de l’INE, només el 4,8% dels espanyols treballava normalment (o més de la meitat dels dies de la setmana) des de casa. A Catalunya, aquesta mateixa estadística es va disparar fins al 17,2% el segon trimestre del 2020 amb la part més dura del confinament. Cinc anys més tard, però, el percentatge d’assalariats que treballa normalment des de casa ha baixat al 7,7%, mentre que hi ha un 6,2% que ho fa de manera ocasional. Per al 84% dels treballadors catalans res ha canviat i continuen anant sempre de manera presencial a la feina. Mentre que companyies com Amazon o Goldman Sachs han fet marxa enrere i demanen a les seves plantilles que tornin a l’oficina, n’hi ha d’altres que han tirat per un model híbrid i mantenen alguns dies de teletreball. Els funcionaris de la Generalitat, per exemple, tenen dret a un màxim de dues jornades a la setmana, però el govern d’Illa va eliminar aquesta opció per als alts càrrecs, fet que va provocar malestar entre els directius.

Més enllà de l’adopció del teletreball, els expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTO) es van revelar durant la pandèmia com el mecanisme salvador per evitar la destrucció de més llocs de treball, quan fàbriques i indústries van haver d’aturar la seva activitat de la nit al dia.

Tensió al comerç mundial

La covid-19 i els confinaments, descompassats per àrees geogràfiques, van crear tensions en el transport internacional, sobretot el marítim, i en les cadenes de subministrament. Les empreses van optar, en alguns casos, per la relocalització de la producció o, com a mínim, per buscar proveïdors en mercats més pròxims. L'Organització Mundial del Comerç (OMC) assenyalava en un document que els canvis en l’estructura del comerç provocats per la pandèmia en un sol any van ser d’una magnitud similar als que hi sol haver durant un període de quatre a cinc anys.

A finals del 2021 prevalien desequilibris considerables entre socis comercials i productes, i no es van recuperar totes les pèrdues acumulades de les fortes baixades anteriors. I els desequilibris s’han mantingut després per la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna i el conflicte al Pròxim Orient, que ha modificat en gran part les rutes marítimes, especialment el pas pel canal de Suez, i ha encarit el transport.

I en l’àmbit industrial, l’aspiració de relocalització es va relaxar amb la recuperació de l’any 2022, però la puixança de la Xina ha fet replantejar les polítiques, sobretot a Europa, per guanyar competitivitat davant els Estats Units i el gegant asiàtic. El denominat pla Draghi estableix que caldran uns 800.000 milions d’euros per potenciar indústries estratègiques, com les tecnològiques i els xips.