La UE vol comprar drets d'emissions de CO2 a països pobres per complir amb els objectius climàtics

Brussel·lesLa Comissió Europea ha ratificat aquest dimecres el seu objectiu de reduir el 90% de les emissions d'efecte hivernacle el 2040 respecte als nivells del 1990, una fita que ha reivindicat com la més ambiciosa. Però, per assolir-la, el mateix executiu comunitari ha anunciat que introduirà més flexibilitzacions en el compliment de la normativa i, entre altres mesures, permetrà comptabilitzar en l'assoliment dels objectius climàtics dels estats membres la disminució d'emissions que aconsegueixin potenciar en països fora de la Unió Europea.

La intenció de Brussel·les amb la presentació d'aquest objectiu climàtic és blindar la via de reducció de les emissions contaminants per assolir la neutralitat climàtica l'any 2050, que és la fita final que té la UE. D'aquesta manera, es vol assegurar que la contraonada ecologista que travessa tot Europa i l'oposició d'una part majoritària dels governs estatals acabin diluint l'agenda verda ja aprovada pel club europeu.

Ara bé, la normativa presentada per la vicepresidenta de la Comissió Europea i titular de Transició Neta, Teresa Ribera, s'ha de negociar i aprovar per part dels estats membres perquè tiri endavant. I, per aquest motiu, la proposta aigualeix algunes de les exigències actuals per complir amb els objectius i, en el mateix comunicat emès per l'executiu comunitari, obre la porta a diverses "flexibilitzacions".

En aquest sentit, la principal novetat és que els estats membres podran externalitzar en part la reducció de les emissions. Brussel·les pretén introduir el que es coneix com a crèdits internacionals de carboni, que permetran als estats membres comptabilitzar com a pròpia la reducció d'emissions aconseguides per països tercers –normalment economies més pobres–, ja sigui pagant-los un preu determinat per tona de CO₂ que redueixin o fent-hi inversions verdes.

Es tracta d'una compravenda de drets d'emissió que ja s'inclou en el Protocol de Kyoto i en l'Acord de París. Tot i això, Brussel·les de moment en limita l'aplicació: es podrà començar a fer servir a partir del 2036, i com a màxim només es podran comprar les emissions equivalents al 3% de les que la UE va registrar el 1990. A més, els estats membres s'hauran d'assegurar que els països tercers realment tirin endavant mesures i projectes que aconsegueixin reduir les emissions contaminants, i hauran de comptar amb mètodes de vigilància i verificació fiables.

Una altra de les flexibilitzacions plantejades per Brussel·les és que els objectius climàtics ja no es divideixin per sectors econòmics i que, a partir d'ara, el sector que contamini de més un camp industrial es pugui compensar amb un altre que hagi superat amb escreix les fites climàtiques. En tot cas, la Comissió Europea ha evitat aclarir quins sectors preveuen reduir les emissions per sobre del que s'esperava i, quan li han preguntat per aquesta qüestió, el comissari europeu del Clima, Wopke Hoekstra, s'ha limitat a resseguir les bondats de l'energia renovable.

Les pressions contra Ribera

La presentació d'aquesta mesura l'ha liderat i impulsat Ribera, que és de les poques veus socialistes i ecologistes que queden a la Comissió Europea i en el global de la UE. Tot i les flexibilitzacions que ha acceptat incloure, els estats membres han mostrat públicament la seva animadversió al nou objectiu climàtic de Brussel·les, ja que consideren que els incrementa la pressió per continuar disminuint les emissions.

De fet, el mateix president francès, Emmanuel Macron, va advocar en el Consell Europeu de la setmana passada per no presentar aquest objectiu climàtic per al 2040 i centrar-se en els que ja s'han acordat. Val a dir que durant els últims anys la UE ha diluït moltes de les mesures ecologistes que la mateixa Ursula von der Leyen havia impulsat a principis de la legislatura passada, i ja han permès excepcions per a la indústria automobilística i, entre d'altres, per al sector agroalimentari, que són alguns dels que s'han mostrat més crítics amb l'agenda verda europea.