El doble discurs

PalmaNomés dels darrers dies tenim mostres més que evidents del joc pervers que és fer un discurs en dos sentits pràcticament oposats. Ho practica el Govern de Marga Prohens sobretot des que es veu forçat a justificar allò tan injustificable i perillós com és un pacte amb l’extrema dreta. I ho practica també l’equip que governa Palma amb Jaime Martínez al capdavant, amb la negació amb paraules del model que tanmateix propicia en els mateixos discursos i també amb fets.

Fer un Pacte per la sostenibilitat, que ara ja només sostenen les patronals i els sindicats és insostenible. Com és contradictori que, al mateix temps que s’aixeca aquesta bandera de la sostenibilitat, la mateixa presidenta del Govern asseguri que durant el seu mandat es construirà més del que s’ha construït mai. És incongruent reconèixer el problema de la massificació i promoure el creixement. També ho és que el batle Martínez digui que la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura del 2031 no pretén de cap manera incrementar el turisme, però les imatges i lemes de la campanya siguin les típiques de la promoció turística, ignorant els ciutadans. En un altre camp, és oposat pactar amb Vox la introducció del castellà com a llengua vehicular a l’escola i que la màxima responsable de l’Executiu –i també el conseller d’Educació– digui que això no modificarà els projectes lingüístics dels centres, ni atacarà la seva autonomia ni tampoc l’esperit d’un estatut que va entendre la llengua com un vehicle per a la integració de tothom.

Un doble discurs és l’estratègia de qui sent que ha de dir allò que no creu, o de qui vol confondre. I ambdues estratègies són una irresponsabilitat.