Una de cada quatre catalanes de la generació Z s'identifica com a no heterosexual

BarcelonaMés del 25% de les noies –una de cada quatre– de la generació Z [nascudes entre el 1997 i el 2012] s’identifiquen com a no heterosexuals. El percentatge dobla la manera com s'identifiquen les germanes grans, les millennials, i també es distancia respecte als seus companys homes, que mostren una orientació sexual més normativa. La dada s’extreu d’una recerca de la investigadora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) Maria Rodó-Zárate i Joel Cantó Roche, doctorand de la canadenca Universitat de Toronto que, a partir de dues enquestes oficials a 4.000 joves catalanes de totes dues generacions, ha analitzat com entre els anys 2017 i 2022 ha anat variant la identificació sexual, que no les pràctiques. Així, "cada cop més joves opten per identificacions menys rígides, i s'allunyen d’etiquetes fixes com gai o lesbiana", apunten els autors de l’estudi, mentre que adopten "posicions més obertes, com la bisexualitat o altres formes de diversitat sexual".

Rodó-Zàrate admet que els resultats confirmen el que ja intuïen amb les recerques de qualitat prèvies i demostren "les diferències ideològiques" entre homes i dones d’una mateixa generació. En canvi, les respostes són molt semblants quan es distingeix entre el grau d’educació, la classe social, l’origen o si el lloc de residència és urbà o rural. En aquesta última categoria, la investigadora sí que apunta que segurament més que la identificació es nota una "manera de viure la sexualitat diferent", segurament perquè en llocs petits hi ha "més control social".

Per què les dones? Rodó-Zárate indica que darrere el fet que més joves es declarin no heterosexuals, no només hi ha una qüestió d’edat (joventut) sinó que assenyala que hi juga un fort paper "les tendències polítiques d’esquerra i el feminisme". Les dones joves d’esquerres tendeixen a alinear la seva identitat sexual amb les seves creences polítiques en general i en concret en relació amb els feminismes, segons l’estudi publicat a la revista Sexuality & Culture.

Seguint aquesta reflexió, la investigadora veu una relació clara entre la identitat LGBTI+ (sigles relacionades amb l'orientació sexual) i els que es declaren més progressistes i feministes. Els dos moviments han penetrat amb més intensitat entre les dones, com es constata a les urnes, en què s’aprecia que són els homes els que voten les opcions més ultradretanes.

Aquesta, la tendència conservadora dels homes, no és només una situació a Catalunya, sinó que es comparteix en els països de l’entorn. Entre els homes Z i millennials el canvi d’identitat és menys accentuat i, a més, com menys progressistes es presenten més heterosexuals s’identifiquen. La investigadora rebutja que el trencament del patró binari de la sexualitat entre les generacions més joves sigui una "moda" i, per contra, afirma que és una "tendència" perquè el context "històric i social" permet una major llibertat sexual.