Estacions de metro que semblen museus

BarcelonaFa un segle, concretament el 30 de desembre del 1924, el primer tren de la xarxa de metro de Barcelona sortia de l'estació de Lesseps en direcció a Plaça Catalunya i per commemorar-ho aquest 2025 se celebra el centenari. Cent anys de túnels, d’històries subterrànies i de trajectes infinits que han connectat la ciutat de punta a punta. Per això, Transports Metropolitans de Barcelona està preparant activitats que obriran les portes a espais que normalment estan fora del nostre abast: estacions fantasma, passadissos amagats i simuladors de tren que són com videojocs de la vida real. Una oportunitat per treure el cap als racons més inaccessibles del metro i sentir-te, per uns minuts, com un autèntic maquinista.

La realitat és que sota terra, hi ha un univers paral·lel. A Barcelona i a totes les ciutats que tenen metro. Per això, et proposem descobrir parades de metro de diferents ciutats europees allunyades de la grisor i els fluorescents. N'hi ha algunes que podrien ser sales d'un museu, d'altres que semblen galeries d'art contemporani, i algunes que, fins i tot, et transporten a una pel·li de ciència-ficció o a un palau rus. Des de l'encant decadent d'una estació abandonada als anys seixanta com Chamberí, a Madrid, fins a sentir-te dins un bosc surrealista a Estocolm o a sorprendre't per una estació que sembla dissenyada per Dalí a Lisboa.

El metro és molt més que un lloc de pas. És un museu subterrani a punt per explorar. Només cal baixar les escales, comprar el millor abonament i començar el viatge.

Avui en desús, s’ha convertit en un museu subterrani amb les taquilles originals, els cartells publicitaris de ceràmica i el mobiliari del 1919, quan es va obrir, perfectament restaurat. En funcionament gairebé cinquanta anys, va tancar el 1966 perquè una corba massa pronunciada i la proximitat amb les estacions de Bilbao i Iglesia la van condemnar. Ara, passejar-hi és tornar unes dècades enrere i descobrir un temps en què el metro era sinònim de futur i la ceràmica lluïa més que l’acer inoxidable. Un viatge al metro dels anys seixanta de Madrid.

Un viatge visual a través del temps i la natura. Inaugurada el 1975 amb la primera branca de la línia blava de la ciutat, Solna Centrum no és només un espectacle de colors, sinó també una declaració de principis. El mural representa un bosc viu, pintat en tons verds i vermells: una posta de sol darrere dels arbres. Els artistes Karl-Olov Björk i Anders Åberg, a més, hi van afegir escenes que abordaven temes candents de la Suècia dels anys setanta, com el medi ambient, la desforestació i els efectes de la despoblació rural. Un mural que no només decora l’estació, sinó que la converteix en un reflex de les lluites socials d'aquell moment.

Considerada una de les estacions de metro més boniques d’Europa, és una galeria d’art oberta a tothom. Obra del català Oscar Tusquets Blanca, representa el pas de la terra al mar. En el primer nivell, els mosaics de William Kentridge et captivaran amb el seu contrast de colors foscos i intensos. Però el veritable espectacle comença quan baixes al segon nivell: el Cràter de Llum, una estructura espectacular que permet que la llum natural penetri des de fora i es fusioni amb els colors de 144 leds, creant l’efecte d’un món submarí. Els murals de les Onades afegeixen una sensació de profunditat, com si estiguessis flotant dins l’oceà. Un viatge que comença sota terra i acaba en un altre món.

Destaca pel seu disseny futurista i els impressionants llums dissenyats per Ingo Maurer, que omplen l’espai amb matisos vermells i grocs. La combinació del blau fosc de les parets i les enormes làmpades penjades del sostre crea una atmosfera gairebé surrealista. El disseny de Fritz Auer, arquitecte responsable d'altres icones de la ciutat, inclou elements tan espectaculars que sembla impossible que una estació de metro pugui ser tan majestuosa.

La capital de Portugal també compta amb un museu subterrani. Inaugurada el 1998, aquesta parada de la línia vermella de Lisboa va ser dissenyada per l'arquitecte Tomás Taveira. Aquesta gran infraestructura, amb imponents pilars d’estil industrial i un joc vibrant de colors que omplen l’espai, la fa inconfusible. Sobretot amb l’art que en decora els murs: obres de Pedro Calapez, Pedro Cabrita Reis i altres artistes. Tant si es camina per l’andana com pels passadissos d’entrada i sortida, l’art i el disseny es fan presents a cada pas.

Una altra estació per submergir-se en la història del metro. En aquest cas, en una parada del tube de Londres amb més de cent anys d'història. Només s’hi pot entrar amb una visita exclusiva que permet explorar cada racó d’aquesta estació on el temps sembla que s’ha aturat. Des de les rajoles de ceràmica d'època fins als cartells publicitaris que han estat allà durant dècades. Aldwych va jugar un paper fonamental durant les guerres mundials com a refugi antiaeri i va ser un punt de protecció per a obres d'art valuosíssimes.

Amb columnes de marbre, làmpades d’aranya i mosaics monumentals, l’estació de Komsomólskaia sembla més un palau barroc que no pas una parada de metro. Inaugurada el 1952, és obra de l’arquitecte Aleksei Sxússev, que va concebre un espai majestuós amb una gran cúpula i detalls barrocs. Els mosaics de Pavel Korin, dedicats als herois russos, embelleixen aquest palau subterrani, reconegut amb el premi Stalin pel seu disseny imponent.

L’estació més original de la xarxa parisenca transporta a l’interior d’un submarí imaginari. Inspirada en l’univers de Jules Verne, les seves voltes i parets estan recobertes de plaques de coure amb ulls de bou repartits al llarg de l’estació que funcionen com a vitrines. A través d’aquestes finestres circulars, es poden observar objectes com el satèl·lit Telstar, una roda hidràulica, el pont Antoinette de Paul Séjourné o una esfera armil·lar. Al centre de la volta, una obertura deixa entreveure engranatges, mentre que els bancs metàl·lics i les papereres folrades de coure en reforcen l'estètica industrial i retrofuturista.

Concebuda com una estació museu, San Giovanni és una finestra al passat de Roma, on cada nivell subterrani revela una nova època històrica. A través de vitrines i explicacions, es poden admirar troballes arqueològiques que es van fer durant la construcció de l’estació: àmfores gegants, monedes antigues, estàtues de marbre i fins i tot una cistella teixida del segle I aC. Construïda sobre les muralles d’Aurelià, aquesta estació no només connecta la ciutat, sinó que en transporta els visitants al llarg dels segles fins a més de 100 metres sota terra, i fa de cada trajecte una autèntica immersió en la història de Roma.

Altres museus subterranis al món

• Old City Hall (Nova York, EUA)

Una estació històrica amb arcs de ferro, mosaics i una cúpula de vidre, només accessible mitjançant visites especials.

• Universidad de Chile (Santiago, Xile)

Un mural de Mario Toral narra la història de Xile, i converteix l’estació en un petit museu d’art xilè modern.

• BurJuman (Dubai, Emirats Àrabs Units)

Destaca pel seu conjunt artístic dedicat a l’aigua, amb canelobres brillants que representen meduses flotant sobre els viatgers.

• Yuyuan Garden (Shanghai, Xina)

Aquesta estació futurista sembla un bosc sota bolets gegants i llums led que canvien de color segons les festivitats.

• Alisher Navoiy (Taixkent, Uzbekistan)

Una estació que sembla una mesquita, amb parets decorades amb imatges turqueses que celebren la vida del poeta i pintor Alisher Navoiy.