Feim feina per millorar el paradís
El turisme de masses i de gatera no és precisament cap novetat a Mallorca, però de cada vegada està menys restringit a unes zones determinades, i s’escampa arreu de l’illa en forma de brutor
PalmaSón les sis de la matinada i els dos cavallers que veiem a la imatge estan lleugerament desorientats. És un dia qualsevol del mes de juny (qualsevol significa que no és el final de la nit de Sant Joan, ni tan sols una matinada de cap de setmana, sinó un dia feiner qualsevol) i el lloc és perfectament reconeixible fins i tot per qui no hi hagi estat mai, perquè sol sortir a les notícies i a les xarxes socials: és la primera línia de s’Arenal, a la zona de la discoteca Megapark. Aquí comença una milla daurada –mai més ben dit– de l’oci nocturn i l’oferta complementària tal com la té definida de fa molt de temps el model turístic de les Balears.
Quin és el model turístic de les Balears? El d’una destinació madura, privilegiada per les seves condicions geogràfiques i climàtiques, que es caracteritza per donar un producte d’excel·lència (el producte són les mateixes Illes Balears), sempre en una línia ascendent pel que fa a la qualitat, l’exigència i la sostenibilitat dels seus serveis.
Tot això, en efecte, s’aprecia a primera vista en aquesta foto d’Ismael Velázquez. Hi ha detalls que us heu d’imaginar, perquè la catifa de brutor que tapa la vorera és bastant més densa en alguns trams, formada per residus de diferent procedència i composició, inclosos naturalment els residus orgànics. D’altres fotos (no ens hi cabien totes) mostren altres cavallers que dormen damunt l’arena de la platja, una mica marejats, mentre per damunt del muret que separa la platja del passeig marítim es veuen passar encara, sota la llum del dia que comença, estols de guiris que van encara a la recerca d’algun darrer estímul, amb un posat i una energia de baix perfil. Hi ha parelles heterosexuals que s’aguanten mútuament l’un en l’altra, algun que ja s’aixeca de la seva migdiada a la platja en roba interior i l’esquena i el cul arrebossats d’arena, les espardenyes esportives a la mà. Tot està tan brut que fins i tot la llum primera de l’alba és bruta, i al fons, l’aigua de la mar i la línia de l’horitzó també es veuen brutes.
L’oferta complementària d’oci nocturn inclou joc, drogues i prostitució, tot a peu de carrer. Aviat s’aixecaran les famílies amb fills i els matrimonis de jubilats que s’allotgen en hotels que també eren vells no fa tant, i ara semblen nous de trinca després d’algunes reformes –pagades en bona part amb diners públics– que els han reconvertit en hotels boutique a primera línia de mar: són establiments tan decadents com la zona on es troben, però fan planta a les webs turístiques i a les xarxes socials. Quan aquestes famílies i aquests jubilats surtin al carrer, tal vegada amb el propòsit de respirar la brisa marina del matí, probablement es toparan amb els nostres amics de la foto i amb els seus companys de festa, que encara entraran i sortiran del Bierkönig, dels table dance, dels locals de tatuatges. Passaran uns al costat dels altres i no es diran res: tal vegada es miraran de coa d’ull, en el pitjor dels casos algun jove intoxicat dirà una barbaritat a una mare amb els fills, o a una jubilada. L’aire estarà recremat i no tindrà gust de mar, sinó de fregit. Benvinguts al turisme d’excel·lència, benvinguts a una oferta visionària, avantguardista, capdavantera al món.
El turisme de masses
Aquesta foto, i moltes del mateix estil, es poden fer cada dia durant tota la temporada. El turisme de masses i de gatera no és precisament cap novetat a Mallorca, però de cada vegada està menys restringit a unes zones determinades, i s’escampa arreu de l’illa en forma de brutor, incivisme i degradació del territori. Les nostres autoritats i els prohoms i les prodons del sector no prenen exactament cap mesura per compensar aquesta situació, però sí que han après el vocabulari de les fires i els cenacles turístics internacionals. El resultat és el mateix que pot aconseguir algú que vagi tan brut com aquests turistes, i que pretengui dissimular la pudor que li fa el cos abocant-s’hi mitja botella de perfum al damunt. De perfum car, això sí.
El resultat seria una pasterada grotesca, i el mateix succeeix quan es vol aplicar un llenguatge pretensiós a una realitat tan poc estimulant com la del nostre turisme de tota la vida, de cada dia. “Feim feina per millorar”, diuen els panells que col·loca Aena a les zones en obres d’un aeroport que també ja és com un organisme mutant, que mai no s’atura de créixer. No tan sols s’han proposat acabar de sotmetre aquestes Illes a la seva avarícia: també volen que els aplaudim.
