Foc i màgia: 10 sèries de bruixes per a la nit de Sant Joan

BarcelonaLa nit de Sant Joan és nit de foc, però també de bruixes, personatges que en la concepció més tradicional eren dolentes, poc agraciades i perilloses (i volaven amb escombres). Després de segles sent temudes i perseguides, el moviment feminista fa anys que s'ha apropiat del concepte de bruixa i l'ha ressignificat com a símbol de dones empoderades i sàvies. Les fetilleres fa temps que es passegen per la literatura i el cinema, però també per la televisió, on hi ha moltes sèries protagonitzades per bruixes que, molt sovint, s'escapen del retrat més estereotipat.

Durant segles, les bruixes es presentaven com a figures temibles, però als anys 60 la televisió ens va ensenyar que podien ser adorables i divertides. La bruixa Samantha, rossa i moníssima, es casava amb el mortal Darrin i acceptava el desig del seu marit de convertir-se en una mestressa de casa tradicional i de suburbi nord-americà. Malgrat els esforços per no utilitzar els seus poders, en cada episodi de la sitcom la Samantha havia de recórrer als encanteris movent el seu adorable nassarró. Molts cops eren les interferències de la seva mare, l'Endora, totalment en contra que la seva filla renunciés als seus dons, el que feia que sucumbís a la màgia. Un any abans de l’estrena de la sèrie, l’escriptora Betty Friedan va publicar La mística de la feminitat, obra clau de la segona onada del feminisme i centrada en el "malestar sense nom" de les mestresses de casa nord-americanes. Alguns analistes han vist en la sèrie una metàfora del que explicava la nord-americana en el seu llibre.

Marvel es va inspirar directament en Embruixada, i en moltes altres sitcoms clàssiques a les quals homenatja explícitament, quan va confeccionar WandaVision, sèrie sobre l’anomenada Bruixa Escarlata o, dit d’una altra manera, Wanda Maximoff (Elizabeth Olsen). En l’inici de la sèrie, ella i la seva parella, Vision, viuen una vida idíl·lica a Westview, zona residencial de Nova Jersey, i intenten amagar els seus poders. A mesura que passen els anys comencen a adonar-se que alguna cosa no va bé. A WandaVision hi ha dues bruixes pel preu d’una: la veïna xafardera del matrimoni és Agatha Harkness, infiltrada en el barri per intentar descobrir com funcionen les habilitats de la Wanda. La sèrie va tenir una continuació, Agatha, ¿quién si no?, que entra de ple en la iconografia de l’ocult i mostra com l'Agatha, que ha perdut els seus poders, crea un nou aquelarre de bruixes.

Embruixada va plantar la llavor per a una altra sitcom fetillera, Sabrina, cosas de brujas, que anys més tard va tenir una nova versió més terrorífica, Las escalofriantes aventuras de Sabrina. Netflix va recuperar el personatge, sorgit de la factoria Archie Comics a la dècada dels 60, per envoltar-la d’un aire terrorífic i convertir-la en una adolescent empoderada. Adeu a l’estètica kitsch i a l’humor blanc de la comèdia dels anys 90: la nova Sabrina Spellman, filla d'una mortal i un bruixot, no tenia temps per fer acudits perquè havia de decidir si volia entregar la seva vida a les forces ocultes o no. L'encarregada de donar vida a la bruixa adolescent va ser Kiernan Shipka, actriu que es va fer coneguda per ser la filla de Don Draper a Mad men.

Va haver-hi uns anys en què l'audiovisual –fos cinema o televisió– estava infestat d'històries de vampirs que obrien la porta a altres criatures sobrenaturals. True blood n'és un bon exemple: arrencava com la història d'amor entre una cambrera amb telecinesi i un vampir, però era un còctel on hi havia de tot: mèdiums, homes llop i també bruixes, esclar. Aquestes feien acte de presència a partir de la quarta temporada, quan Lafayette, el cuiner gai i mèdium, intentava endinsar-se més en els seus poders màgics amb l'ajuda d'un aquelarre. La líder del grup és la Marnie (Fiona Shaw), que és posseïda per Antonia Gavilán de Logroño, una poderosa bruixa del segle XVII condemnada pels vampirs de l'Església catòlica durant la Inquisició espanyola i que jurava venjança contra els xucla-sang. Una sèrie excessiva i morbosa que jugava amb la tradició ocultista del sud dels Estats Units.

Si hi ha sèries que utilitzen la figura de les bruixes i la màgia com a metàfora de qüestions més elevades, n'hi ha d’altres que simplement es limiten a explotar la imatge més tradicional i convencional d’aquests personatges. És el cas d’aquesta sèrie de poques pretensions basada en una trilogia de fantasia de Deborah Harkness. La protagonista és Diana Bishop, una historiadora i bruixa que ha renunciat a la màgia que troba un manuscrit embruixat a la biblioteca Bodleian de la Universitat d’Oxford. La descoberta l’obliga a tornar a posar en pràctica els seus poders per tal de descobrir els secrets que oculta el manuscrit. En aquesta missió rebrà l’ajuda de Matthew Clairmont, genetista i vampir. Tot i la tradicional desconfiança que hi ha entre vampirs i bruixes, tots dos s’uneixen per protegir el llibre i, de pas, enamorar-se, òbviament. Sèrie ideal per a qui troba a faltar un dels clàssics del gènere, Embrujadas.

En una sèrie antològica dedicada al terror semblava imperatiu tenir una temporada centrada en la figura de la bruixa. Les fetilleres de Ryan Murphy ni són velles ni tenen berrugues al nas, són dones joves que formen un aquelarre de descendents de les bruixes de Salem. Totes elles viuen a l'acadèmia de la senyoreta Robichaux a Nova Orleans i cadascuna té una història particular i molt pròpia de la cultura pop. La Zoe arriba a l'acadèmia després de provocar una hemorràgia cerebral al seu xicot mentre mantenien relacions sexuals. Les seves companyes són la Madison, una exactriu infantil que té telecinesi; la Queenie, que és una nina de vudú humana perquè pot fer mal als altres fent-se'n a ella mateixa sense sentir dolor, i la Nan, una clarivident enigmàtica.

Una de les minisèries més estranyes de Netflix també té connexions sobrenaturals. Ambientada als anys 90 i molt hereva del cinema de David Lynch, Nuevo sabor a cereza segueix la Lisa (Rosa Salazar), una jove cineasta que arriba a Hollywood per trobar-se amb un productor interessat en ella arran d’un curt de terror que ha dirigit. La Lisa signa un contracte per dirigir una pel·lícula, però quan rebutja les propostes sexuals de l'executiu es queda sense projecte. Sense recursos, recorrerà a una bruixa, interpretada per Catherine Keener, per venjar-se del productor. Un dels símbols de la sèrie són els gats: la fetillera Boro n’ha de tenir sempre un a prop i, a través de la seva màgia, fa que la Lisa vomiti cadells que ella s’acaba quedant. Una minisèrie pertorbadora i, a estones, fastigosa, que serveix per il·lustrar les dinàmiques de poder en la indústria del cinema.

La família Addams és un dels grans emblemes de la cultura pop gòtica i la Dimecres, un dels personatges més imitats de la història de la televisió. Lúgubre, sarcàstica i impenetrable, la filla Addams no és estrictament bruixa, tot i que té poders especials, segons descobrim a la sèrie de Tim Burton. La Dimecres té visions psíquiques del present i el passat que no pot controlar i que se li apareixen quan toca algun objecte que les desperta. Són uns poders que ha heretat de la seva mare, la Morticia, i que formen part del seu llinatge familiar: una de les seves avantpassades és Goody Addams, una dona del segle XVII que va ser acusada de bruixeria i que exerceix de guia espiritual (i sobrenatural) de la Dimecres.

En aquesta sèrie fantàstica hi havia de tot, també una bruixa. Tècnicament, i segons el vocabulari de Joc de trons, la Melisandre era una sacerdotessa del Senyor de la Llum, però les seves funcions i atributs l’apropaven molt al que entenem que és una bruixa en el significat més pejoratiu de la paraula, ja que, més enllà dels seus ungüents i poders, era una persona terrible. Anomenada la Dona Vermella pels seus cabells caoba i la seva vestimenta, la Melisandre vivia una eterna joventut gràcies al collaret màgic que sempre duia penjat. La bruixa és responsable d’una de les escenes més terribles de tota la sèrie: davant l’estupor de tothom, convenç Stannis Baratheon perquè sacrifiqui la seva filla, la petita (i innocent) Shireen Baratheon, per salvar el seu exèrcit.

A vegades les bruixes no responen a la imatge tradicional, sinó que estan evolucionades. La protagonista de la inclassificable Copenhagen cowboy, de Nicolas Winding Refn, és la Miu (Angela Bundalovic), una immigrant balcànica amb un do sobrenatural que l'ha convertida en una figura cobejada i alhora temuda pel seu entorn. Menuda i vestida sempre amb un xandall blau, deambula pels baixos fons de Copenhaguen, on troba tota mena d'adversaris, alguns de sobrenaturals. Entre aquests hi ha el Nicklas, fill d'una família rica i misteriosa, i la Rakel, que té uns poders molt similars als de la Miu.