Ryma Sheermohammadi: "A l'Iran, les dones continuen rebent SMS avisant-les que han estat vistes sense vel"

BarcelonaRyma Sheermohammadi (Riad, 1971) va néixer a l'Aràbia Saudita en el si d'una família iraniana. Fa més de trenta anys que viu a Catalunya, on treballa com a traductora i intèrpret, i és activista pels drets de les dones iranianes. Tot i que no ha arribat a viure a l’Iran, encara hi té família i hi ha viatjat sovint.

Ha pogut parlar amb la seva família a l’Iran?

— He aconseguit xatejar amb ells, però no hi ha bona connexió. Des de dimecres pràcticament no hi ha internet i tampoc no hi ha gaires notícies per part dels mitjans estatals dins del país. L'última vegada que vaig parlar amb el meu cosí em va dir que estan molt angoixats buscant la manera de sortir de la capital, però no és fàcil. No hi ha diners en efectiu als caixers i hi ha cues immenses per poder omplir el dipòsit. 

Parlen dels bombardejos?

— Sí, em diuen que els nens estan molt inquiets. Els ho intenten explicar i entretenir-los, però no és fàcil. Viuen en un estat d’estrès. Tothom té molta por.

Diria que es percep un debilitament del règim?

— Les dades hi són. Han escapçat la Guàrdia Revolucionària. Els que tenen més coneixement, més experiència… ja no existeixen. Han anat substituint gent, però no tenen temps ni tan sols de fer equip. A això hi sumes que han bombardejat llocs clau amb míssils i armament... 

Com a activista del moviment Dona Vida i Llibertat, com conviu dins seu el desig de fer caure el règim amb veure els bombardejos?

— Tinc curiositat per veure com reaccionen els iranians de dins. A fora hi veig una divisió clara. Hi ha els que diuen “que bé que vingui una força militar que enderroqui el règim, i després el poble ja ho aixecarà tot”. I hi ha els altres, que diuen: “No a la guerra, s'estan matant civils, no volem ni la República Islàmica ni volem la guerra. No hem fet tants anys de protesta pacífica per acabar on som ara”. Tots dos discursos els puc entendre, puc estar d'acord amb parts de cadascun, però soc prudent perquè no visc dins del país. El que tinc molt clar és que estan morint molts civils. S'estan bombardejant llocs on hi ha el poder militar de la República Islàmica, que l'ha utilitzat contra la seva pròpia gent, però als edificis del costat hi ha centenars de civils morts. Els principis del dret internacional ens diuen "no a la guerra" i ens diuen que cal enfortir la societat civil, i també que els països han de vetllar per la seguretat dels ciutadans d'altres països. No puc anar a envair un altre país i fer el que em doni la gana.

Què va faltar perquè les protestes pels drets de les dones tinguessin èxit?

— No va sortir una part important de la societat iraniana al carrer. Els iranians en diem la capa grisa de la societat. Els que diuen “no està bé el que fan amb les dones, però vull tenir la meva taula i les meves cadires”. Abans d'aquesta guerra, els pobres camioners a l'Iran, que pertanyen a la població més pobra del país, havien estat 15 dies en vaga. Qualsevol activisme sindical a l'Iran vol dir presó. Portaven dues setmanes sense cap mena de suport econòmic i t'arrisques a perdre-ho tot.

Creu que l’ofensiva israeliana pot suposar recuperar aliances regionals? Un replegament cap al règim?

— El govern de l'Iran crec que no s'esperava que no hi hagués una actuació contundent per part de Rússia. Corea del Nord sí que ha dit que de seguida s’hi planta, amb tot el seu exèrcit i amb tot. I els països àrabs estan preocupats sobretot pel tema del petroli. L'Iran va amenaçar que si es carreguen les instal·lacions petrolíferes, aquí ningú vendrà petroli.

El fill de l’últim xa ha demanat des de l’exili una “insurrecció” a tot el país i diu que la caiguda de Khamenei és “irreversible”.

— "Hi ha un grup d'iranians que donen suport al fill del Xa, però no deixa de ser per a molts algú de fora. Jo tinc els ulls molt posats sempre en el lideratge de la gent de dins. I en aquest sentit, serà difícil fer caure Khamenei. Pensa que estan detenint molta gent simplement per penjar un story al seu Instagram.

El president francès, Emmanuel Macron, va advertir contra derrocar un govern "quan no tens ni idea del que vindrà després". Quins són els riscos de fer caure Khamenei des de fora?

— A moltes forces estrangeres els agrada reforçar aquesta idea. Ja ho anaven dient durant les protestes del 2022 per soscavar la força que tenia el moviment: “És que no teniu alternativa! Qui voleu que vingui ara aquí?” Però en una situació d'absoluta opressió, qui pot presentar-se com a alternativa? Si Occident advoqués per un temps de transició en el qual es pugui assegurar la seguretat per als iranians, crec que hi ha una societat civil bastant potent a l'Iran que es pot organitzar. El que volen els iranians és que hi hagi un canvi absolut de règim i que els propis ciutadans tinguin la possibilitat de triar el seu sistema polític. 

Aviat farà tres anys de la mort de Mahsa Amini. Què queda d'aquell moviment a l’Iran?

— Des de dins, queda la victòria sobre el que Khamenei havia declarat línia vermella del règim: el tema del vel. És el que externament posiciona l'Iran com un país purament islàmic xiïta. Les dones encara continuen rebent els SMS: “Vostè ha estat present sense el vel en tal carrer”. Però les dones fan el que els dona la gana i hi ha molts homes que els han donat suport. Ha estat una immensa victòria per a la societat iraniana i han pagat un altíssim preu.