Dones, recordeu que els drets són reversibles, i cal seguir lluitant
L’octubre del 2020, en plena pandèmia, un grup de països entre els quals hi havia els Estats Units de Trump i el Brasil de Bolsonaro van impulsar el que es coneix com el “Consens de Ginebra”. És una declaració i una mena d’associació voluntària i no vinculant de països que defensen polítiques contra l’avortament i a favor, diuen, de la família com a base principal de la societat, en què la dona té un paper central. Joe Biden en va sortir, igual que Lula da Silva, però a mitjan febrer Trump s’hi va tornar a adherir, i és probable que aquest lobby ultraconservador agafi cada cop més volada. No és broma. Està format per uns 40 països, entre els quals Rússia, l’Aràbia Saudita, el Senegal, Guatemala, Egipte i Hongria. Tots ells coneguts pel tracte discriminatori a les dones i per una visió del món religiosa i patriarcal que vol dinamitar els grans consensos que hi ha hagut fins ara en el context internacional.
És només una prova de com avança l’onada reaccionària i de fins a quin punt cal estar atents a la seva agenda, perquè tenen uns objectius molt clars i cada cop més els mitjans, els diners i el poder per imposar-los. Recordem, de nou, que cap dret està guanyat per sempre i que, de fet, l’ONU acaba de fer un informe que mostra que en un de cada quatre països del món hi ha hagut un retrocés el 2024. I recordem que les dones espanyoles van trigar 40 anys a recuperar els drets que suposadament ja havien conquerit durant la República. Que les dones iranianes podien ser igual de modernes que les italianes als anys 60. I que durant més de quaranta anys les estatunidenques tenien garantit el dret a l’avortament, fins que els jutges posats per Trump al Tribunal Suprem van tirar per terra la sentència coneguda com a “Roe versus Wade” i ara és un dret en retrocés en molts estats.
Estem, doncs, en un moment especialment perillós en què no ens podem distreure. Hi pot haver coses que no s’hagin fet del tot bé dins del moviment feminista, però ara cal anar totes i tots a l’una defensant els drets guanyats i vigilant molt per no obrir escletxes per on es colin els postulats retrògrads. El dret a decidir sobre el propi cos, a la igualtat, a elegir quin tipus de família o de no família es vol tenir, per posar-ne alguns, són irrenunciables. Vivim en un país laic i no podem permetre que s’imposin postulats religiosos a la vida civil, tant si venen des de l’ultracristianisme, com el dels EUA i d’Hongria, com si venen des de l’ultraislamisme. Des de les Illes, Espanya i Europa cal que posem molt èmfasi en això i marquem els límits sobre aquest tema. Aquí no hi ha debat ni passos enrere possibles. Més aviat hem de continuar avançant, que encara queda molt per fer, i, en el que sigui possible, ajudar i col·laborar amb les moltes dones de tot arreu que han perdut drets o mai n’han tingut.
