El Suprem obliga la Generalitat a tornar les obres de Sixena que hi ha exposades al MNAC
Salvador Illa respecta la sentència de Sixena i deixa en mans del MNAC com protegir les obres
BarcelonaEl destí final de les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena ha quedat sentenciat: aquest dimecres el Tribunal Suprem ha resolt a favor de la part aragonesa els recursos de cassació i per infracció processal presentats pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) l'octubre del 2020. El veredicte, que arriba excepcionalment més de quatre anys després, ratifica la sentència del 2016 que estimava la demanda del govern d'Aragó i condemnava el MNAC a restituir les pintures, posteriorment ratificada per l'Audiència d'Osca l'any 2020. Malgrat tot, els advocats del MNAC van aconseguir aturar el retorn provisional de les pintures ordenat pel jutjat de primera instància número 2 d'Osca, per l'extrema fragilitat de les pintures i perquè el monestir no compleix les condicions exigibles per poder traslladar-les.
Les conclusions dels informes tècnics que va presentar el museu, entre els quals hi ha el del restaurador de la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci, i el de l'enginyera experta en conservació de pintura mural Simona Sajeva, eren que és impossible traslladar els murals sense danyar-los i desaconsellaven reintegrar-los en un espai amb condicions incertes.
El Tribunal Suprem respon els recursos confirmant que el govern d'Aragó té potestat per exercir la reivindicació "com a cessionària dels drets per la titular de les pintures, [que és] la comunitat religiosa constituïda al monestir de Sixena, cessió ratificada per la Comissària Pontifícia". També confirma la demanda que va condemnar el MNAC a restituir les pintures murals extretes de la sala capitular del monestir de Sixena.
El precedent de la desobediència
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha demanat “prudència”: “Estem analitzant la sentència amb deteniment i profunditat. La prioritat del Govern i del MNAC és la preservació del patrimoni. Tots els informes que hem presentat i de què disposem dels experts en la matèria apunten que és impossible retirar i traslladar les pintures sense danyar-les de forma irreparable”, ha dit la consellera, que insisteix que l’objectiu és "mantenir el patrimoni". En declaracions des de Kobe, on continua el viatge oficial pel Japó, el president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha fet equilibris: ha expressat el seu "respecte" per la sentència, però ha deixat en mans del MNAC com protegir les obres per evitar danys. Ara bé, ha mantingut que aquest és un "debat tècnic" on no hi ha, segons ell, un parer unànime -informa Martina Alcobendas.
Sobre qui ha de fer el trasllat i com s'hauria de fer és el que analitzaran entre els serveis jurídics de la conselleria i el patronat MNAC, en el qual hi ha present la Generalitat, l'Ajuntament i el Ministeri de Cultura, que aquest dimecres no s’ha pronunciat, tot i que la conselleria ha afirmat que "estan en contacte". En els pròxims dies farà una convocatòria extraordinària del patronat del museu per debatre com seguir el procés, i si es pot elevar al Tribunal Constitucional. Des de Catalunya sempre s'ha defensat que l'execució de les sentències entraria en conflicte amb la llei de patrimoni cultural català.
El litigi va ser un pols polític d'alt voltatge, especialment en els anys de Santi Vila com a conseller de Cultura. Tant ell com el seu successor, Lluís Puig, van acabar a judici per desobediència, per no facilitar l'extracció dels objectes del Museu de Lleida, que finalment va tenir lloc el desembre del 2017 per intervenció judicial. De fet, Puig ha estat absolt vuit anys després, aquest 2025, mentre que Santi Vila té el cas obert, després que li tombessin la demanda d'amnistia. Santi Vila sí que va signar l'estiu del 2016 la sortida d'un conjunt d'objectes del MNAC: es creia que seria una concessió menor per evitar la sortida de les pintures.
El director del MNAC, Pepe Serra, va dir llavors que retirar-les era una "bajanada internacional" i que no seria sota la seva direcció. Serra refermava avui que la preocupació del museu ha estat sempre "la conservació de les pintures" i que això "s'ha fet de forma impecable". "El museu mai ha discutit la propietat de la peça sinó la custòdia d'unes restes malmeses que el museu va salvar i que ha conservat de forma extraordinària", i que a més ha posat a l'abast de tothom en "un museu públic i de gran implantació internacional".
L'exconseller de Cultura i diputat de Junts, Lluís Puig, ha denunciat que aquest fet "provocarà uns danys irreversibles en una part del patrimoni cultural català d'un valor incalculable", i ha dit que "els culpables de tot això algun dia hauran de passar comptes".
La "immensa satisfacció" del president d'Aragó
El president d'Aragó, Jorge Azcón (del PP), ha celebrat a les xarxes socials onze anys de litigis ininterromputs. "Acabem de conèixer la sentència del Tribunal Suprem que tanca categòricament el litigi a favor dels aragonesos i la integritat del seu patrimoni cultural. Sento una immensa satisfacció que es veurà culminada quan puguem contemplar les pintures en el seu emplaçament original".
Fins ara, Catalunya ha perdut tots els litigis patrimonials engegats per les autoritats aragoneses. El de les pintures de la sala capitular és un procediment diferent del de les 97 obres del MNAC i del Museu de Lleida que ja van ser traslladades al monestir de Sixena. El recinte aragonès ha estat sotmès a reformes durant dos anys i mig perquè no tenia les mínimes condicions per acollir obres d'art i ha reobert aquest març exposant 28 peces provinents de Lleida i de Barcelona, aconseguides aprofitant l'aplicació del 155. Des del 2017 no s'havien pogut veure exposades.
D'on ve el litigi?
Les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena són considerades un dels conjunts de pintura romànica ibèrica més importants. El 1936, durant les primeres setmanes de la Guerra Civil, va ser saquejat, profanat i cremat. Les pintures les va rescatar el Comitè de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Josep Gudiol, que en aquell moment era el responsable de la protecció de les col·leccions privades i els béns artístics de les esglésies de Catalunya i de la Franja d’Aragó, que aleshores formava part de la diòcesi de Lleida. Els mateixos habitants de Vilanova, inclòs l’alcalde, van ajudar-lo a arrencar les restes malmeses i sense policromia.
El 1940 els murals es van restaurar al taller improvisat a la Casa Amatller, finançats per l'Ajuntament de Barcelona, i van passar al Museu d’Art de Catalunya. Per això, les pintures es conserven muntades en marcs i suports de fusta —creats ad hoc per ser exposats al MNAC— i amb els colors alterats arran de l'incendi que va patir el monestir l'agost del 1936. El que es pot veure al MNAC és un muntatge, que també té un caràcter històric, que inclou un 70% de pintures originals i un 30% de parts restituïdes per Gudiol amb grisalla perquè el conjunt fos més entenedor. Tot el conjunt està exposat de manera permanent des de l'any 1961.
Les monges de l'orde de Sant Joan de Jerusalem van cedir les pintures murals indefinidament a la Generalitat el desembre del 1992 i es van comprometre a fer tots els tràmits per tenir el permís per donar-les. Tanmateix, la comunitat es va extingir abans de la firma, de manera que anys després se'n van atribuir la propietat una altra congregació santjoanista d'Àlaba. El litigi va començar el 2014 amb una reclamació del govern d'Aragó i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena perquè es tornessin les pintures al monestir. El govern d'Aragó actua amb els poders que li atorguen les monges de la comunitat de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem.
