El que ha canviat (i el que no) perquè l'operació Nico Williams vagi de debò

BarcelonaNico Williams està boig per jugar amb Lamine Yamal i el camí s'aplana: a l'espera de resoldre el fair play financer, que és el principal escull que Joan Laporta ha tingut des que va guanyar les eleccions del 2021, el Barça ja ha pactat amb ell verbalment les condicions del seu futur contracte. Tindria una durada de sis temporades per espaiar al màxim els pagaments i carregar el límit salarial el mínim possible a curt termini. És la mateixa estratègia que s'ha seguit amb Joan Garcia, que cada curs que passi cobrarà una mica més. En el cas de Williams, s'apunta que ingressarà entre 8 i 9 milions d'euros nets anuals, la qual cosa el posarà a la part alta de l'escala salarial blaugrana, però substancialment per sota de Lamine Yamal i Robert Lewandowski.

Que el Barça i l'entorn del jugador navarrès dialoguin sobre un futur plegats no és la primera vegada que succeeix. I tampoc la segona. Com ja va explicar l'ARA fa uns mesos, el club blaugrana va tenir a l'abast fitxar Williams lliure de traspàs. L'exdirector de futbol Mateu Alemany així ho havia previst per a l'estiu del 2024, que era quan acabava contracte a San Mamés. Tanmateix, Deco, relleu del balear al despatx més important de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, no va estimar aquesta via i el futbolista va renovar amb l'Athletic Club amb una clàusula de rescissió de 58 milions d'euros. Després que Williams brillés a l'Eurocopa, Joan Laporta va acceptar pagar aquesta xifra, però l'operació no va cristal·litzar per les dificultats del Barça amb el límit salarial. 11 mesos després d'aquell serial, sembla que la cosa va de debò. Fonts de la negociació així ho confirmen a petició concreta d'aquest diari.

Què és el que ha canviat perquè ara vagi de debò?

Williams ja volia jugar al Barça l'estiu passat, però entre la falta de garanties amb el fair play i la pressió sentimental del seu germà Iñaki va acceptar continuar un any més a l'Athletic, amb qui ha acabat quart a la Lliga i ha estat a prop de disputar la final de l'Europa League. Després d'aquest curs agredolç, el jugador navarrès té més madurat que necessita un canvi d'aires per progressar en la seva carrera professional, cosa que el seu agent, Félix Tainta, va transmetre a Deco fa uns dies.

Un altre canvi important té a veure amb el Barça, que si bé ha esbombat durant tota la temporada que no tenia previst contractar Williams després de les carabasses de l'estiu passat, ara de cop i volta recull l'interès del futbolista i s'hi ha posat d'acord a falta de trobar els milions de la seva clàusula i de resoldre l'escull del límit salarial. Dos factors empenyen Laporta a posar-s'hi bé i fer aquest esforç. D'una banda, la pressió implícita d'un vestidor guanyador que, liderat per Lamine Yamal, rebrà l'extrem amb els braços oberts. I, de l'altra, la proximitat d'un procés electoral que ha de servir al popular president blaugrana per allargar sis anys el seu mandat. El pes de la pilota en la presa de decisions és imbatible.

A més, econòmicament, i malgrat que difícilment el Barça tancarà l'exercici amb números verds, l'horitzó associat al molt anhelat retorn al Camp Nou ajuda a transmetre més calma de cara a la consecució de la norma de l'1:1, que és la que permet anar al mercat amb la normalitat que ja fa quasi un lustre que manca. El club no té caixa lliure, però sí que es veu capacitat per pagar 90 milions entre les clàusules de Joan Garcia i Williams gràcies a diversos mecanismes financers. Després, si aconsegueix que l'auditor li validi els 100 milions dels seients vip i pot treure's de sobre fitxes tan altes com les d'Ansu Fati, Ter Stegen o Araujo, podrà fer espai perquè les dues cares noves puguin jugar la Lliga. Hi ha un mes i mig per fer els deures. És més temps del que hi havia l'any passat i del que es va destinar a trobar l'escletxa per registrar Dani Olmo en una situació pitjor que l'actual.

Què és el que continua igual?

En realitat, que el Barça tingui problemes amb el fair play financer no és nou. En tenia l'estiu passat i en continua tenint ara tot i que tingui més previsió d'ingressos en gran part pel retorn al Camp Nou. No és cap novetat, doncs, que per registrar Williams a partir de l'1 de juliol, que és quan obre el mercat i quan canvia l'exercici econòmic, hagi de forçar sortides de jugadors que tenen contracte amb el club i poques ganes de renunciar-hi. A Ter Stegen ja se li ha dit implícitament que ha de marxar, però la idea de l'alemany és plantar-se el 13 de juliol a la pretemporada i lluitar per la titularitat. Per tant, no és descartable que s'hagin de sacsejar altres fitxes. Potser tan inesperades com la d'İlkay Gündoğan fa 11 mesos.

D'altra banda, hi ha un altre aspecte que no ha canviat amb relació al curs passat. I és que encara que el Barça s'hagi decidit per Williams, el director esportiu blaugrana, Deco, d'entrada valorava explorar altres opcions i preferia el colombià Luis Díaz de la mateixa manera que prioritzava Olmo l'estiu passat. El motiu? La capacitat golejadora dels candidats. Deco ha manifestat dubtes amb l'olfacte del navarrès i no li falta raó. Si la temporada 23-24 la va acabar amb vuit gols en 37 duels oficials, aquest exercici 24-25 no ha millorat gaire: 11 dianes en 45 participacions. Si acaba arribant a Barcelona, Hansi Flick ja té un objectiu clar amb ell.