Trump anuncia un alto el foc, però l'Iran el nega "per al moment"

WashingtonUn alto el foc que no se sap ben bé quan comença o si existeix. Donald Trump ha anunciat aquesta matinada que l'Iran i Israel han acordat una treva de 12 hores i que, eventualment, posaria fi a la guerra. "S’ha acordat completament i de mutu acord entre Israel i l’Iran que hi haurà un alto el foc complet i total (d’aquí a aproximadament 6 hores, quan Israel i l’Iran hagin conclòs i finalitzat les seves missions finals en curs!), durant 12 hores, moment en què la guerra es considerarà acabada!", ha escrit el president a Truth Social dos dies després d'haver bombardejat les instal·lacions nuclears iranianes. Hores després de la publicació, abans que tan sols s'arribés al moment en què havia d'entrar en vigor la pausa, l'Iran semblava contradir Trump. A hores d'ara, Israel continua sense confirmar ni desmentir l'existència de l'acord.

El ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Abbas Araghchi, ha afirmat que "per al moment" no hi havia cap acord. "Per al moment, no hi ha cap “acord” sobre un alto el foc ni sobre la cessació de les operacions militars. No obstant això, sempre que el règim israelià posi fi a la seva agressió il·legal contra el poble iranià abans de les 4 del matí, hora de Teheran, no tenim la intenció de continuar la nostra resposta després", ha escrit en una publicació a X. I afegia que "la decisió final sobre la cessació de les nostres operacions militars es prendrà més endavant".

L'inici de la treva que ha anunciat Trump no era simultani, sinó que ha de començar a les 12 del vespre per a l'Iran (les sis del matí de dimarts a Catalunya) per a l'Iran i, sis hores després, per a Israel. La diferència de tempos, segons el missatge de Trump, és perquè ambdós països puguin finalitzar les accions que estaven duent a terme. En el moment en què Trump ha donat a conèixer l'acord, caces israelians acabaven d'entrar a l'espai aeri iranià. Diumenge, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, deia que estaven "molt a prop de complir" amb els seus objectius.

En qüestió d'hores el president ha passat d'omplir-se la boca de retòrica bel·licista i suggerir un "canvi de règim", a felicitar els aiatol·làs i dir que "Déu beneeixi l'Iran". La tarda de diumenge, en una altra publicació a Truth, Trump assegurava que si "l'actual règim iranià és incapaç de fer l'Iran gran un altre cop - to make Iran great again - per què no hauria d'haver-hi un canvi de règim?". La idea contradeia el posicionament oficial de la Casa Blanca que, fins al moment, s'havia encarregat de deixar clar que l'atac a les instal·lacions nuclears de Fordow, Natanz i Isfahan només cercava posar fi al programa nuclear iranià i no atacar el règim.

"Durant cada període d'alto el foc, l’altra part es mantindrà pacífica i respectuosa. Partint de la base que tot funcionarà com ha de funcionar —i així serà—, voldria felicitar ambdós països, Israel i l’Iran, per haver tingut la resistència, el coratge i la intel·ligència per posar fi al que hauria de ser anomenat “La guerra de 12 dies.” Aquesta és una guerra que podria haver durat anys i destruït tot l’Orient Mitjà, però no ha estat així, i mai ho serà! Que Déu beneeixi Israel, que Déu beneeixi l’Iran, que Déu beneeixi l’Orient Mitjà, que Déu beneeixi els Estats Units d’Amèrica, i Que Déu beneeixi el món!", ha conclòs Trump en el seu post.

L'anunci es produeix sis hores després que l'Iran llancés més d'una desena de míssils contra la base estatunidenca d'Al-Udeid, a Qatar, com a resposta a l'atac a les seves instal·lacions nuclears. Els aiatol·làs s'havien coordinat amb les autoritats qatarianes i la Casa Blanca també havia estat informada amb antelació de l'ofensiva a fi de minimitzar al màxim les baixes. La resposta preparada per part de Teheran i notificada amb temps als EUA era un indicador de la voluntat dels iranians de desescalar la situació. Conclòs l'atac contra Al-Udeid -on no hi ha hagut cap víctima mortal-, Trump s'ha mostrat dispost a rebaixar la tensió. "Potser ara l’Iran pot avançar cap a la Pau i l’Harmonia a la regió, i jo animaré amb entusiasme Israel a fer el mateix", escrivia en un post a Truth Social.

Les raons oficials que va donar Israel el passat 13 de juny per a atacar l'Iran era l'amenaça que suposava per a Tel-Aviv que Teheran pogués desenvolupar armes nuclears. Aquest mateix argument és el que va utilitzar Washington el dissabte per conduir els bombardejos contra les instal·lacions nuclears iranianes. En la compareixença posterior a l'atac, Trump assegurava que Fordow, Natanz i Isfahan havien estat "completament arrasades", tot i que el diumenge al matí, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, parlava de "danys severs" contra aquestes infraestructures. No és el mateix "completament arrasat", que provocar "danys severs". En una entrevista aquest matí a la cadena ABC News, la secretaria de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, responia així a la pregunta sobre el grau de dany causat: "Estem segurs que els llocs nuclears de l'Iran van ser completament i totalment destruïts".

En una entrevista a la Fox, el vicepresident JD Vance, deia que ara l'Iran és "incapaç" de construir una bomba nuclear."L'Iran estava molt a prop de tenir una arma nuclear. Ara l'Iran és incapaç de construir una arma nuclear amb l’equipament que té perquè l’hem destruït," ha dit Vance.

Més enllà de la nebulosa que sembla haver-hi entorn de si s'han destruït completament les capacitats iranianes del programa nuclear, també està la qüestió de si realment l'Iran mai va arribar a tenir capacitat per crear armes nuclears. El passat mes de març, la directora nacional d'Intel·ligència, Tulsi Gabbard, afirmava que "l'Iran no està construint una arma nuclear, i Khamenei no ha autoritzat els programes nuclears que va suspendre l’any 2003."