Marc Salicrú: "Agafarem l'Arc de Triomf per les columnes i el farem trontollar"

BarcelonaLa bombeta de la inspiració de Marc Salicrú (Mataró, 1993) s'encén sovint quan és davant del volant, travessant carreteres i autopistes solitàries que el transporten a mons imaginaris. "Hi ha una espècie de grandiloqüència i d'èpica quan de sobte apareix una brigada netejant la carretera, o asfaltant. Es genera un petit micromón que no acabes d'entendre i que de sobte, al passar ràpid, ja ha desaparegut", explica Salicrú. L'afany de capturar aquesta atmosfera misteriosa l'ha portat fins a idear un dels espectacles més genuïns i insòlits del festival Grec d'enguany. Interferència 02. Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm, de Teatres de Campanya, serà una barreja de concert urbà i acte escènic que implicarà prop de 300 persones a l'Arc de Triomf de Barcelona el 5 i 6 de juliol a les 20.30 h.

Quantes vegades al dia veiem persones vestides amb l'uniforme de les brigades municipals treballant a l'espai públic? És difícil donar una resposta exacta perquè sovint no ens hi fixem. Salicrú busca, justament, capgirar aquest fet i tergiversar la quotidianitat. "Agafarem tots aquells elements diaris (ambulàncies, un autobús del barri, martells hidràulics) i els fusionarem amb la cultura popular per crear un concert de ciutat que sigui un huracà, un caos, un col·lapse. Vull que la gent que es passegi per la Ciutadella amb auriculars se'ls tregui i es pregunti: «Què coi és això?»", diu l'artista. Claríssim deixeble de La Fura dels Baus i Comediants, l'espectacle vol ser "una celebració de la mort en vida" amb l'apropiació del paisatge urbà. "L'Arc de Triomf és molt representatiu de l'skyline de Barcelona, però no és especialment afable per als que hi vivim. L'agafarem per les columnes i el farem trontollar amb la idea que, puntualment, es converteixi en un lloc de trobada per a tots", subratlla Salicrú. Aquesta serà la segona Interferència. La primera la va fer a la platja Nova Icària durant les Festes de la Mercè de l'any passat.

Per a l'espectacle, Salicrú ha convençut entitats, artistes, policies, bombers, conductors de TMB, membres de les brigades municipals i voluntaris. Hi seran, per exemple, alumnes del Conservatori del Liceu i de l'Escola Municipal de Can Fargues, la poeta Núria Martínez-Vernis, el músic (i campanòleg) Llorenç Barber, els geganters de Tiana, la Societat Musical Espiga d'Or de Deltebre i la Banda de Música del Prat de Llobregat. "A tothom li dic el mateix: han de venir a fer la seva feina, el que fan durant el seu dia a dia. El que toca un instrument, toca. El que condueix l'autobús, condueix", explica l'artista.

Un ascens fulgurant

Abans d'arribar fins aquí, Salicrú s'ha construït una prolífica carrera com a escenògraf i il·luminador que va anar precedida del seu debut com a músic a The Free Fall Band i de la seva estada al centre d'art contemporani Can Xalant de Mataró. Una mica per casualitat, va entrar a l'Institut del Teatre a estudiar escenografia i quan es trobava al tram final de la carrera el va fitxar el director Iván Morales. "Havia entrat de meritori a Tot pels diners, un espectacle que fèiem amb La Brutal, i el Morales em va veure i em va agafar per a La calavera de Connemara, just ara fa deu anys. I molt poc després vaig fer Wasted amb els Íntims", explica l'artista.

L'ascens a partir d'aleshores va ser fulgurant. A Salicrú se li van obrir les portes dels principals teatres catalans, on va aixecar imponents escenografies com la immensa casa de Fun Home al Condal, el saló barroc i mòbil d'El temps i els Conway al TNC i l'emblemàtica botiga de queviures de L'aranya, també al TNC. També ha treballat amb el prestigiós coreògraf Marcos Morau de La Veronal –ha fet les animacions en vídeo dels espectacles Afanador i Totentanz–, ha fet la gala dels premis Goya 2019 i 2020 i ha creat els escenaris de les gires dels 40 anys d'Els Pets, del retorn d'Antònia Font i de Jesucrista Superstar de Rigoberta Bandini. I va col·laborar al Liceu en l'òpera Macbeth amb direcció escènica de Jaume Plensa.

Tot plegat ho ha fet sense deixar de banda els orígens. Salicrú va ser un dels artífexs del col·lectiu VVAA (el grup d'artistes format també per Elena Martín, Max Grosse Majench, Anna Serrano, Clara Aguilar i Laura Weissmahr), amb qui els darrers anys ha treballat en muntatges com Like si lloras, This is real love i Baby no more, que va ser el comiat del col·lectiu. En paral·lel, també ha mantingut un vincle estret amb la companyia Íntims, cabdal en els seus inicis professionals amb obres com Anorak i Pool (no water).

"Durant tot aquest temps he estat investigant com traslladar al teatre la sensació d'impacte, de misteri, l'efectisme", diu Salicrú. Amb les Interferències busca fer un pas més: que fins i tot els espectadors involuntaris quedin imbuïts d'allò que ha creat. "Vull que tothom se submergeixi en aquesta atmosfera i que tant si t'agrada com si no, et quedi el record a dins. La meva intenció és que quan torneu a passar per l'Arc de Triomf, inevitablement, penseu en allò que vau veure", subratlla.

Salicrú és inquiet, i el seu futur es presenta ple de projectes. Després de passar pel Grec, portarà una nova Interferència a Fira Tàrrega –i espera que en surtin més–. L'artista seguirà fent d'escenògraf i d'il·luminador als teatres i, a més, s'acaba de treure el títol de campaner a l'escola de campaners de la Vall d'en Bas. També té entre mans buscar la manera de posar-ho en pràctica i vol recuperar algun campanar i els seus tocs.