El Suprem impedeix que Trump reactivi la llei d'enemics estrangers per a les deportacions

WashingtonEl Tribunal Suprem dels Estats Units ha impedit que l'administració de Donald Trump reactivi la llei d'enemics estrangers per a les deportacions de migrants que estaven en un centre de detenció d'immigració de Texas i que se'ls volia expulsar sota l'aplicació de la norma de 1798. El bloqueig de l'alt tribunal suposa un important revés al president estatunidenc i als seus plans de deportacions massives.

Trump volia utilitzar la llei per accelerar la seva campanya de deportacions. La llei d'enemics estrangers, creada per utilitzar en un context de guerra, permet deportar ràpidament i sense garanties judicials aquelles persones a les quals s'apliqui. Al març Trump va invocar-la per aplicar-la a veneçolans i salvadorencs que, sota l'acusació de l'administració, suposadament pertanyen a les bandes criminals El Tren de Aragua i la MS-13. En una ordre executiva al gener el republicà va designar totes dues bandes com a grups terroristes i les considera una amenaça per al país, pretext pel qual va convocar la decimonònica llei.

Els magistrats del Suprem han enviat el cas de nou al tribunal d'apel·lacions per decidir les qüestions subjacents al cas, entre les quals, si la mesura del president és legal. Dels nou vots de l'alt tribunal, només els jutges conservadors, Clarence Thomas i Samuel Alito, n'han manifestat públicament el desacord. En la seva resposta, l’alt tribunal també aclareix que l’administració té la llibertat de sol·licitar deportacions sota l’aplicació d’altres lleis d’immigració estatunidenques.

La resolució arriba després que el 19 d’abril passat els magistrats bloquegessin temporalment la deportació del grup de migrants retinguts a Texas com a resposta a una sol·licitud dels advocats de la Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils (ACLU, per les seves sigles en anglès), perquè impedís momentàniament l’expulsió.

El bloqueig d’emergència del 19 d’abril responia a la resolució del 7 d’abril del Suprem, que establia uns límits sota els quals s’havien de dur a terme les deportacions subjectes a la llei d’enemics estrangers. Es tractava d’una sentència de forma i no de fons —ja que no es pronunciava sobre la legalitat de l’ús de la norma— que exigia a l’administració notificar amb prou antelació als individus la seva expulsió sota aquesta llei perquè poguessin recórrer-la i tenir garanties judicials.

“Encara que la revisió judicial sota la AEA [Alien Enemies Act, en les seves sigles en anglès] és limitada, hem establert que una persona subjecta a detenció i expulsió en virtut d’aquesta llei té dret a una «revisió judicial» pel que fa a les «qüestions d’interpretació i constitucionalitat» de la llei, així com a determinar si efectivament «és un enemic estranger de catorze anys d’edat o més»”, escrivia el 7 d’abril l’alt tribunal.

L’aplicació de la llei d’enemics estrangers s’ha convertit en una de les grans batalles judicials dins del Suprem, ja que no només va més enllà de la legalitat de l’ús de la norma per deportar persones migrants, sinó que també s’ha convertit en una qüestió sobre el dret a tenir garanties judicials durant el procés.

Stephen Miller, assessor del president i un dels ideòlegs darrere la campanya de deportacions, defensava la setmana passada davant dels periodistes que la Casa Blanca s’està plantejant també suspendre el dret a l’habeas corpus. “En gran part dependrà de si els tribunals fan el correcte o no”, va afirmar Miller. L’habeas corpus és un dret fonamental que protegeix la llibertat dels individus davant de detencions il·legals o arbitràries.