L’embós de cotxes s’estén a més de 20 punts de les Illes

PalmaFins fa uns anys, parlar de saturació de vehicles, d’embossos i d’excés de pol·lució ens traslladava mentalment a Palma, i en especial a les vies principals d’accés a Ciutat. Però avui, el fenomen s’ha escampat arreu de les Illes, i la constant i creixent motorització, amb més d’un vehicle per habitant de mitjana a les Illes, ha provocat que l’embós s’estengui a pobles i ciutats. Segons les dades dels diferents consells insulars i dels principals ajuntaments consultats, fins a 20 punts de la xarxa viària illenca es poden considerar ara com a ‘negres’ en termes de mobilitat, ja que presenten un embós gairebé permanent que desespera els habitants d’unes illes que encara recorden quan es podia anar d’una banda a l’altra i calcular l’hora d’arribada sense por d’equivocar-se.

Fins i tot Menorca, que era el paradigma de la sostenibilitat, ha caigut als braços de l’ús creixent i compulsiu del cotxe privat i avui presenta unes estadístiques ben poc encoratjadores:des del 2013 fins al 2024, el consum de combustibles fòssils per a l’automoció ha pujat un 12%. “I això que els vehicles són molt més eficients avui. És clar que l’excés de motorització és un dels principals problemes ambientals de Menorca, tant dels locals com dels visitants”, afirma Sònia Estradé, tècnica de l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam), i membre del laboratori interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB. “En matèria d’energia, Menorca ha fet els deures, però en mobilitat la situació no permet ser optimistes si volem assolir els objectius del 2030”, sentencia.

El mateix passa a Mallorca, on turistes i població no aturen de créixer, i amb ells, la presència de cotxes. A Manacor, per exemple, la coneguda com a “carretera de Palma”, al seu pas pel polígon pateix un embós permanent. “I també les rondes, amb moltes hores de trànsit lent en el millor dels casos”, admet el delegat de Mobilitat, Sebastià Llodrà. Per ell, entre els factors principals hi ha “una activitat econòmica que no atura de pujar”. “A Manacor hem experimentat un augment de la feina i de la població, i també de lloguer vacacional”, explica. “Tenim 14.000 llits turístics hotelers, que és una quantitat que no ha pujat amb el temps, però ja arribam als 9.000 de lloguer vacacional reglat. La gran pujada d’aquest model, que es fa a foravila, ha provocat un increment aberrant de la motorització en poc temps. Això sense comptar el lloguer turístic irregular”, assegura. “Aquestes activitats desnaturalitzen el sòl rústic”, lamenta.

El boom del lloguer vacacional, per la seva dispersió territorial, és un dels factors que han fet incrementar el lloguer de vehicles i l’omnipresència de cotxes a les carreteres illenques, que s’han afegit als dels residents. Emperò n’hi ha un altre: la nova manera de fer turisme, i en definitiva de viure, perfectament identificada per Maria Fernández, que treballa a un lloguer de cotxes a Platja d’en Bossa. “Avui dia la gent t’arriba i ja el primer que et demana és si hi ha quilometratge il·limitat. I tu penses que això és una illa petita. Però volen anar pertot, perquè amb les xarxes socials hem entrat en una bogeria”, confirma.

És un comportament idèntic al que retrata Sònia Estradé:“A Menorca fa molts anys que la gent ja ve a urbanitzacions i fa lloguer turístic. És cert que ara n’hi ha una mica més, però aquí el que ha canviat és la manera de viatjar. La gent vol penjar dues fotos el matí de dues cales diferents, i al capvespre, una d’un poble. Abans, sobretot els britànics, es passaven molts dies a la piscina de l’apartament o a la mateixa platja. Ara és una cursa”, relata aquesta especialista de l’Obsam. Encara que hi ha molts punts complicats sobretot a l’estiu a Menorca, destaca l’entrada i sortida de Ciutadella des de la carretera general, amb punts de trànsit que provoquen llargues coes, un fenomen impensable per als menorquins fa només uns anys.

Inca també és una de les altres localitats que ha vist en poc temps com s’hi complicava la mobilitat. A més d’actuar com a poble dormitori perquè fins fa poc el preu del metre quadrat era més baix que la mitjana de Mallorca, “també hi arriben cada dia treballadors i visitants d’arreu”, apunta el regidor Andreu Caballero. “Tot i que tenim bones connexions amb el transport públic, la realitat és que no basta per cobrir totes aquestes necessitats. Això fa que la majoria de desplaçaments encara es facin en cotxe”, afirma. Els punts més conflictius de la capital del Raiguer són les vies d’entrada, com la gran via de Colom i l’avinguda del General Luque, on el trànsit sovint és molt lent, “i els pitjors són el carrer de Bartomeu Coc i l’avinguda de Lluc”, relata Caballero. Tot i haver creat 1.200 noves places d’aparcament els darrers anys, el Consistori és conscient que només amb més transport públic es podrà combatre la sensació de col·lapse circulatori que hi ha en alguns moments.

A Eivissa la situació arriba a ser aberrant en temporada alta. La configuració de població dispersa i una oferta de transport públic molt millorable s’afegeixen a una tradició d’ús del cotxe privat “que és increïble”, diu Juan, un taxista eivissenc que demana no ser identificat. “Els eivissencs anam en cotxe pertot, basta veure els bars, són a la vora de la carretera. Al’estiu, a més, tenim els taxis pirata, no ens privam de res”, afirma aquest professional de la carretera.

Tot plegat provoca intensitats de trànsit que per a una illa petita resulten cridaners:55.000 cotxes passen cada dia per l’enllaç de Can Misses a l’altura de la rotonda de Can Cifre. Per això, el Consell eivissenc ha posat en marxa des de dia 1 de juny la restricció d’entrada de vehicles, amb la qual s’espera aturar aquesta allau de vehicles. Els no residents que vulguin accedir a l’illa s’han d’inscriure i pagar un euro diari. Només poden circular cada dia 20.168 cotxes forans, 16.000 dels quals han estat assignats a les empreses de lloguer.

Mallorca també restringirà els cotxes

Encara que als pobles i ciutats de les Illes el trànsit s’ha disparat i els accessos poden fer perdre els nervis als conductors, Palma continua liderant qualsevol estadística. Només la carretera de Valldemossa, amb 166.000 vehicles diaris, és una mostra de l’enorme motorització que pateix Ciutat, amb una via de cintura col·lapsada cada vegada més hores. Tot i haver fet un carril més, el quart, a una part de la circumval·lació palmesana, aquests dies passats, quan encara hi havia escola i els turistes ja omplien les carreteres, la situació era d’enorme saturació. “No ho volem assumir, però a Mallorca som un milió de persones i tothom va en cotxe.Ja en podem fer de carrils”, explica un tècnic del Consell que demana l’anonimat.

El director Insular d’Infraestructures i Mobilitat, Rafel Gelabert, insisteix que “es fan actuacions puntuals d’adaptació d’infraestructures, però tenim ben clar que la prioritat és posar en marxa la restricció de cotxes que ens arriben cada any de fora”, assegura. El responsable de Mobilitat de Mallorca recorda que “es faran dos registres, un per a cotxes privats, que tindrà un límit, i un altre per a cotxes de lloguer. Se n’està calculant el topall, però la filosofia és clara:hem arribat al límit i ho hem de gestionar amb restriccions”, afirma. S’espera que per a la temporada alta del 2026 sigui una realitat.