Menorca no pot gestionar l’energia dels parcs solars que té en marxa

PalmaAquest mes ha començat la construcció del quart gran parc solar que es projecta a Menorca. Promogut pel fons d’inversió francès Mirova Energy Transition 5 (Met 5) i executat per la companyia alacantina CHM, preveu omplir de plaques 23 hectàrees de Binissequí i Llinàritx Nou –al costat del poble del Mercadal– per produir 30 megawatts (MW) d’energia fotovoltaica.

Els quatre grans parcs, que inclouen el de Son Salomó –en marxa des de 2023–, el de l’Hort de Llucatx –acabat i pendent només de la connexió en xarxa– i el de Dragonera –de 60 MW, el més gran de les Balears–, sumen 162 MW de potència. Si es tenen també en compte els altres parcs petits en funcionament, en són 171, més que els 130 MW que Menorca necessita per abastir-se en les puntes de la demanda estival.

Tres megaparcs marins

A més, altres tres promotores impulsen la construcció de fins a tres megaparcs marins, dos d’eòlics i un de solar, a una distància d’entre cinc i deu quilòmetres de la costa nord-est de l’illa. Tots tres afegirien altres 660 MW de potència, quasi cinc vegades més del que Menorca necessita.

Tant és així que el GOB ha qüestionat públicament que es pugui sacrificar tant territori –terrestre i marítim– de Menorca per vendre l’energia resultant fora de l’illa. L’entitat alerta també que la sobrecapacitat productiva pugui posar en risc l’estabilitat del sistema elèctric balear. El problema és que els projectes s’executen quan la infraestructura no està preparada per donar sortida a tota l’energia que generin.

Els promotors del parc de Dragonera insisteixen que és necessari el segon cable amb Mallorca per poder exportar l’excedent d’energia que es generarà. La planta solar Menorca Renovables II, que van començar a construir l’any passat i que s’estendrà per les finques de Binifaell, Son Orfila i Dragonera –al nucli de Sant Climent–, tindrà també bateries que podran emmagatzemar 30 MW cada quatre hores.

És el primer parc de Menorca que es proveeix d’aquest sistema per acumular energia i poder emprar-la en les hores de més demanda. Perquè no se’n perdi l’excedent que es produirà en hores punta i perquè es pugui continuar exportant, els promotors insistien des de fa un any que s’havia d’apostar pel segon cable amb Mallorca i aprovar una regulació de bateries d’emmagatzematge. Però no s’ha avançat des de llavors.

El Consell de Menorca apunta a Red Eléctrica i a l’Estat per “no haver planificat prou” la implantació de les renovables a l’illa. El segon cable submarí amb Mallorca, que ha de reforçar el sistema energètic, no es preveu abans de 2030: encara s’estan ampliant les subestacions elèctriques i el Ministeri per a la Transició Ecològica no ha regulat la possibilitat que les companyies puguin bolcar a la xarxa l’energia que hagin emmagatzemat en bateries. “Tampoc no s’ha invertit a estabilitzar la xarxa”, critica el director insular de Reserva de la Biosfera, David Vidal. “S’ha volgut córrer massa”, diu. El resultat és que hi ha els projectes i els promotors, “però no la infraestructura necessària”. “Ja no en parlem dels parcs marins. L’Estat ha de ser conscient que, si dibuixa dues àrees per a la instal·lació de renovables a la costa menorquina, ja no n’hi haurà prou amb dos cables o tres”.

Però Red Eléctrica nega que en cap cas estigui bloquejant el desenvolupament de les renovables, ans al contrari. Assegura que ha fet els estudis pertinents i que s’ha “anticipat significativament” per a quan el Ministeri, amb les comunitats autònomes i el sector energètic, decideixi posar en marxa el segon cable entre illes. També està ampliant les subestacions del Mercadal i Dragonera (Maó) perquè s’hi puguin connectar els futurs parcs solars, als quals ha donat dret d’accés i connexió. A més, s’està coordinant amb els promotors per ajustar-se al termini de les obres que duen a terme.

En paral·lel, Red Eléctrica executa des de febrer la “major bateria en xarxa del sud d’Europa”: dos sistemes de bateries que sumen 50 MW de potència i que activarà el Mercadal per “millorar la seguretat del subministrament energètic” i garantir que l’illa disposi d’aquesta reserva en cas d’una pana general com la del 2018 i que la central d’Endesa al port de Maó caigui a zero.

Mentrestant, la central d’Endesa al port de Maó continua sent un dels principals contaminants de l’aire a l’illa i Menorca veu llunyà l’objectiu que el 85% de l’energia que s’abasteix a la població sigui renovable el 2030. No serà, precisament, perquè els promotors no pensin a fer negoci a Menorca.

Fa dos anys que es va finalitzar el parc solar de Llucatx (20 MW) i encara no s’ha pogut connectar a la xarxa. Però els seus impulsors tenen en marxa uns altres dos projectes encara més ambiciosos. El Menorca Renovables II, iniciat fa un any a la finca de Dragonera –davant del polígon de Maó–, serà el més gran de les Balears. Tindrà 60 MW i estarà construït el 2026.

El seu germà petit, Menorca Renovables III, s’ha començat a executar aquest maig amb una primera perforació al nucli urbà del Mercadal que ha motivat les protestes del veïnat. Per apaivagar-les, el batle Joan Palliser va reunir els representants de la constructora i els veïns per explicar-los l’abast del projecte.

Consum del territori

Preocupa sobretot el consum de territori: 23 hectàrees en aquest cas, entre les finques de Binissequí i Llinàritx Nou. La planta solar de Dragonera afectarà 40 hectàrees, mentre que el parc a Son Salomó, ja en marxa, n’ocupa 65. En tots els casos, els promotors intenten fer compatible la producció fotovoltaica amb el conreu i certa activitat ramadera. “No se’ls ho exigeix”, aclareix el Consell. L’únic requisit és que, una vegada esgotat el termini de lloguer i explotació de les terres –25 anys en el cas del Mercadal–, tot el sòl afectat ha de quedar restituït. A mitjan segle ja no hi ha d’haver rastre dels grans parcs cridats a completar la necessària descarbonització energètica de Menorca.u