Com pot l'aspirina prevenir la metàstasi d'alguns càncers?

BarcelonaFa un temps que els científics intenten validar una observació clínica, que és que algunes persones amb algun tipus de tumor, com ara el de mama, intestí i pròstata, que cada dia prenen aspirina en dosis baixes tenen menys risc de patir una metàstasi. De fet, diversos assajos clínics estan en marxa per comprendre aquest efecte. Ara bé, ¿realment pot un medicament pensat per reduir el dolor, la inflamació i la febre evitar la disseminació d'un càncer? Fins ara no se sabia exactament el mecanisme mitjançant el qual aquest fàrmac habitual a la farmaciola pot estimular el sistema immunitari per frenar el viatge tumoral, però aquest dimecres se n'han publicat novetats a la revista Nature a partir d'un estudi fet en ratolins que ha estat dirigit per la Universitat de Cambridge i finançat per l'organització pública del Regne Unit Medical Research Council i el Consell Europeu d'Investigació.

Aquest equip internacional ha descrit la capacitat de l'aspirina (àcid acetilsalicílic) de reduir l'aparició de metàstasis en ratolins, ja que afavoreix l'activació dels limfòcits T, un tipus de cèl·lula immunitària que en condicions normals és la responsable de detectar i eliminar les cèl·lules tumorals. La investigació planteja en diversos models animals –que pateixen càncer de mama, de còlon o melanoma– que el tractament amb aspirina es tradueix en una menor taxa de metàstasi en altres òrgans, com els pulmons i el fetge, si es compara amb ratolins que no han rebut la medicació. Segons els autors, "la troballa aplana el camí cap a l'ús d'immunoteràpies antimetastàsiques més eficaces".

Els investigadors de Cambridge expliquen que van trobar per casualitat la relació entre l'aspirina i la propagació del càncer. El grup estava investigant el procés de metàstasi i buscant respostes al fet que, tot i que la malaltia comença en un òrgan, el 90% de les morts es produeixen quan aquesta s'ha estès a altres parts del cos. En concret, volien entendre millor com respon el sistema immunitari a la metàstasi i per què les cèl·lules tumorals són especialment vulnerables a les defenses. "El sistema immunitari pot reconèixer i matar aquestes cèl·lules canceroses solitàries amb més eficàcia que les que són dins de tumors originaris més grans, que sovint han desenvolupat un entorn que suprimeix el sistema immunitari", expliquen en un comunicat.

Un gen força desconegut

A l'estudi han examinat 810 gens i han constatat que 15 tenien alguna influència sobre la metàstasi del càncer. En particular, van trobar que els ratolins que no tenien un gen relativament desconegut que produeix la proteïna anomenada ARHGEF1 tenien menys metàstasi de diversos càncers primaris als pulmons i al fetge. Filant més prim i rastrejant els senyals cel·lulars, van determinar que ARHGEF1 s'activa quan els limfòcits T estan exposats a un factor de coagulació anomenat tromboxà A2 (TXA2). "Va ser un moment d'eureka el fet de trobar que TXA2 era el senyal molecular que activa aquest efecte supressiu sobre les cèl·lules T. Va ser una troballa totalment inesperada que ens va enviar per un camí d'investigació molt diferent del que havíem previst", explica el patòleg Jie Yang, del mateix equip.

El TXA2 el produeixen les plaquetes –una cèl·lula del torrent sanguini que ajuda a la coagulació de la sang, i evita que les ferides sagnin– i l'aspirina redueix la producció d'aquestes cèl·lules. És a dir, té un efecte anticoagulant. Per tant, la hipòtesi dels científics és que l'aspirina prevé que els càncers s'estenguin disminuint el TXA2 i alliberant les cèl·lules T de la supressió. "Aquest fenomen és especialment rellevant per a les cèl·lules tumorals que entren a la circulació sanguínia amb el risc de generar una metàstasi", explica a SMC Espanya el codirector del departament d'immunologia i immunoteràpia de la Clínica Universitat de Navarra, Ignacio Melero.

El cap del servei d'oncologia mèdica de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a l'Hospitalet, Ramón Salazar, valora positivament tant la metodologia com els resultats de l'estudi, si bé subratlla que això de moment no influirà en les recomanacions clíniques. "La limitació més gran és la de sempre: el que passa en els models preclínics no necessàriament després passa a l'organisme humà. "De fet, en diversos assajos aleatoritzats en adjuvància al càncer de còlon i mama, l'aspirina no ha millorat els resultats de supervivència lliure de recaiguda ni la supervivència global", puntualitza en declaracions a SMC.

Nous assajos

Segons Yang, l'aspirina té potencial de ser menys costosa que les teràpies basades en anticossos i, per tant, ser més accessible a escala mundial. Tot i que els mateixos investigadors admeten que cal més informació, destaquen que la descoberta donarà suport als assajos clínics en curs. Ara bé, adverteixen que, en algunes persones, l'aspirina pot tenir efectes secundaris greus i s'estan fent assajos clínics per determinar com utilitzar-la de manera segura i eficaç.

"En una petita proporció de persones, pot causar efectes secundaris greus, com ara sagnat o úlceres d'estómac. Per tant, és important entendre quines persones amb càncer poden beneficiar-se'n", subratlla Ruth Langley, de la unitat d'assajos clínics MRC de l'Escola Universitària de Londres. Ella dirigeix l'assaig clínic Add-Aspirin, per esbrinar si l'aspirina pot aturar o retardar la reaparició dels càncers en fase inicial, i el grup de Cambridge ja treballa conjuntament per ampliar l'estudi publicat aquest dimecres.

Així, investigacions futures podrien explorar la combinació d'aspirina amb altres immunoteràpies per millorar-ne encara més els efectes antimetastàtics, suggereixen els autors. "La majoria de les immunoteràpies es desenvolupen per tractar pacients amb càncer metastàtic establert, però quan el càncer es propaga per primera vegada hi ha una finestra d'oportunitat terapèutica única quan les cèl·lules canceroses són especialment vulnerables a l'atac immunitari", defensa l'autor principal de l'estudi, el professor Rahul Roychoudhuri de la Universitat de Cambridge.