Cuidar Lamine Yamal: un assumpte d'estat al Barça

BarcelonaMitjans d'agost del 2024. Lamine Yamal acabava de guanyar l'Eurocopa amb només 17 anys. Coneixia el seu nou tècnic al Barça, Hansi Flick, des de feia poques setmanes i estava il·lusionat amb la nova temporada. Gestionava amb naturalitat el fet de tenir fitxa del primer equip, si bé per respecte al seu amic Ansu Fati rebutjava posar-se la samarreta amb el número 10 que tanta gent espera que llueixi en algun moment. Al vestidor, els dies previs al debut oficial a Mestalla discorrien tranquils. Només hi havia una incertesa: les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. Fins que una notícia preocupant va colar-se als canals de comunicació interns del club.

Mounir Nasraoui, el pare de Lamine Yamal, havia sigut apunyalat a Rocafonda (Mataró). Els fets van passar durant la tarda del 14 d'agost. A la nit, un emissari del Barça va plantar-se a l'Hospital Can Ruti, on Nasraoui estava ingressat. No era cap directiu ni cap executiu a sou del club, sinó Alejandro Echevarría, la figura més important del vestidor blaugrana, autoerigida en una espècie d'àngel de la guarda per als futbolistes, especialment els més joves. "Arriba a les 10, abans que comenci l'entrenament, i marxa a les quatre de la tarda, quan ja no queda ningú a la Ciutat Esportiva", diu a l'ARA una persona que el veu funcionar en el dia a dia. "Amb el Lamine està fent el mateix que amb Messi quan era jove", precisa la mateixa font amb relació al vincle quasi paternal que Echevarría va construir amb l'astre argentí –i també amb Xavi, Deco i Eto'o– entre el 2005 i el 2010.

L'excunyat de Joan Laporta, que acumula més poder que qualsevol dels directius que envolten el president, fa temps que és la persona que té més informació del vestidor. Com que ho vol controlar tot, té llibertat per entrar, sortir i demanar explicacions sobre el que se li escapa, que no és gaire. Sap en quina situació esportiva i personal està cada jugador, rep informes detallats dels membres de seguretat de l'entitat i fins i tot negocia els sous dels integrants de l'staff. "S'ha convertit en el puto amo, i com que la pilota entra continuarà així", diuen des de Sant Joan Despí. Amb Echevarría fins i tot Flick, poc amant d'aquestes presències misterioses, ha cedit: "Algú li va recomanar que l'acceptés". Dit i fet.

Els moviments entre bambolines d'Echevarría busquen el benestar de Lamine Yamal, que és la màxima esperança del barcelonisme i de l'actual govern blaugrana. L'objectiu és l'equilibri. Que l'extrem de Rocafonda, que ja va aprovar l'ESO i per ara no vol estudiar més, sigui feliç en el seu dia a dia i alhora no es desviï del que és important: el descans i els entrenaments. Molt agraït amb l'atenció dedicada, Lamine Yamal va regalar fa uns mesos un telèfon daurat d'alta gamma a Echevarría. I en aquesta línia de controlar-ho tot al voltant del jove prodigi, l'excunyat del president va redoblar els esforços amb el fitxatge de Dani Codina com a nou team manager (cap de logística interna). El ball de cadires va provocar la reubicació de Joel González lluny del vestidor del primer equip i l'acomiadament de Marc Garrell, que havia tingut algun problema logístic precisament amb Lamine Yamal.

Pecats de joventut que són patrimoni del Barça

Echevarría és qui més vetlla pel davanter català, però no és l'únic. Formar i protegir la irrupció més fulgurant de la història de La Masia –no es pot comparar ni tan sols amb Messi, que amb 17 anys havia debutat i poc més– és igualment prioritari per als físios i metges, que li recomanen que respecti les pautes de gimnàs i recuperació quan encara està en edat de creixement. Cuidar la seva musculatura també recau en els menús que la responsable de nutrició de l'equip, Sílvia Tremoleda, dissenya per a cada dia de la setmana i adapta a tradicions com el Ramadà. Al menjador de la Ciutat Esportiva, un espai restringit només a jugadors, tècnics, Echevarría, Deco i Bojan, aplaudeixen que Lamine Yamal no sigui un llepafils i s'atreveixi amb la verdura i els llegums. En canvi, quan a l'hora de dinar el seu inseparable altaveu Bluetooth sona massa fort, no sempre aconsegueixen que n'abaixi el volum. Fins i tot Flick s'ha hagut de posar seriós algun cop amb aquesta criaturada.

Conscient del talent descomunal que té entre mans, l'alemany exerceix un paper de vegades paternal. Sense anar més lluny, aquest curs ha hagut de tenir paciència quan Lamine Yamal li ha recriminat que el canviés en partits com el Benfica-Barça de vuitens de la Champions. També ha fet servir el seu altaveu setmanal per enviar-li suaus estirades d'orelles. "Els campions no descansen", el va advertir al setembre en referència al seu poc gust per anar als entrenaments voluntaris. Abans de Flick, Xavi igualment es va posar a disposició de l'estrella emergent, a qui va convèncer de l'enorme importància de córrer per robar la pilota a camp contrari. Precisament aquesta necessitat va convertir-se en una recriminació per a Lewandowski enmig d'una petita cuita interna. "Tu calla i pressiona!", va etzibar Lamine Yamal al veterà davanter polonès, que és 19 anys més gran que ell.

Si una cosa tenen clara al Barça és que el jove astre blaugrana no s'arronsa en cap situació. Segur de si mateix –"Calma, que soc aquí", deia en la celebració del seu gol al clàssic–, és un talent innat polit a La Masia i a la Ciutat Esportiva Joan Gamper després de la intervenció de desenes de figures que l'han orientat, mimat i acompanyat des que tenia 7 anys i va arribar al club procedent de la Torreta. Una dècada més tard s'ha convertit en l'ídol de tota una generació de culers i en una icona planetària.