Els perills dels youtubers que prometen fer ric el teu fill

PalmaIlyasse, Marcos, Ezequiel, Krystian, Driss, Marc, Toni, Ángel i Isaïes tenen entre 12 i 16 anys. Van a l’institut, juguen amb els monopatins, comparteixen mems, i tots, sense excepció, coneixen personatges com Amadeo Llados, un suposat guru de l’èxit personal que promet donar-los les claus perquè es facin rics, guanyar el primer milió i fugir d’un destí de “panxes mileuristes”. Tots han vist el vídeo en el qual critica qui no té un cos musculat i els fracassats que viuen amb un sou mínim. La seva filosofia barreja l’estoïcisme –“aixeca’t a les 5 del matí a fer burpees”– amb el relat d’home fet a si mateix. L’escenografia la posen cotxes esportius, dones exuberants i els decorats de Miami i Dubai. A partir d’aquí, gràcies a l’embranzida del milió de seguidors a Instagram i els gairebé 800.000 de YouTube, ofereix cursos a 1.000 euros, vídeos, trobades i una universitat pròpia per a afiliats que abonen un mínim de 50 euros mensuals. Si aconsegueixen més acòlits, els soldats del seu exèrcit obtindran més doblers, en un funcionament piramidal. “Llados ja no està en el seu prime”, adverteix Marc, estudiant de 16 anys de Mecànica Naval, al·ludint al fet que ha passat el seu moment. Però no interessa, igual que ell copiava el model del britànic Andrew Tate, les xarxes socials són plenes d’“emprenedors” com ell que promulguen la riquesa com a centre de la vida. “Ell et diu que sense doblers no ets ningú. I jo crec que té raó”, assegura Driss, de 13 anys.

Tots els al·lots han descobert Llados i a uns altres com ell a la pestanya de recomanacions de les seves xarxes socials. O simplement escrolejant, com diu Marcos, de 12 anys, amb referència al verb que defineix anar passant amb el dit un vídeo darrere un altre al telèfon mòbil. L’algoritme –la programació informàtica que afavoreix continguts en funció de la informació que emmagatzema sobre l’usuari– considera que els adolescents són els que han de rebre aquests missatges. “No entenc per què em surten aquests vídeos a Tiktok, però els tenc un darrere l’altre”, confessa Toni, de 14 anys.

El professor de Sociologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) David Abril ofereix des de 2019 tallers sobre finances ètiques a instituts de Mallorca gràcies a un programa de Caixa Colonya. D’una banda, dirigits als professors i, d’altra, als alumnes. Quan Abril va començar a impartir aquestes xerrades, es va adonar que parlar-los de guanyar doblers sense perdre de vista els principis i valors, amb una responsabilitat social, “no enganxava perquè ja consumien el contingut dels youtubers”.

Els trets característics d’aquests personatges connecten amb conceptes “gens innocents” com l’emprenedoria o l’educació financera, que han “naturalitzat l’Homo economicus exaltat pel neoliberalisme” des dels anys 80, diu Abril. “L’enfocament suplanta la nostra condició social, constitutiva de la nostra humanitat, per la d’un ésser individualista que només mira per si mateix i que vol guanyar-ho tot aquí i ara. Com si cada decisió que prenem fos una anàlisi de costos i beneficis, desconnectada del que pugui passar als altres, de les nostres relacions d’afecte, de les cures, en nom de la monetarització de tot”, alerta el sociòleg sobre una febre per trobar oportunitats de negoci, fins i tot en iniciatives socials i educatives. “Els youtubers prometen doblers fàcils i arriben a un públic masculí perquè reprodueixen rols tradicionals: els homes han de proveir i les dones, cuidar el seu cos”, explica sobre un fenomen que també recull l’algorisme de les xarxes socials. Mentre que nois reben vídeos sobre emprendre, a elles els surten rutines de bellesa, com la cura de la pell.

Els gurus incideixen en el missatge que estudiar no és necessari ni productiu. “Menyspreen l’educació en un context d’abandó escolar mentre diuen que l’important és guanyar doblers, i això no t’ho ensenyaran a la universitat. Més que l’esforç, expandeixen la idea del sacrifici vestida d’una filosofia estoica molt reduccionista. Està centrada en el caos perquè et diuen, fins i tot, que has de trencar amb la família i amics si això és un impediment per fer-te ric”, afegeix Abril.

Els missatges ultraliberals sobre l’economia són la porta d’entrada a una altra mena de discursos de caràcter “discriminatori, antifeminista, d’objectivització de la dona i connectats a un model de la masculinitat que inclou homofòbia”. En aquest sentit, Marc confirma, segons la seva experiència a les xarxes, la imatge misògina que ofereix, per exemple, Llados sobre la seva parella. “Jo l’he vist dient que la seva al·lota és de plàstic i que ell ho ha pagat tot, i la gaudeix. Aquest xaval és un pallasso”, assegura. Segons Abril, els gurus de l’emprenedoria mostren una convivència entre la imatge d’un home normal i una vida de luxe. La unió dels conceptes afavoreix que “els joves comprin aquesta representació social de l’èxit”. “A molts instituts ens hem trobat amb alumnes que o ells mateixos havien comprat el curs de Llados o tenien un cosí o un amic que l’havia fet”, diu.

Mentrestant, els que sí que es fan rics són els prescriptors amb la connivència d’internet. Primer publiquen un vídeo llarg a Youtube, que trossegen per servir-lo en píndoles amb els moments més virals i de missatges més directes a TikTok, la xarxa social estrella entre els adolescents. De la mateixa manera, els joves reben missatges sobre inversions en criptomonedes de personatges coneguts com a criptobros. “Jo seguesc traders [inversors] que t’expliquen com fer créixer el teu capital i guanyar molts doblers. Com que som menor d’edat, encara no ho puc fer, però m’estic preparant”, assegura Ángel, de 14 anys.

Pluralitat

Els currículums escolars de l’Educació Secundària i de la Formació Professional han vist que les ciències socials perdien pes enfront de matèries relacionades amb l’economia que, segons Abril, s’hi ensenyen des d’una visió capitalista. “Es nega la pluralitat de les economies diverses i es talla qualsevol possibilitat de desenvolupar un mínim de pensament crític”, afegeix.

Joan Calafat és professor d’Economia a l’IES Arxiduc Lluís Salvador i, quan va preparar les fitxes del tema Finances per a adolescents, va escriure a la primera, en majúscules i negreta: “Mai no et faràs milionari”. Just a baix, una imatge de Llados. Calafat té 34 anys i els codis dels youtubers no li queden tan lluny per analitzar-los amb criteri. “Em vaig adonar que el tema dels mètodes miraculosos per guanyar doblers els interessaven molt i vaig creure que era una cosa que convenia per evitar-ne el perill. En veure que es tractava d’un discurs antiacadèmic i manipulador, vaig decidir incloure’l a les classes, encara que no formàs part del currículum. Per responsabilitat moral. I els vaig amollar aquesta frase tan categòrica que no serien mai milionaris”, explica Calafat. Llavors raona amb ells, els desmunta creences i paren “molta atenció” als arguments. “Potser és la primera vegada que algú els diu que es tracta d’una estafa”, suggereix en ser conscient que hi ha una part de l’alumnat que havia assumit el discurs dels youtubers. “Sobretot els que tenen més aversió als estudis, els que se senten més incòmodes al sistema educatiu i en cerquen una sortida fàcil. Si estàs en aquest punt, estàs més predisposat a creure un xaval que té tres lambos [Lamborghini] i et surt pertot”, conclou.