Les contradiccions entre Sánchez i l'OTAN: Espanya pagarà el 5% de despesa militar ara que hi ha acord?

La HaiaDonald Trump va aterrar als Països Baixos a les 19.36 h del dimarts i ha tornat a agafar l'Air Force One a les 17.58 h d'aquest dimecres. Arribar i moldre. No li han calgut ni 24 hores a la cimera de l'OTAN a la Haia per obligar els aliats europeus a firmar l'acord en què es comprometen a gastar-se el 5% del producte interior brut (PIB) en defensa. Un èxit, però, que el magnat novaiorquès no hauria aconseguit sense la inestimable col·laboració del secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte. "Hem aconseguit una fita històrica", s'ha congratulat el president estatunidenc en roda de premsa.

D'aquesta manera, Trump torna a la Casa Blanca amb el 5% sota el braç, una xifra que exigeix i promet que aconseguirà des que va tornar a la Casa Blanca. Ara bé, l'acord conté una lletra petita amb trampa: els aliats hauran de destinar un 3,5% del seu PIB en armament dur, com tancs, míssils, soldats o munició, i un 1,5% en seguretat, que inclou un concepte més ampli i s'hi comptabilitzaran els recursos assignats a la lluita contra el terrorisme, ciberseguretat o algunes infraestructures. Segons fonts diplomàtiques de l'OTAN, la gran majoria de països assoliran aquest 1,5% de manera automàtica quan es facin els càlculs.

Es tracta d'una fórmula pensada per acontentar Trump —encara que realment sigui un percentatge del 5% inflat— i perquè, a la vegada, els socis europeus no s'hagin de gastar tants diners en defensa com pretenia imposar el Pentàgon en un primer moment. També és clau el termini màxim que tenen els socis per complir amb aquesta fita de percentatge: el 2035. Una data bastant més tardana de la que pretenia imposar el Pentàgon mesos enrere, quan la volia situar al voltant del 2032.

També és clau el nivell de compromís del vocabulari de les conclusions ratificades aquest dimecres. Finalment, el text no diu que "tots els aliats" tenen l'obligació de complir amb els percentatges de despesa militar, sinó que només "aliats". Tot i que es tracta d'un matís, alguns dels socis europeus més reticents a incrementar a aquests nivells els diners que destinen a defensa, com Espanya, hi veuen l'escletxa per interpretar-ho com una exigència més laxa. "Això és ambigüitat constructiva", ho qualifiquen fonts de la Moncloa.

Més enllà d'Espanya, però, la gran majoria de països s'han compromès a assolir les taxes de despesa acordada els pròxims anys. En aquest sentit, el secretari general de l'OTAN va citar fins a vuit socis que darrerament han anunciat o s'han compromès amb l'Aliança a superar el 3,5% en despesa en armament dur. Entre d'altres, Rutte ha destacat Alemanya, que pretén arribar-hi el 2029. A hores d'ara, però, la taxa de despesa mitjana dels estats membres de la UE i que estan a l'OTAN és del voltant del 2% i, per tant, de mitjana encara es troben molt lluny dels percentatges acordats a la Haia.

Les contradiccions entre Sánchez i Rutte

"Hi ha un acord [amb Espanya] a no estar d'acord en res". Així ha resumit Rutte en la seva roda de premsa final el pacte a què teòricament ha arribat amb Sánchez. Una definició gens sorprenent si es tenen en compte les contradiccions constants entre el president del govern espanyol i el secretari general de l'OTAN.

Sánchez manté que Rutte li ha atorgat una "flexibilitat" especial i interpreta que no cal que arribi al 3,5%. Així doncs, el líder socialista assegura que el ministeri de Defensa calcula que amb el 2,1% ja pot assolir els objectius de capacitats militars de l'Aliança i ha tret pes als percentatges. "La clau no és quant gastarem. Una aliança es basa en quines capacitats hem d’aportar cada estat membre", ha afirmat.

Tanmateix, els EUA i l'OTAN han corregit els càlculs d'Espanya i Rutte ha assegurat que, com els 32 aliats i sense excepció, haurà d'arribar al 3,5%. "Espanya creu que pot aconseguir els objectius de capacitats [en defensa de l'OTAN] amb un 2,1%. L'OTAN està, de fet, convençuda que Espanya haurà de gastar-se el 3,5%", ha insistit en la roda de premsa final de la cimera.

Alguns líders fins i tot han ironitzat amb les mètriques de la Moncloa. El primer ministre belga, Bart De Wever, ha assegurat que si Sánchez aconsegueix tenir la mateixa capacitat militar amb menys diners que la resta d'aliats és un "geni", el qual "inspiraria" a la resta de socis. "L'OTAN no és estúpida", ha reblat el dirigent flamenc.

Així doncs, més enllà dels diferents càlculs de Sánchez i Rutte, la pregunta del milió és: ¿Fins a quin punt Espanya haurà de complir amb el 5% de despesa militar?

En primer lloc, cal recordar que es tracta d'un acord i d'un compromís polític. No hi ha un tribunal que, en cas d'incompliment, pugui obligar l'Estat a incrementar els diners que destina a defensa, com podria passar en el marc de la Unió Europea. Per tant, l'obligació d'assolir les fites és relativa i depèn sobretot de les pressions diplomàtiques, especialment dels Estats Units.

En aquest sentit, cal recordar que Trump en més d'una ocasió ha amenaçat en deixar a l'estacada els països que no compleixen amb els mínims de despesa militar en cas d'un atac i de respectar l'article 5 dels tractats de l'Aliança, que estableix que si un aliat és agredit es considera que s'ataca el global dels socis i l'han d'ajudar a defensar-se. I, aquest dimecres, les amenaces del magnat novaiorquès han anat més enllà i ha assegurat que li farà pagar a Espanya "per doble" a través de les relacions comercials entre els EUA i l'Estat. Així doncs, malgrat que el compromís només és polític, les pressions diplomàtiques són agressives i difícils d'esquivar, especialment amb Trump a la Casa Blanca.